Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • MÚSICA PER A LA SETMANA SANTA, MÚSICA PER A..31 de març i 4, 5, 6, 7 i 8 d'abril de 2006

MÚSICA PER A LA SETMANA SANTA, MÚSICA PER A LA PAU. IV Cicle 31 de març i 4, 5, 6, 7 i 8 d'abril de 2006


Dimarts 4 d'abril, a les 20.15 h al CLUB INFORMACIÓN (Av. Dr. Rico)

GALERIA DE SAETAS

RAÚL MONTESINOS

Al racó d'Andalusia on habita la trobada flamenca dels més seriosos naix Raúl Montesinos. Primer en l'«Arquillo Viejo», on es va instruir en el cant per dret i, després, en «La Fuenlonguilla», on ja intervé com a professional, Raúl té en la «Reunión de Cante Jondo» de Puebla de Cazalla els senyals d'identitat per a l'ortodòxia en l'enteniment del cant. Les obligades referències de la seua trajectòria comencen amb un premi per a saetas (1988) i tenen la penúltima en la «Lámpara Minera 2004» del Festival del Cante de las Minas. És molt significatiu per a aquesta ocasió destacar els dotze premis en el cant de saetas que ha obtingut durant uns tants altres anys i el seu protagonisme en aquesta joia que és el disc de sons i saetas en La Puebla (2002). El cant de Raúl Montesinos enriqueix el llarg desenvolupament dels terços i recolza en el seu registre dens i poderós, magnificant els estils de clar component dramàtic.

ANTONIO CARRIÓN, guitarra

L'escola guitarrística d'Antonio Carrión té la base en la condició clàssica del toc significat en Melchor de Marchena, en Niño Ricardo..., que compleix les demandes exigides pels cants capdavanters. El seu reconeixement del temps present fa d'ell, igualment, amo dels registres i protagonisme que ha adquirit la guitarra superant la funció exclusiva d'acompanyament.


Dimecres 5 d'abril, 20.30 hores a l'ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA

CORAL CREVILLENTINA

PECES CORALS DE LA SETMANA SANTA DE CREVILLENT

Director: JAVIER VICTORIO

El 1891 es crea a Crevillent un cor de veus greus amb el nom d'Orfeón Crevillentino, que el 1940 es transforma en cor mixt i adopta el nom de Coral Crevillentina.
La incessant activitat que duu a terme la Coral ha comprès tots els aspectes del cant coral a capella, simfonicocorals (Stabat mater, de Rossini; Stabat Mater, de Verdi; Rèquiem, de Mozart; Rèquiem, de Cimarosa; Gloria, Beatus Vir de Vivaldi; Carmina Burana, d'Orff; Missa Criolla, d'Ariel Ramírez) i lírics, amb més de 25 títols de sarsuela. El 1991, amb motiu del I Centenari de l'Orfeón Crevillentino, va muntar l'òpera Rigoletto, amb la qual va iniciar un festival d'òpera i sarsuela que continua vigent i en què ha representat Lucía di Lammermoor, La Traviata, Cavalleria rusticana, I Eagliacci, L'Elisir d'Amore, Norma, Don Pasquale, Il Barbiere di Siviglia i Carmen.
El 2001 va gravar amb l'Orquestra Simfònica de Múrcia la missa plenària Iubilate Deo, de Manuel Seco de Arpe, per al segell discogràfic de RTVE.
Aquest concert s'estructura a l'entorn de les actuacions que la Coral duu a terme anualment a la Setmana de Passió i a les processons de Setmana Santa.

PROGRAMA

SETMANA DE DOLORS: SEPTENARI DELS DOLORS de MARCEL·LÍ SEMPERE

-1r DOLOR
-3r DOLOR
-4t DOLOR
-7è DOLOR

Des de 1902, a Crevillent, de forma tradicional, es canta durant set dies el Septenari a la Mare de Déu dels Dolors, una peça composta per Marcel·lí Sempere, sacerdot i compositor d'Onil. Protegit del cardenal Payà, va ser mestre de capella de les catedrals de Conca i Santiago de Compostel·la i va tenir una gran reputació com a autor de música sacra. Aquesta obra va ser encarregada per una família crevillentina, propietària del pas de La Mare de Déu dels Dolors. Es tracta d'unes composicions que consten d'una estrofa amb una «resposta» o tornada. Responen al gust melòdic de l'època, amb influència italianitzant. Es canten tradicionalment acompanyats d'instruments de fusta i vent, però en aquest concert es farà amb òrgan, i només quatre per la durada tan llarga que tenen.

DIMECRES SANT: MARXES DE LA MARE DE DÉU DOLOROSA d'AUTOR ANÒNIM

-STABAT MATER
-O VOS OMNES
-PLORANS PLORAVIT

Aquestes tres «marxes» són denominades així perquè es canten en processó, des de temps immemorial, acompanyant la Mare de Déu Dolorosa, últim pas de la processó de Dimecres Sant. L'acompanyament d'un cor és una de les tradicions més antigues de Crevillent, i és tant el fervor que, últimament, ja no és un sol cor sinó una multitud la que tanca aquesta processó.

DIJOUS SANT: SANTS OFICIS

-COENANTIBUS ILLIS, de HALLER (veus greus)
-O JESU CHRISTE, de J. van BERCHEN (s. XVI)

El Dijous se celebra l'ofici de difunts i a la Parròquia de N. S. de Betlem, la Coral Crevillentina sempre canta aquestes dues peces sacres una vegada acabada la processó del Santíssim Sagrament, dins de les naus de temple. La primera rememora la Santa Cena i la segona és una peça sacra molt efectista.

DIVENDRES SANT: PROCESSÓ DE LA PASSIÓ

-CHRISTUS FACTUS, de PALESTRINA (veus greus)
-AHÍ CHE QUEST´OCCHI MIEI, de PALESTRINA (veus blanques)

DISSABTE SANT: PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

-CORAL núm. 44 PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, de BACH

El Divendres cada pas porta un cor acompanyant amb cants tradicionals. La Coral Crevillentina es divideix en dos cors, el primer de veus greus amb el pas del Descendiment, i el segon de veus blanques amb el pas de les Tres Maries. El Dissabte tota la coral acompanya al pas del Sant Sepulcre.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ: PROCESSÓ DE LA TROBADA

-ALLELLUIA, de HAENDEL

El Diumenge al matí té lloc la processó de la Trobada de Maria amb el seu Fill ressuscitat. Per a celebrar-ho, la Coral canta l'Allelluia mentre a la imatge de Maria se li desprèn el mantell de dol i un vol de coloms amb el repic de campanes anuncia la Resurrecció.


Dijous 6 d'abril, 20 hores a l'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI

QUINTET DE VENT AKRA LEUKA

MÚSICA SACRA I HOMENATGE A MOZART

El Quintet de Vent Akra Leuka, que depèn del Vicerectorat d'Extensió Universitària de la Universitat d'Alacant, va ser creat per cinc joves músics, membres de l'Orquestra Filharmònica d'aquesta Universitat. El Quintet, format per flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, interpreta repertoris de molt diversos estils, des del més clàssic, passant per compositors com Mozart, Bach, Albinoni, Debussy..., fins a concerts de compositors més moderns.

PROGRAMA

I PART
AIR J. S. BACH
ADAGIO EN SOL MENOR TOMASSO ALBINONI
(Arreglaments: F. Munera)
2 MOV. CONCERT PER A OBOÈ BENEDETTO MARCELLO
(Arreglaments: A. Lillo)


II PART

AU VERUM CORPUS W. A. MOZART
DIVERTIMENTO KV 270 W. A. MOZART
RONDÓ PER A TROMPA I QUINTET W. A. MOZART


Divendres 7 d'abril, 20.15 hores al CLUB INFORMACIÓN

GRUP CORAL SANT APÒSTOL ANDREU DE CLUJ-NAPOCA, TRANSSILVÀNIA (ROMANIA)


MÚSICA SACRA DE L'ESGLÉSIA ORTODOXA

Director: DECEBAL GOREA

El grup es va crear a la tardor de 2003, quan quatre dels seus membres van ser contractats per l'església de Sant Andreu de la ciutat de Cluj-Napoca com a cor eclesiàstic. A iniciativa dels membres i amb l'ajuda del rector Dr. Petru Stanciu, catedràtic de música religiosa del Seminari Teològic Ortodox de Cluj, es va transformar en un septet. El nom del cor rendeix homenatge al sant apòstol, el seu patró. Des de la creació, el grup coral ha oferit concerts a diferents ciutats de Transsilvània i a Budapest durant la Setmana Cultural Romanesa celebrada a la Universitat Central Europea, així com a diverses esglésies de la capital hongaresa. Aquest grup coral es distingeix per l'homogeneïtat, claredat entonativa i exactitud interpretativa que té i s'ha anat imposant al paisatge missioner-pastoral de l'arquebisbat de Cluj com a una formació de referència.
Els membres del grup són tenors I: Adrian Podaru (llicenciat en Teologia Ortodoxa i Filologia Clàssica) i Daniel Frumos (estudiant de la Facultat de Teologia); tenors II: Oleg Ciubotaru (estudiant del màster de Teologia Ortodoxa) i Claudiu Nicoară (estudiant de la Facultat de Teologia); baríton: Decebal Gorea (màster en Teologia Ortodoxa i doctorand); baixos: Ioan Popa-Bóta i Emilian Urdă (estudiants de la Facultat de Teologia).
Encara que són molt joves, han participat en altres formacions musicals del país (com el cor masculí del Seminari Teològic de Cluj i el de Bucarest, el cor mixt de la Facultat de Teologia de Cluj i els grups: Renaşterea, Predania, Psalmodia Transylvanica i Armonia). Amb aquests grups, el cor va oferir concerts a Romania i a l'estranger, i van participar en diversos festivals i certàmens europeus de música sacra a Hongria, Holanda, Alemanya, Àustria, Eslovènia o Itàlia. A Espanya, a més d'actuar a Eivissa, el grup ha mantingut una fructífera col·laboració amb la Universitat d'Alacant, i ha actuat a les diverses seus que té i al campus de Sant Vicent, així com en altres localitats de la província.
L'any 2004 el grup va enregistrar el seu primer àlbum, titulat Az' îi, Doamne, d'Ajunu', que recull algunes de les més entranyables nadales romaneses. El seu repertori és ampli i variat, incloent-hi música religiosa ortodoxa en llengua romanesa, russa i grega, peces clàssiques, peces de folklore romanès adaptades i harmonitzades per a veus masculines i nadales del món.


PROGRAMA

I PART

Peces pertanyents al «Triodo» (període de l'any eclesiàstic ortodox que coincideix amb el dejuni previ a la Pasqua). Es tracta de peces tristes amb una gran càrrega dramàtica i teològica.

1. Priveghere. NICOLAE LUNGU
2. Doamne, auzi glasul meu NICOLAE LUNGU
3. Cămara Ta MântuitoruleIOAN D. CHIRESCU
4. Întru o zi ANÒNIM
5. Şi era la ora a şasea GHEORGHE MANDICEVSCHI
6. Gândesc la Ziua cea înfricoşată A. ARHANGHELSCHI

II PART

Peces pròpies del període anomenat «Octoih» (comprès entre la festa de «Rusalii» o el Vuité Diumenge després de Pasqua i el començament de la Quaresma de l'any següent) junt amb peces incloses en la litúrgia ortodoxa. Es tracta de partitures més lleugeres i alegres.

1. Sfânt GHEORGHE CUCUT
2. Aghios o Teos GHEORGHE GHIULAMILA
3. Cuvine-se cu adevărat (Axion) GHEORGHE POPESCU- BRĂNEŞTI
4. Pre Tine Et lăudăm GAVRIIL LAMAKIN
5. Mare eşti Doamne IULIAN CARSTOIU

I, per acabar, Mulţi ani trăiască!, de DUMITRU KIRIAC-GEORGESCU, C. I. BACIU i GELU STRATULAT, peça que es canta en les celebracions romaneses de qualsevol tipus, en què es desitja «molts anys feliços».

Dissabte 8 d'abril, 20.30 hores a l'ESGLÉSIA DE LA NOSTRA SENYORA DE LA MISERICÒRDIA

TROPARION - COR DE CAMBRA DEL GRUP VALENCIÀ PRO MUSICA ANTIGA

STABAT VIRGO MARIA
Obres d'Isabella Leonarda, Samuel Scheidt, Claudio Monteverdi i altres.

TROPARION
SERGIO IGLESIAS - altus
ACHIM SCHULZ - tenor, virginal i direcció
JULIAN BEHR - tiorba

COR DE CAMBRA DEL GRUP VALENCIÀ PRO MUSICA ANTIANTIGA
ACHIM SCHULZ - direcció.

Cap al segle V comencen a intercalar-se en la litúrgia, entre els salms bíblics, els anomenats troparion, que eren melodies, en general d'origen popular, adaptades per a l'ocasió i destinades sobretot a atraure els fidels a l'església. Tropos vol dir canvi, mutació i es refereix a aquesta transformació de música originàriament secular en música religiosa. Les primeres cançons religioses independents de la litúrgia reben també aquest nom.
Aquesta idea de canvi, transformació i mutació, implícita en TROPARION, és la que ens atrau. Així mateix l'origen de TROPARION és essencialment mediterrani. La nostra manera de tractar la música està basada sobretot en el reconeixement de complements, que ens permeten veure diferents direccions volums i intentar transmetre'ls al públic. Des de la creació del grup, el nostre principal objectiu ha sigut dur a terme esdeveniments musicals de qualsevol tipus, en espais convencionals i no convencionals, que comprenen un ampli espectre d'estils, intentant traçar un arc entre la música antiga i la música contemporània. Atesa la diversitat musical encarada, és un grup la formació del qual és variable depenent del repertori tractat. El nostre desafiament en cada programa és reunir músics professionals de primer nivell que complisquen els requisits per a l'ocasió i aprofitar al màxim l'especialització, afinitat i coneixement que tenen del període musical per a tornar a despertar a la música a través d'interpretacions sensitives i fidels. La col·laboració amb altres grups musicals és fonamental per a la realització de molts projectes.

El COR DE CAMBRA DEL GRUP VALENCIÀ PRO MUSICA ANTIGA, creat a finals de 2004, està format per cantants aficionats al repertori de música antiga, tots ells residents a Alacant ciutat o província. Està dedicat en exclusiva a la interpretació de la música composta abans de 1850 i interpretada amb criteris historicistes. En la seua encara jove trajectòria el cor ha dut a terme diverses intervencions al llarg de l'any 2005, en concerts en la Seu Ciutat d'Alacant i en el Centre Municipal de les Arts. També ha sigut invitat a posar música a l'acte de lectura dels drets humans organitzat per Amnistia internacional-Alacant i també ha cantat en l'acte d'obertura del curs universitari 2005-06. Durant aquest any el cor té ja programades nombroses actuacions a la ciutat d'Alacant i província. Assaja cada setmana en la seu Ciutat d'Alacant de la UA.

MÚSICA PER A LA SETMANA SANTA. MÚSICA PER A LA PAU

ORGANITZA:
SEU CIUTAT D'ALACANT DEL VICERECTORAT D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

COL·LABOREN:
Diputació d'Alacant-Departament de Cultura. Ajuntament d'Alacant-Regidoria de Cultura. Junta Major de Confraries i Germandats de la Ciutat d'Alacant. Fundació Manuel Peláez Castillo. Club Información. I les esglésies de la Mare de Déu de Gràcia, Mare de Déu del Remei i Mare de Déu de la Misericòrdia.

L'ACCÉS A TOTES LES AUDICIONS ÉS LLIURE I GRATUÏT FINS A COMPLETAR LA CAPACITAT DELS LOCALS EN QUÈ TENEN LLOC. ES DEMANA PUNTUALITAT.

INFORMACIÓ:
SEU CIUTAT D'ALACANT
Ramón y Cajal, 4. 03003-Alacant, 965 14 53 33, seu.alacant@ua.es, www.veu.ua.es



VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464