Saltar apartados

Memòria d'uns ulls pintats, Lluís Llach

Memòria d’uns ulls pintats, Lluís Llach, Barcelona, Empúries, 2012

Resenya d’ Isabel Marcillas

Va arribar a les meues mans per casualitat, inesperadament, com arriben moltes coses bones. La fotografia de la coberta de seguida em va cridar l’atenció. Una imatge en blanc i negre. En primer plànol, la figura humil d’un noi atractiu que potser no ateny la vintena. Pantalons
pinçats, samarreta lleugerament cenyida, mirada trista, llunyana. L’envolta una gentada també humil, dones amb davantal, soldats amb els xiquets al braç. Després en vaig llegir el títol, Memòria d’uns ulls pintats. Em va sobtar la contraposició entre la quotidianitat grisa que
retrata la fotografia i el to del títol, més aviat líric i acolorit, i em vaig decidir a endinsar-me en aquesta història escrita per Lluís Llach.

La proclamació de la República, la Guerra Civil i la posterior repressió franquista són els episodis polítics que emmarquen, en una Barcelona efervescent i convulsa, la història d’amistat i d’amor entre dos adolescents, Germinal i David. És a través de la veu del mateix
Germinal, ja vell, que ens arriba l’ambient del barri de la Barceloneta, els maldecaps i les lluites dels mariners i treballadors portuaris que malden per tirar endavant les famílies, per donar educació als fills i per aconseguir uns drets que mai no acaben d’arribar. Segurament res
gaire nou.

La novetat haurem de buscar-la, doncs, en els ulls pintats d’en Germinal que reviuen la història tot i saber, com el mateix protagonista afirma, que la memòria va tancant armaris i finestres i que, amb la vellesa, "cada dia es fa més difícil passejar pel laberint de passadissos on has anat emmagatzemant el que vols o pots recordar de la vida". Així, des de la memòria individual i selectiva d’en Germinal –que podria haver sigut la del meu avi o la del meu oncle o la del meu pare, que d’una manera o d’altra van viure a la Barcelona d’aquells anys–, Lluís Llach dóna cos a la memòria col·lectiva.

Algun lector crític m’ha comentat que, a la novel·la, els tòpics resulten massa tòpics, els bons massa bons i els dolents massa dolents. No li trec la raó, encara que, al meu parer, a la vida real això tampoc no és un fet tan insòlit. Si més no, hem de pensar que els ulls del narrador no són neutrals, que pretenen transmetre el record adolorit d’una joventut frustrada per la guerra i la repressió. I, malgrat tot, la supervivència.

Si bé és possible que en un primer moment ens aproximem a l’obra amb una certa prevenció, tenint en compte que es tracta de la primera novel·la de Lluís Llach, el cantautor supera la prova amb escreix. Poeta entre poetes, imprimeix al text la tendresa i la cruesa suficient per no deixar impassible el lector més escèptic. I, de retruc, ret homenatge a tots aquells que, com els protagonistes del seu llibre, van viure els patiments fruit de la guerra i la intolerància.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464