Saltar apartados

HI HAVIA UNA VEGADA UNS TRAMPOSOS...

FITXA TÈCNICA
TÍTOL: There was a crooked man…(El dia dels tramposos)
ACTORS: Kirk Douglas, Henry Fonda, Hume Cronyn, Warren Oates
DIRECTOR: Joseph L. Mankiewicz
ESCRIPTOR: David Newman i Robert Benton
PRODUCTOR: C.O. Erickson i Joseph L. Mankiewicz
MÚSICA: Charles Strouse
FOTOGRAFIA: Harry Stradling Jr.
MUNTATGE: Gene Milford
EUA. 1970 Warner Bros. Pictures
DURADA: 126’

Una crítica de Jose Manuel Payá






Un western, ens diuen que és aquesta pel·lícula. Però seria injust limitar-la solament a això, ja que la interpretació dels actors, el mordaç guió i el bon treball de Mankiewicz en la direcció, entre altres, converteix aquesta pel·lícula en una constant successió de sorpreses. Certament congrega tots els elements bàsics dels westerns més canònics,els paisatges àrids, la fotografia de tons ocres, assalts, personatges canalles, zooms i moviments de càmera típics del gènere i una banda sonora que acaba de corroborar amb quin tipus de pel•lícula ens les havem.
Però en realitat, El dia dels tramposos aporta alguna cosa més: després de tot el plantejament dels elements típics del western, hi ha una provocativa història emmarcada en els personatges de Kirk Douglas i Henry Fonda. Si el personatge de Douglas és encantador, també és perillós; mentre que si el personatge de Fonda (primer xèrif i després escarceller) sembla ser un incorruptible defensor de la llei, també amaga una part fosca.
Això es fa més evident quan els dos personatges es troben per primera vegada, i en les successives trobades a les quals assistim, veiem com tots dos queden marcats l’un per l'altre sense remei.
Darrere de l'aparent simpatia del tema musical, descobrim una pel•lícula que oculta nivells de crueltat insospitats, i el mateix succeeix amb el personatge de Douglas. La que sembla que serà una pel•lícula entretinguda i amb tocs còmics, passa a convertir-se en un espectacle provocatiu que fa plantejar-se a l'espectador els mateixos límits morals que als seus protagonistes. En aquest sentit, la traducció del títol no sembla gens desgavellada, ja que la mateixa pel•lícula és «tramposa» a l'hora d'ocultar la seua naturalesa autèntica.

Si passem a l'apartat tècnic, hem de reconèixer que la factura és impecable. La composició dels plans és molt acurada en tot moment, els moviments de càmera, encara que aparenten inseguretat, estan calculats fins al mil·límetre. El gran treball de fotografia de la pel•lícula, a càrrec d'Harry Stradling Jr. es fa especialment palès en la manera en què estan filmades les escenes de nit, lluny de la notòria, encara que nostàlgica, nit americana.
Potser algú podria acusar-la de falta de ritme en algunes moments, però el que realment succeeix és que un no sap a què s'enfronta quan està veient aquesta pel·lícula per primera vegada, els constants girs descol•loquen a qui es deixa enganyar pel despreocupat tema principal, i queda estupefacte davant dels inesperats tocs de crueltat abans esmentats que sorgeixen en els moments més inesperats.

El guió és senzillament una genialitat per la manera en què s'aprofita del gènere western per a narrar alguna cosa que va més enllà i els actors donen veracitat a la història amb el seu magnífic treball, tant els principals, com els secundaris. En aquest sentit, hi deu haver certament qui considere aquesta pel•lícula com una història coral, i, encara que he de confessar que al principi jo la vaig veure també així, una vegada vista em decante per pensar que és una altre d'aquells magnífiques «ardits» que la pel•lícula de Mankiewicz ens ofereix per a desviar l'atenció del veritable propòsit de la història.
Si haguera de criticar alguna cosa, diria que s'abusa excessivament del tema principal «There was a crooked man…», que prové d'un redolí i posterior cançó anglesa.

There was a crooked man, and he walked a crooked mile.
He found a crooked sixpence against a crooked stile.
He bought a crooked cat, which caught a crooked mouse,
And they all lived together in a little crooked house.


Però d'altra banda, les diferents versions que Charles Strouse ens n’ofereix al llarg del film, adequant-lo a la línia dramàtica de la història, no solament fan que aquesta cançó encaixe perfectament en la trama, sinó que siga impossible concebre la pel·lícula sense.

En definitiva, El dia dels tramposos és una pel•lícula que satisfarà els amants del western més clàssic i sorprendrà els que busquen alguna cosa més que un argument típic, aquells a qui els agrada eixir dels convencionalismes. Aquesta pel·lícula és, sobretot, per a vosaltres.

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464