Saltar apartados

Ètica i música per a tota la família


  • Esdeveniment: Concert en família: Querubins de foc.
  • Lloc: Paranimf, Universitat d'Alacant.
  • Data i hora: Divendres 15/12, 12.00.
  • Intèrprets: OFUA, Minhea Ignat.
  • Organitza: Universitat d'Alacant, Fundació Manuel Peláez.

Ètica i música per a tota la família: Querubins de foc, concert de Nadal de la OFUA


Una crítica de Ferran Riesgo

Fa anys que Fernando Argenta va començar a conduir el programa El conciertazo en TVE, exemple d'aproximació infantil didàctica i lúdica a la música que ha fet forat entre moltes orquestres espanyoles. També l'Orquestra de la Universitat ha decidit enguany (i no és el primer) sumar-se al moviment, amb una aposta ambiciosa i complexa de música, dansa i narració interactiva.

Després de la breu introducció i els bons desitjos de Carles Cortés, vicerector de Cultura, l’OFUA obria el concert amb el «Preludi» de la Revoltosa, de Chapí. Hi van destacar els instruments de vent i especialment l'oboè solista, però no tant la secció de corda, que va tardar un parell de peces a començar a entrar en calor i afinar, i va arribar a passar-s’ho malament en la polca de Strauss, si bé ja amb Txaikovski sonava més que bé, especialment els violoncels. Val la pena esmentar també el bon treball de l'arpa en la introducció a la mateixa peça.

Minhea Ignat va dirigir amb sobrietat i mostrant mesura en les dinàmiques, potser massa en Chapí i Txaikovski, però així i tot, pense que la tasca dels músics en general va ser notable, interactuant a voltes amb la narradora i exhibint un so net i depurat que sorprèn en una orquestra universitària. El repertori escollit, una mena d'Any Nou de Viena, espanyolitzat amb una mica de Bizet i de sarsuela.

Cridava l'atenció la complexitat del muntatge: una parella de vals, dues ballarines, un cos de ballet i un grup de ball i cor de xiquetes evolucionaven per tot l'escenari, orquestrades sempre per un fada narradora que interactuava contínuament amb els xiquets del públic. La fada i la ballarina protagonista (bon treball de Luz Roda) tiraven de la línia narrativa principal, la que segueix el conte de Luís Mistral: a la jove li han furtat les sabates de ball, els seus «querubins de foc» (ocorria durant la Polca pizzicato), i llavors, trista, ja no té ganes de ballar.

Sense estar estrictament supeditats a la música, tots els actuants van estar encertats, excepte el grup de xiquetes en el seu primer ball, que van estrafer els passos de la Macarena (que Apol•lo perdone la coreògrafa) per a acompanyar la música de Giménez. A l'esquerra de l'escenari, mentrestant, un betlem vivent contemplava la representació i participava a voltes tímidament, posant la cirereta a aquest sincretisme delirant que caracteritza la concepció nostrada del Nadal.

Quant al desenllaç de la narració, la frase de Tagore impresa en el programa ("Si de nit plores pel sol…") l'evocava la fada cap al final del concert citant Federico García Lorca: «Quin esforç del cavall per ser gos! / Quin esforç del gos per ser oreneta!». La moralitat del conte va quedar clara llavors: l'important, com descobreix al final la petita ballarina, és ballar quan una vulga, tinga o no les sabates adequades. Una vegada acabat el conte, ja podia enllestir l’OFUA, i ho va fer amb la inevitable marxa Radetzky (palmes i ovacions de costum) i el bis de la Pizzicato Polka, en què la corda acabava de redimir-se, seguint àgil el pronunciat accelerando que va marcar Ignat en aquesta segona volta.

La funció es definia així com una encertada barreja d'introducció didàctica i afable a la música, a la dansa i (especialment) a una filosofia vital esperançada i lliure que hauria d’amerar profundament els més menuts i potser ho ha fet també en els pares: quan la fada i el cor de xiquetes cantaven, acompanyades amb deferència i discreció per la OFUA, l'obligada Santa nit, a l’uníson s'alçava entre el modest auditori un murmuri massa greu per a no ser dels adults. L'espectacle era ambiciós, he dit al principi, però va quedar clar que l'orquestra i la resta de l'equip van eixir amb bon peu del petit desafiament nadalenc; esperem que es repetisca.

Repertori:

-Preludi a la Revoltosa, Ruperto Chapí.
-Pizzicato Polka, Johann i Joseph Strauss
-Preludi a les Noces de Luis Alonso, Gerónimo Giménez
-El Danubi blau, Johann Strauss
-Obertura de Carmen, Georges Bizet
-Santa nit, Franz X. Grüber
-Vals de les flors, Piotr. I. Txaikovski
-Marxa Radetzky, Richard Strauss
-Bis: Pizzicato Polka, Johann Strauss.

Fitxer adjunt: Concert Didàctic-2411IMG_7295

Fitxer adjunt: Concert Didàctic-2411IMG_7298


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464