Saltar apartados

Una porta als nostres anhels

FITXA TÈCNICA
TÍTOL: Como ser John Malkovich (Being John Malkovich)
ACTORS: John Cussack, Cameron Díaz, Catherine Keener, John Malkovich,
Charlie Sheen
DIRECTOR: Spike Jonze
ESCRIPTOR: Charlie Kaufman
PRODUCTOR: Universal Pictures /Propaganda Films / Single Cell Pictures
MÚSICA: Carter Burwell
FOTOGRAFIA: Llance Acord
EUA, 1999 Universal Pictures
DURADA: 112’

UNA PORTA ALS NOSTRES ANHELS

Una crítica de José Manuel Payá

La vida de Craig Schwartz no té sentit. És un titellaire amb un talent enlluernador, però de què serveix tenir tant de talent si ningú hi para
esment, si ningú sap valorar-lo? Subsistint a l'ombra d'altres amb menys vàlua però gran renom, passa els dies reclòs en el seu
taller i barallant-se amb la seua dona, no menys estranya, que té la casa plena d'animals a causa de la seua obsessió amb el seu treball com a veterinària.

Finalment, ella (Cameron Díaz) l’impulsa a buscar-se una faena com cal i acaba sent contractat en una empresa situada en la planta 7
i mig de l'edifici Mertin-Flemmer, a Manhattan. Allí troba per accident una petita porta que, en travessar-la, el condueix directament a l'interior del cap de John Malkovich.

Partint d'aquesta extravagant premissa, Spike Jonze ens ofereix una reflexió molt més quotidiana i menys estrafolària: som nosaltres els qui movem els fils, o els mou algú per nosaltres? Fem el que volem, o seguim un camí marcat? És l'única eixida viure a través d'altri per a
aconseguir la realització personal, fins i tot si tot és un somni que s’haurà d'acabar algun dia?

Aquesta pel·lícula amaga molt més del que el seu bigarrat argument deixa veure a simple vista; per això, caldrà visionar-la amb ulls àvids
de dobles lectures i missatges subjacents ja que, si no ho fem així, simplement creurem haver vist un contrasentit de 112 minuts. Res més lluny de la realitat i, deixant de banda el que cadascú opine de la seua resolució, Como ser John Malkovich planteja, a través de situacions aparentment estrambòtiques, una història que busca fer-nos reflexionar, que ens fiquem en la pell dels personatges, que visquem la història a través d’ells igual que ells fan a través d'altres, perquè, quan acabe la projecció ens quede aquest dubte, aquesta
pregunta: ets tu el titellaire o el titella?

Visualment correcta, frega la genialitat en alguns moments, com per exemple en la superba escena d'obertura amb aquella marioneta amb una palesa vall inquietant al seu rostre, o la persecució final a través del subconscient (no diré molt més, perquè no m’agrada gens anar airejant l'argument). Un muntatge correcte i un acabat impropi per a una pel·lícula d'aquesta temàtica. Encara que, en realitat, tota la
pel·lícula en si és inesperada, ja que sembla anar per uns viaranys i acaba derivant en un desenllaç menys presumible.

S’hi percep un marcat homenatge a Brazil de Terry Gilliam, que si no queda del tot clar per a alguns, es corrobora quan sona la peça musical emprada per al tràiler. Però és evident que comparteixen la mateixa visió d'un món en el qual un no pot volar lliurement seguint el seu propi camí, ja què us tallen les ales abans d’envolar-vos i us forcen a seguir una senda imposada.

La banda sonora encaixa perfectament amb l'ambigu plantejament de la pel·lícula i cal destacar la pertinència del tema dels crèdits, obra de Björk, ja que no se’n podria haver escollit cap altre que encaixara millor amb l'ambient abstracte que amera aquesta fantàstica
pel·lícula.

Quant a les interpretacions, cal destacar el treball de Catherine Keener, que va ser nominada a l'Oscar pel seu paper en aquest film, i
sorprenentment, Cameron Díaz, que ens fa oblidar-nos que és ella per primera vegada en tota la seua carrera. John Malkovich està esplèndid, com no podria ser altrament, i John Cussak broda un interessant personatge.

La pel·lícula va obtenir diversos reconeixements, com tres nominacions a l'Oscar, incloent-hi millor guió, millor director i millor actriu
secundària (Keener), a més de d'altres nominacions als BAFTA, entre altres.

En definitiva, una pel·lícula que no deixarà indiferent a qui la veja, però que no és apta per a espectadors poc interessats en històries
complexes amb dobles sentits i metàfores pertot arreu.

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464