Saltar apartados

SIS ARTISTES ALACANTINS REINTERPRETAN A HERNÁNDEZ

"Poemes en el mur. Proposta per a una intervenció artística”, és el títol d’un projecte ideat per Eduardo Lastres i Guillermina Perales, i organitzat en col•laboració amb el Vicerectorat d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant, l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig i el Grup Civica, a través del qual, sis artistes alacantins reinterpretaran artísticament l’obra i el sentiment poètic de Miguel Hernández. El resultat d’aquesta unió entre expressió artística i literatura es plasmarà en un suport de PVC de gran format que es col•locarà en diferents edificis del campus i a Sant Vicent del Raspeig.

El projecte s’ha presentat aquest matí a l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig per l’alcaldessa del municipi, Luisa Pastor, la vicerectora d’Extensió Universitària, Josefina Bueno, juntament amb la comissària de l’exposició i alguns dels artistes implicats, que han explicat amb detall cadascuna de les propostes.


L’alcaldessa, Luisa Pastor Lillo, “ha felicitat els artistes per les seues propostes creatives en les quals han combinat poesia i arquitectura a partir dels versos de Miguel Hernández quan es compleix el centenari del seu naixement”. Pastor Lillo ha comentat que Sant Vicent del Raspeig “ja ha utilitzat un dels seus edificis més emblemàtics, com és la Biblioteca Municipal –representant del centre del saber– per a plasmar en la façana el vers i la paraula, i ara participarà en aquesta iniciativa singular commemorativa d’aquesta efemèride hernandiana”.

Per a la vicerectora, Josefina Bueno, “Palabras en el muro és una clara expressió de contemporaneïtat”, i no dubta a sentir-se orgullosa d’albergar aquesta mostra en la Universitat d’Alacant, bressol del saber i model d’urbanització, “un campus ideal per a aquesta obra plàstica que, encara que efímera, servirà per a homenatjar no solament el poeta, sinó també l’espai i l’arquitectura com una reivindicació de l’art”

La mostra, comissariada per la crítica d’art Guillermina Perales, parteix de “la necessitat de dialogar amb aquest poeta, de viure i interpretar les seues imatges i pensament amb el llenguatge del nostre present”. Els artistes participants pertanyen a diferents disciplines “amb la finalitat d’ocupar un espectre com més ampli millor de la visió contemporània de l’art”, explica. Així, hi participaran els fotògrafs Pepe Calvo i Paco Valverde, els pintors i artistes multidisciplinaris Eduardo Lastres i Jesús Zuazo, el dissenyador gràfic Juan van der Hofstadt i l’artista conceptual Luisa Pastor Mirambel. Les propostes aportades “s’atenen als límits pressupostaris propis d’aquesta època de crisi”, i també a les condicions materials imposades per la intervenció en l’arquitectura i la grandària dels llenços en què cada proposta artística s’unirà al discurs poètic d’Hernández.

Segons Perales, l’elecció dels murs per a plasmar aquesta interacció obeeix a la gran importància de l’arquitectura urbana: “ens interessava molt vincular la paraula poètica amb l’arquitectura des de la vivència plàstica de cada artista”. Per a fer-ho, s’ha triat “la gran dimensió de cartell publicitari”, però canviant la imatge comercial per una imatge artística amb la finalitat d’aconseguir un “diàleg” entre la paraula poètica de Miguel Hernández i l’actualitat i incidir “en la realitat urbana”, més enllà del “blanc del llibre en la lectura individual”.

La façana discontínua de l’Aulari III, la torrassa exterior que dibuixa la sala d’actes de l’Aulari II, la Facultat de Dret, la d’Econòmiques, La Facultat d'Infermeria, la Biblioteca General i una de les façanes de l’Auditori del Centre Social de Sant Vicent han sigut els llocs triats i en els quals es podrà veure la mostra a partir de la setmana vinent. La inauguració de l’exposició es vol fer coincidir amb la celebració del III Congrés Internacional Miguel Hernández que es desenvoluparà entre el 26 i el 30 d’octubre a Alacant, Elx i Oriola i del qual la Universitat d’Alacant serà una de les seus.



Les sis propostes

Jesús Zuazo Garrido, pintor
Aprofundint en l’obra de Miguel Hernández he seleccionat una part d’un poema que crec que posa de manifest una constant del seu pensament, la certesa profunda que el "Jo", no té sentit si no és com a part dels "Altres". De vegades com a confrontació i de vegades en comunió, però mai sense ells. He manipulat la imatge d’un rostre femení, que focalitza el dolor de la separació i l’absurditat de la vida sense l’ésser estimat. La façana discontínua de l’Aulari III, una unitat composta per segments individuals, pot ser interpretada com a metàfora de la individualitat al servei de la col•lectivitat. La imatge del rostre es divideix en dos i està separada per l’espai entre els segments del mur. Té un ull en cada meitat, que pretenen subratllar la dualitat de l’ésser com a meitat d’un fi compartit i com una individualitat a la qual no es pot sostraure alhora.

Pepe Calvo, fotògraf
Després de bussejar profundament en les immenses pàgines que Miguel Hernández va publicar en el transcurs de la seua curta carrera, em vaig decidir pel final del poema El último rincón.

Después del amor, la tierra.
Después de la tierra, nadie.

És una frase poètica i completament directa, d’intens dramatisme, com un eslògan publicitari creat en l’actualitat. Aquesta idea conté un missatge d’amor i mort. L’amor i la mort són dos conceptes romàntics que m’han atret sempre i que tenen una gran presència en tota la meua obra.
L’amor i la mort són part fonamental del cicle de la vida.

Luisa Pastor, artista plàstica
Las tres heridas està pensada per a situar-se en la façana de la Facultat de Dret, lloc proposat a priori, i concretament en els tres blocs que es poden veure des dels diferents edificis de la Facultat de Filosofia i Lletres. Cada bloc alberga un fragment de l’últim vers de Llegó con tres heridas, manuscrit en color roig: color de la sang, la ferida oberta encara per tancar. El vers es llisca com una serp, sense silencis, ja no hi ha silenci, només signes de puntuació on prendre alè. El vers dins del vers es fa present a través d’un recorregut de formigues negres en paraules des de la ràbia. “El hombre acecha” davant de les tres ferides, “la de la vida, la de la muerte, la del amor” i, per a finalitzar, un punt encara roig: la ferida.

Paco Valverde, fotògraf
En aquest vers, “El corazón es puerta que se abre y se cierra”, es tanca un plantejament en aparença senzill, però amb un gran rerefons i sobre el qual reflexione. Amb aquest relacione el perfil del poeta amb la nova dimensió urbana d’aquesta població, patent en els projectes arquitectònics més recents: el nou ajuntament, el jardí vertical, la biblioteca i l’auditori del centre social.
L’edifici, de formigó vist i rajola roja, mostra un sistema de reixeta que em recorda l’empleat per l’artista holandès Piet Mondrian. El missatge simbòlic del poeta conviu en el meu projecte amb l’ordenació dels nous models arquitectònics, el sentiment del poeta s’allotja en l’aparador de la ciutat, i adquireix una nova dimensió; com si d’un “SMS” es tractara, el missatge és enviat en un embolcall promocional i publicitari que es mimetitza amb l’urbs, i actualitza, sense perdre el significat amb el qual Miguel Hernández li va donar vida, el contingut del poema.

Eduardo Lastres, artista plàstic
Els últims dos versos d’Elegía a Ramón Sijé són els que he utilitzat perquè intervinguen en una superfície de geometria estricta. El títol del poema juntament amb els versos, un en vertical i els altres en horitzontal, en una cantonada de l’edifici de la Biblioteca, formen un conjunt on el color i el text conjuguen entre si per a, des de l’impacte visual que produeixen en la superfície geomètrica i estructural, cridar l’atenció sobre el tema de la conversa. En aquest cas, la conversa no feta per la falta d’un dels amics. Una reflexió amarga, però esperançadora, en la qual es diu que els éssers humans es transmeten entre si tantes idees i conceptes com la vida pot produir, i que ni tan sols la mort interromp. El context on se situa, la gran Biblioteca de la Universitat, implica una referència a l’espai en el qual els alumnes, professors, tots, recorrem als textos per a servir-nos-en en l’enteniment del que és el coneixement i la cultura, de la qual Miguel Hernández és una de les figures més importants i enguany en celebrem el centenari.


Juan van der Hofstadt, dissenyador
El silbo de afirmación de la aldea
Vaig triar aquest poema la primera frase: “Alto soy de mirar a las palmeras”. En aquesta frase resumeix Miguel Hernández un sentiment de pertinença a la seua terra, d’orgull de ser de poble. La resta del poema és tota una proclama de les bondats del seu petit llogaret en contraposició de les ciutats de llavors. Ai, miguel, si ens veres avui. Quanta raó tenies. Només és una referència gràfica, un poema visual d’un gran poeta, plasmat per un humil professional dels tipus, de les icones i les formes.
No he volgut, de cap manera, arrabassar-li ni una mica de força a les seues paraules, només i simplement, acompanyar-lo i elevar la seua veu a l’altura del mur, al costat de les seues palmeres.

Fitxer adjunt: Fachada de la Facultad de Enfermería


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464