Saltar apartados

UNA MIRADA A LA FOSCOR DEL COR HUMÀ


  • FITXA TÈCNICA
  • TÍTOL: Funny Games
  • ACTORS: Naomi Watts, Tim Roth, Michael Pitt, Brady Corbet, Siobhan Fallon, Boyd Gaines, Devon Gearhart, Robert LuPone, Linda Moran
  • DIRECTOR: Michael Haneke
  • GUIÓ: Michael Haneke
  • PRODUCTOR: Coproducció USA-GB-França
  • FOTOGRAFIA: Darius Khondji
  • I.I.O.O. 2007 Coproducció USA-GB-França
  • DURADA: 111'


UNA MIRADA A LA FOSCOR DEL COR HUMÀ



Una crítica de José Manuel Payá


Fa alguns anys un bon amic em va recomanar aquesta pel·lícula. Jo ja n’havia sentit parlar i coneixia la reputació de Michael Haneke, per la qual cosa finalment em vaig decidir a veure-la. Hi ha gent que va al cinema triant la pel·lícula que veurà en funció de com d'atractiu és el cartell promocional o perquè és l'única que posen a l'hora en què decideix anar a la sala, i després ixen d'una pel·lícula com aquesta dient-ne mil i una barbaritats: que si és lenta, que si no és cine... En aquest punt puc entendre aquestes persones: no els agrada el cine, són dels anomenats "espectadors de rosetes" i, a causa de la poca cultura cinematogràfica que se'ns inculca al llarg de la nostra vida, tampoc els podem retraure la seua manca de criteri.

Però quan un llig la “crítica” d'un presumpte professional en la matèria i aquesta es diferencia poc de les perles que diu l’“espectador de rosetes mitjà” és quan un servidor no perdona, perquè és inadmissible que algú que critica es base solament en el fet que li haja agradat la pel·lícula o no i escriga un enfilall de desqualificacions sobre aquesta sense haver-la, com a mínim, entès.

La premissa de Funny Games és senzilla: una família va a passar les vacances tranquil·lament a una casa lluny de la ciutat, quan uns amables i educats xics entren en la casa a demanar-los uns ous. A partir d'ací, els xics mostraran la seua vertadera cara i, sense perdre la bona educació, cosa que fa encara més horripilant l'experiència, sotmetran a la innocent família a un espectacle de crueltat i violència desmesurada i sense sentit.




Michael Haneke intenta fer amb aquesta pel·lícula una denúncia de la violència, no un festival gore ni res per l'estil, com molts diuen. El que ocorre és el mateix que li va succeir a Stanley Kubrik quan va rodar /La taronja mecànica/: la gent malinterpreta la pel·lícula i veu una apologia de la violència on hi ha una severa crítica i una inqüestionable condemna. A més, Michael Haneke no gaudeix mostrant-nos imatges desagradables o sagnants sinó que crea una atmosfera i una sensació d'ansietat i desassossec basades no en el que mostra sinó en el que queda fora de quadre.

Moltes de les crítiques que s'escolten cap a aquesta pel·lícula posen l'accent que el director és molt mandrós a l'hora de moure la càmera i que sosté els plànols fins al sopor, i en aquest punt és on la gent demostra el seu absolut desconeixement sobre el que parla. Un servidor, a més de visionar la pel·lícula, ha investigat sobre aquest tema, ha vist i llegit entrevistes al mateix Michael Haneke i ha contrastat diverses crítiques per a veure la tendència predominant cap a aquest film, així que quan un llig en la “crítica” d'un presumpte professional coses que evidencien la seua desinformació i poques ganes a l'hora de redactar-la l'empipament derivat és més que justificat, i més si es té en compte el treball de desinformació que està duent a terme entre els seus assidus.

Per a fer una mica de justícia a la pel·lícula, i dic “una mica” perquè a més de no ser jo un professional dispose de poc espai, cal dir que és una magistral incursió en un tema tan sòrdid com és la violència en si mateixa, sense justificació, provinent de la part més recòndita de l'ésser humà. Malgrat tractar-se d'un /remake/ de la cinta homònima de 1997, el seu director, que és el mateix de l'original, ha millorat aquella en molts aspectes. Se l’acusa d'haver fet un /remake/ copiat plànol per plànol, però ell es justifica dient que la pel·lícula estava bé com era i no hi havia per què canviar-la i que el fet de rodar un /remake/ idèntic en anglès es deu a la major possibilitat de distribució per gran part del globus que l'idioma suposa (l'original era en alemany).

L'elenc d'actors ens brinda una colpidora interpretació, i seria injust destacar-ne un per damunt d'un altre, ja que si bé Michael Pitt ens posa els pèls de punta amb una interpretació aborronadora, Tim Roth o Naomi Watts ens fan empatitzar amb el seu sofriment terrible.

La pel·lícula trasgredeix algunes normes del cinema, utilitzant elements com el clàssic Deus Ex Machina (un element o personatge que sorgeix sense més explicació i suposa la solució a un problema), a més de plànols i situacions molt metafòriques. En diverses ocasions, un dels personatges interactua amb l'espectador, fent-lo partícip del sàdic joc i donant-li part de culpa per estar observant sense intervenir perquè acabe ni tenir interès de fer-ho.

En definitiva, Michael Haneke torna a centrar-se en la violència, el seu tema recurrent, i ens ofereix un estudi sobre la seua influència en els éssers humans, posant els seus personatges en situacions límit que fan que en ocasions vulguem apagar el televisor o avançar la pel·lícula. Alguns confonen la incomoditat que en determinats moments produeix la pel·lícula a través de plànols estàtics o situacions torbadores amb el fet que aquesta siga lenta. Però el fet que vulguem apartar la mirada o passar ràpid una escena significa que la pel·lícula està aconseguint el seu propòsit, finalment sí que produeix el seu efecte. Una altra cosa és que vulguem admetre-ho o no.

Segons Michael Haneke el plànol perfecte és aquell que l'espectador no vol veure, perquè això significa que veritablement està empatitzant amb la història. En aquest sentit, Funny Games és una pel·lícula perfecta.


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464