Saltar apartados

La guitarra de Yoshimi Otani en el MUA

Esdeveniment: Concert de guitarra espanyola: cloenda de l'exposició «Winter Garden»
Lloc: Sala Polivalent, MUA, Universitat d'Alacant.
Data i hora: Dijous, 17/01, 19:00.
Intèrprets: Yoshimi Otani
Organitza: Universitat d'Alacant, MUA, Fundació Japó, Madrid

Poc abans de les set, des de la galeria annexa a la sala polivalent del MUA (amb una acústica que no ajuda precisament al tènue so d'una guitarra sola) s'escoltava com s’escalfava i afinava Yoshimi Otani, experimentat guitarrista japonès amb estudis acabats a Alacant. Després d'una breu presentació de Carles Cortés, el concert va començar amb puntualitat i sense una cadira lliure sota l'escenari.

En la «Pavana» d’Albéniz, Otani va oferir un rubato moderat i elegant i unes dinàmiques sense grans arestes, una tònica que es va mantenir en el «Capritx català». Ací revelava ja un dels seus punts forts, un acurat tractament de la polifonia que deixava cantar la melodia dels greus; virtut que destacaria més encara en «Sakura-sakura», més endavant. A la «Zambra granadina», d'altra banda, Otani va saber donar-li el moviment i la grapa que demanava la peça.

Va venir després Granados i el primer dels «Valsos poètics». En les escales del presto final tocava sostre la tècnica del nipó, i no van faltar notes falses i algun canvi de posició poc net. El balanç general de la suite, així i tot, és positiu: Otani va ser atrevit amb la dinàmica i el caràcter en el primer vals, en què destacava en els cantabile, i el quasi ad libitum del sisè el va seguir, encertadament, al peu de la lletra. Va ser apropiada la sequedat que va imprimir al cinquè, i malgrat l'exigència tècnica del final, tancava tornant al tema líric amb un tacte especial. La mateixa tensió entre dificultat tècnica i gust interpretatiu es va donar en «Maja de Goya», una peça en què els salts de corda i la velocitat el van posar en alguna dificultat, però les errades que va tenir (en realitat poques i puntuals) les va compensar amb un gran tractament de l’staccato i la dinàmica, i sobretot un tacte privilegiat per als harmònics, recurs que va explotar amb encert en tot el concert.

Amb un somriure, Otani va declinar la invitació a fer un intermedi, i segurament va ser un encert, ja que va quedar clar que havia començat una miqueta fred i en la segona part de l'acte, dedicada completament a la música japonesa, va estar més desimbolt i va millorar el seu toc, que ja era bo en molts aspectes.

Els temes populars arranjats per Miyake van ser una audició com a mínim interessant. Pense que, més que les variacions sobre «Sakura-sakura» o els temes cinematogràfics de Hisaishi, algunes (sobretot la I i la IV) van evidenciar les distàncies que separen els nostres sistemes musicals, evidentment com una invitació a superar-les i no com a mera constatació. En qualsevol cas, en «Koujou no tsuki» va ser on més va brillar el guitarrista, amb els canvis de tempo, harmonia i to que imposava la peça. Quant als fragments de bandes sonores, són sobretot una bona mostra de la peculiar i afortunada assimilació que compositors com Uematsu han fet de la música europea per a acompanyar cinema i videojocs: tant en el prestigi d'aquests camps de la cultura com en el de la seua música, Japó ens porta un bon avantatge, i la qualitat d'aquestes petites peces en parla clar i net.

Basant-se en «Sakura-sakura», cançó tradicional japonesa sobre la primavera i els cirerers en flor, va escriure Yukihiro Yokoh el tema amb variacions que tancava el programa. La partitura porta la senzilla melodia popular a un terreny instrumental intermedi en què la guitarra malda a voltes per imitar el so tibant i penetrant del koto, i a voltes subsumeix el motiu original en un acompanyament complex i exigent d'harmonia més occidentalitzant. Lluny de la boca de la guitarra, ara rascant prop del pont, ara puntejant en els últims trasts del mànec, Otani buscava –i trobava–aquelles sonoritats que evoquen el koto de què parlàvem, captant i ampliant aquest mestissatge equilibrat que ja estava en l'arranjament de Yokoh. Aquest va ser probablement el millor moment del músic, quan més van brillar els seus dots i quan més en forma es va mostrar. El públic devia pensar el mateix perquè fins en dues ocasions van aconseguir els aplaudiments que Otani tornara a la tarima; els bisos escollits, un tema del film anime El viatge de Chihiro (també de Hisashi) i la tradicional catalana «El testament d'Amèlia».

Otani va marxar enmig d'un últim, llarg i merescut aplaudiment després d'un concert notable: el repertori ben escollit i el bon treball del guitarrista el ratifiquen com una cloenda més que encertada per a una exposició de les característiques de «Winter Garden».


Repertori:
Part 1:

Isaac Albéniz:
Pavana
Capritx català
Zambra granadina
Enric Granados
Valsos poètics
Maja de Goya

Part 2.
Haruna Miyake
Cançons populars japoneses.
Joe Hisaishi
Temes de pel·lícules de Hayao Miyazaki
Yukihiro Yokoh
Variacions sobre el tema «Sakura-sakura»

(Bisos)
Hisaishi: Fragment d’«El viatge de Chihiro»
Popular: El testament d’Amèlia

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464