Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • La Seu d'Alacant aborda la realitat de l'explotació sexual sobre xiquetes i adolescents

La Seu d'Alacant aborda la realitat de l'explotació sexual sobre xiquetes i adolescents

La realitat de l'explotació sexual infantil és el tema que es tractarà en la nova sessió del Cicle de Cinema Dret a ser un xiquet, organitzat per la Creu Roja a la Seu d'Alacant. Una trobada en la qual intervindrà Ángel Amaro, coordinador de l'Àrea de Divulgació i Acció Social del Centre d'Estudis de la Dona (CED) de la Universitat d'Alacant, per a abordar la realitat de l'explotació sexual centrant-se en la realitat infantil de moltes xiquetes i xiques adolescents.

A més, Amaro serà l'encarregat de presentar la pel·lícula Agua, dirigida per Deepa Mehta. Un film que mostra d'una manera molt descriptiva la situació de maltractament que viuen les viudes a l'Índia i el paper que han d'assumir. L'objectiu d'aquesta iniciativa és visibilitzar la situació dels infants al món per a fer-nos reflexionar sobre els drets de la infància. Concretament, a través d’Agua es recapacitarà sobre les contínues tensions entre la religió, la raó, el canvi social, la veritat, la mentida i el paper central de la dona com a objecte i subjecte.

La sessió tindrà lloc dilluns pròxim, 19 de novembre, a les 19.30 hores a la Seu Alacant.

Agua

La història transcorre en el 1938, en l'Índia colonial, en ple moviment d'emancipació liderat per Mahatma Gandhi. Segons les creences hindús, quan una dona es casa, es converteix en la meitat de l'home. Per tant, si ell mor, es considera que la meitat de l'esposa ha mort. Els llibres sagrats diuen que una viuda té tres opcions: casar-se amb el germà més jove del seu marit, ser cremada amb el seu marit o portar una vida de total abnegació.

Se celebren unes noces que ben bé podrien ser un enterrament: casen Chuyia (Sarala), una xiqueta de 8 anys, amb un moribund que falta aquella mateixa nit. Es crema el seu cos en la riba d'un riu sagrat i Chuyia es prepara per al destí que han escollit per a ella. Li rapen el cap i la ingressen en un asram per a viudes, on haurà de passar la resta de sa vida, convertida en un altar vivent consagrat a la memòria del mort. Però l'asram, governat per una espècie d'enorme gàrgola anomenada Madhumati (Manorma), és una farsa que controla la vida de les recluses. El proxeneta local li porta /ganja/ (marihuana), que fuma amb delit, i ella li proporciona les viudes més joves perquè es prostituïsquen fins que perden el seu atractiu i deixen de ser lucratives.

L'aigua és una constant en la pel·lícula, no solament com a metàfora, sinó també com a instrument. A la riba del riu, Kalyani coneix Narayan, un jove idealista seguidor de Gandhi, fill de brahmans, la casta social més alta de l'Índia. Estudia dret, està entusiasmat amb la revolució social pregonada per Gandhi i més que disposat a rebutjar els límits imposats per una tradició secular. Amb Chuyia actuant com a missatgera, la seua impossible relació comença a créixer.

Més informació: http://web.ua.es/va/sedealicante/seu-ciutat-d-alacant.html

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464