Saltar apartados

LISÍSTRATA EN BLUE JEANS

Por Davide Mombelli

Lisístrata d'Aristòfanes. Traducció i versió al castellà: Pedro Sáenz Almeida. Direcció: Andrés Vinaches i Tomàs Mestre. Companyia Teatre Universitari Clàssic i Teatre Universitari. Intèrprets: Irene Coloma, Ángela Molas, Sandra Huete, Irina Sempere, Ade Alcahud, etc. Músiques originals: Sandra Huete, David Gonález i Laura J. García. Il·luminació i so: Jordi Chicoy. Paranimf (Universitat d'Alacant), 06/11/2012.

«Hi ha dues coses molt importants al món: una és el sexe, de l'altra no me’n recorde», va dir alguna vegada Woody Allen. I pot ser que els personatges de la Lisístrata d'Aristòfanes, més de dos mil anys abans, estigueren d'acord amb el director novaiorquès: en l'obra del comediògraf grec, estrenada en la Lenaia del 411 a. de C. durant la guerra del Peloponès, no és la diplomàcia o l'acer el que posa fi al conflicte entre Atenes i Esparta, sinó una vaga de sexe secundada per totes les dones de l'antiga Grècia. La privació d'una de les coses més importants del món (la que ningú oblida) fa que els guerrers deposen per fi les armes i tornen a les seues cases o, més ben dit, als seus llits. El geni còmic d'Aristòfanes fila un relat en el qual el ritme dramàtic no decau en cap moment, jugant amb un llenguatge que frega voluntàriament la trivialitat i el desvergonyiment per a provocar en l'espectador un riure alliberador.



El passat dia 6 de novembre, les companyies Teatre Universitari Clàssic i Teatre Universitari de la UA van proposar una revisió d'aquest clàssic de la comicitat universal, enfrontant-se al desafiament de modernitzar i actualitzar tant el text (traducció i versió al castellà de Pedro Sáenz Almeida) com la posada en escena.

Diverses són les novetats inserides pels dos directors. Sorprèn, en particular, l'organització de l'espai escènic. Els actors, enmig de la representació, baixen de l'escenari i es confonen amb el públic per a ampliar la sensació de caos que requeria l'enfrontament entre homes i dones. Si la intenció és bona, potser el resultat ho és una mica menys, ja que, atemptant contra la comoditat de l'espectador, sí que s'aconsegueix l'efecte que es persegueix, però a costa de la fluïdesa rítmica de la representació. L'escenografia, quasi inexistent (un simple teló de fons negre), és suplantada eficaçment per una intel·ligent disposició dels actors sobre l'escenari. Quant a la il·luminació, destaca sobretot el joc de llums utilitzat durant l'enfrontament entre els dos cors, amb un fort efecte còmic i escenogràfic. En el vestuari preval l'eclecticisme: Lisístrata, en virginal túnica blanca; els espartans, disfressats de punks, o les dones, vestides a la moda actual, donen forma a una heterogeneïtat visiva que vol sumar-se, amb èxit, a l’atapeïda invenció textual.

La música utilitzada en els moments corals ha sigut en part composta pels actors mateixos, que s'encarreguen també d’interpretar-la. Les lletres intenten acostar-se al lector, proposant en algunes ocasions referències o temes més propers al públic, una operació que (no sempre) resulta una mica dèbil i a voltes poc afortunada; la mateixa sort li ha tocat a alguns acudits no presents en l'original, que, inserint un anacronisme en l'obra, corren el risc de ser massa fàcils.

Així i tot, en línies generals l'obra ha sigut un èxit, vista també la reacció d'un públic que es va deixar transportar per la comicitat d'Aristòfanes, interpretada de manera convincent pels actors: s'ha intentat, justament, posar en l'escena uns tipus humans més propers al món actual, a través d'una actuació modernitzada i, per això, encertada. Al bon treball d'Irene Coloma com a Lisístrata se sumen els destacats papers d'Ángela Molas com a Calònica, Sandra Huete com a Mírrina, i Ade Alcahud en la pell del comissari.

En definitiva, la versió de Lisístrata proposada per Vinaches i Mestre és un pretext per a passar una bona estona, divertir-se amb els atrevits girs verbals que caracteritzen la peça i, si prenem al peu de la lletra la comèdia –una paradoxa interpretativa a la qual només les grans obres còmiques conviden–, és també una ocasió per a pensar i recordar el pes de l’altra cosa més importants al món, i de la qual l'home s'oblida massa fàcilment: la pau.

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464