Saltar apartados

ABANS DE RES, UN SOMRIURE

FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Ganbappe! Hula Girls
DIRECTOR: Masaki kobayashi
PRODUCTOR: Hitomi Ishihara i Keiko Fujimura
MÚSICA: Jake Shimabukuro
FOTOGRAFIA: Makoto Yoshida
MUNTATGE: Masaki Kobayashi
JAPÓ 2011 Asmik Ace Entertainment i Cinequanon
DURADA: 100'

http://ganbappe.j-cqn.co.jp/movie/index.html


Per José Manuel Payá


L'11 de març del 2011 tot va tremolar a Fukushima. Milers d'històries, llars i persones van desaparèixer. Sense possibilitat de tornar a les seues cases, a causa dels alts nivells de radiació, els habitants de la zona es van haver de refugiar en diferents llocs designats pel govern davant de la situació d'emergència. Un d'aquells llocs va ser el Ressort Spa Hawaiian.

Els propietaris d'aquest complex turístic provenen d'una família dedicada a la mineria de carbó. Amb l'arribada del petroli van buscar alternatives per a aconseguir subsistir i van tenir la idea de construir un complex turístic i oferir espectacles de dansa hawaiana. Després de molts anys i de l'esforç per a sortir-se’n amb la nova idea, l'incident de la central de Fukushima i el terratrèmol i posterior tsunami que el van ocasionar van tornar a fer miques tot el que tenien.

Aquest documental ens fa partícips de les vides de les persones que treballaven en el Ressort Hawaiian i com els esdeveniments de l'11 de març de 2011 van afectar les seues vides.

Filmat d'una manera àgil i dinàmica, no es descura en cap moment la composició dels plans i n’ofereix una gran varietat amb un estil força encertat.

La seqüència de crèdits inicial és un goig per als sentits: utilitzant una senzilla animació i un acuradíssim contrast de colors, aconsegueix, juntament amb la música de Shimabukuro, fer sentir a l'espectador una nostàlgia empàtica que perdurarà fins al final del documental.

La peça principal de la banda sonora és utilitzada per Jake Shimabukuro com a fil conductor en moments clau de la narració i va atrapant a poc a poca l'espectador fins a identificar-se amb les persones i les històries que es mostren en la pel·lícula.

Quant a la fotografia, no hi ha cap aspecte destacable: es pot dir que és correcta però no brillant. En alguns moments (pocs) s'abusa del guany, o iris automàtic, cosa que, d'altra banda és permissible, atès que es tracta d'un documental. En tot cas, i a parer de qui escriu aquestes ratlles, resten professionalitat a l'apartat tècnic encara que d'altra banda transmeten una aproximació més realista i menys artificial.

En definitiva, un documental inspirador que impacta i fa reflexionar davant de tota la desolació, d’haver-ho perdut tot, i malgrat no tenir a penes expectatives de poder-se refer a curt termini, els somriures de les ballarines del Hawaiian mai desapareixen dels seus rostres.

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464