Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • VOLODIA TEITELBOIM: 'L'ÈPOCA MÉS FELIÇ DE NERUDA VA SER LA QUE VA VIURE EN ESPANYA'

VOLODIA TEITELBOIM: 'L'ÈPOCA MÉS FELIÇ DE NERUDA VA SER LA QUE VA VIURE EN ESPANYA'


El Seminari Internacional Pablo Neruda i la tradició literària ha conclòs avui, 28 d'abril, amb la ponència Neruda: transmisor de la tradición literaria del siglo XX al XXI, del biògraf i gran amic personal de Neruda Volodia Teitelboim. Teitelboim, que ha combinat durant la seua carrera professional la faceta d'escriptor i la de polític (va ser senador de la República de Xile durant molts anys i dirigent del Partit Comunista xilè), ha produït una gran quantitat de publicacions entre les quals destaquen les biografies de Borges, Gabriela Mistral i Neruda, així com obres de creació literària de ficció. Teitelboim ha efectuat una ponència en la qual ha combinat magistralment les anècdotes personals del poeta amb la teoria literària. L'autor ha començat parlant de les històries que Neruda mai va contar en la seua autobiografia Confieso que he vivido, com el veritable origen de la seua germana Laura, que va ser filla il·legítima i va viure sense saber-lo fins els quaranta anys d'edat, quan Neruda es va atrevir a dir-se'l. "Vaig Ser molt amic de Neruda -diu Teitelboim -, conversàvem de tot, però es va guardar moltes històries. Amb el temps he sabut que guardava secrets gelosament perquè no es transmetessin". L'anècdota de la germanastrea del poeta la hi va relatar a Teitelboim la dona de Neruda, Matilde, abans que publiqués la biografia, però aquest no la va donar per certa i no la va incloure en el llibre, encara procedint d'aquesta fidedigna font.
En referència a la importància d'allunyar a l'home del mite, Volodia ha recalcat que Neruda no va ser "ni un teòric ni un historiador, sinó una persona inquieta, molt natural, amb una gran genialitat poètica que va descobrir molt prompte". "Els seus primers versos -continua Teitelboim - van anar per a expressar el sentiment d'absència de la mare, d'absència de la sang", ja que aquesta va morir al poc temps de donar a llum i Neruda mai la va arribar a conèixer. Així, Neruda va buscar en l'amor a la mare perduda. "Era un monógam successiu", comenta irònicament Teitelboim, i "tenia un concepte de l'homenia molt propi de l'època. Si a mi una dona que m'agrada se m'insinua -diu el professor citant a Neruda-, jo he de respondre com home". Per a Teitelboim aquestes històries són rellevants ja que ajuden a comprendre al Neruda home i ho allunyen del mite.
A partir d'aquest punt, el ponent ha explicat les primeres influències literàries del Premi Nobel, posant l'accent que van ser "caòtiques". Gonzalo de Berceo, l'Arxipreste de Hita, el Poema del Mío Cid i Cervantes no van ser estudiats de manera sistemàtica. "El major aprofundiment en la cultura espanyola va ser posterior. Descobreix a Quevedo, que ho enlluerna, pel seu enfocament de la mort". Segons Teitelboim, la característica definitòria de Neruda va anar la seua constant renovació, d'un llibre a un altre es produeixen grans variacions, "crema les naus".
Després de la popularitat de la seua poesia amorosa, "una popularitat fulminant quan no existien els mitjans de comunicació d'avui en dia", Neruda comença a desconfiar de l'èxit i decideix que la seua poesia deu donar un gir radical, opció que es materialitzaria amb El hombre infinito, un llibre dominat per la imatge que va ser rebutjat pel gran públic, però que el poeta sempre reclamaria. Durant l'última part de la ponència, Teitelboim s'ha referit al contacte de Neruda amb Espanya. "Els anys més feliços de Neruda van anar els anys anteriors a la Guerra Civil espanyola, en la qual va conèixer la companyonia dels poetes de la Generació del 27, i també la més dolorosa, quan els van començar a matar". Teitelboim conclou reconeixent que Neruda, en els seus últims anys, "va anar un home molt lliure, que s'enorgullia de ser un poeta útil i va anar un artista que va deixar una poesia que se seguirà llegint durant molts anys".

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464