Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Verdcel: arrels i globalitat en 'Els dies del saurí'

Verdcel: arrels i globalitat en 'Els dies del saurí'

Esdeveniment: Concert de Verdcel
Lloc: Paranimf, Universitat d'Alacant.
Data i hora: dijous 14 de febrer, 12 a. m.
Organitza: Universitat d'Alacant

Presentar Els dies del saurí, quart treball d'estudi de la banda, és el que va portar Verdcel al Paranimf dijous passat 14, a una hora tan ingrata per al rock com són les 12 del migdia: degué ser aquest factor el que va reduir el públic als alumnes de dos instituts convidats, el tècnic de so i un parell de càmeres al centre de la gran sala. El buit a les butaques, però, es va compensar amb el so net del que va exhibir el quartet des del principi, fent justícia a la netedat de toc que van demostrar els músics. En format acústic, asseguts durant la major part del xou, els de Verdcel van anar oferint un ampli mostrari dels temes del nou treball, juntament amb un parell de versions i alguna cançó anterior.

“El disc”, explicava Alfons (veu) abans de començar, amb les llums encara baixes, “és un poc una metàfora dels dies que vivim”, dies en què la destresa del saurí els sembla necessària per a trobar el costat bo de les coses. Va comentar que, a diferència dels seus discos anteriors, tots planejats per endavant, en el cas d'aquest últim van deixar que les cançons escrites els marcaren el concepte general de l'àlbum: el resultat, un repertori variat de temes elegants i d'instrumentació senzilla però molt treballada, a mitjà camí entre el pop, el indie, i alguna cosa que no és, però que recorda molt, la Nova Cançó.

Les creacions de Verdcel no es redueixen només a la música, de manera que el visual i el conceptual sempre estan presents en el seu treball. Si aquest Els dies del Saurí va acompanyat d'un còmic en l'edició en CD, en directe les projeccions contínues i canviants al fons de l'escenari (a càrrec de Daniel) completen la dimensió plàstica de la posada en escena. Quant als músics, Toni (guitarra) i Alfons van estar més que bé i van demostrar desimboltura i varietat, encara que si cal destacar alguna cosa és la tasca de Ramon Bagué al baix: en absència de la bateria, va saber portar el pes rítmic de les cançons i conferir-los profunditat amb arranjaments puntuals més melòdics. Va trobar també temps per a agafar l'acordió en un parell d'ocasions, i juntament amb Toni, va traure bon partit als pedals de loop que permeten a la banda “multiplicar” la seua música en directe.

També en les lletres compromeses de Verdcel (temes com l'ecologia en “Mar de muntanyes”, l'estraperlo i els maquis en “Riu força”, la reflexió sobre la llengua en “La boira i la Sènia”...) està present aquesta influència de referències com Llach, Ovidi Montllor o Raimon. Versionant els dos últims van mostrar inventiva, originalitat i habilitat per a actualitzar els discursos dels seus vells mestres. Es podria dir que aquesta és la marca de la casa: la unió de tradició i contemporaneïtat, del local i el global, una filosofia creativa continguda en la cançó “Arbres, software i te”. A través d'aquesta unió de factors i de la seua atenció al disseny i la imatge, els de Verdcel han consolidat un to i una identitat propis, condició si no suficient, sí necessària per a fer-se un forat en el complex panorama dels grups emergents.

Ocorre, no obstant això, que aquest so personal que han aconseguit no sempre és efectiu en una primera escolta, i encara que la qualitat és indiscutible, sembla demanar un tractament una mica diferent en directe, amb més brio i força. Potser les introduccions parlades, que no van faltar en cap cançó, juntament amb l'estatisme dels músics i el format acústic, van alentir més del compte el concert. Aquesta va ser l'única pega, si n'hi va haver cap: una certa fredor o desgana sobre l'escenari, no acabar de generar una energia pròpia fins a pràcticament l'última cançó. Ací, Toni i Ramon ens van regalar uns solos notables, Alfons va presentar els músics i va aconseguir, llavors sí, una entrega moderada del públic i un final alt per a una actuació més aviat plana en el seu desenvolupament.


Setlist:
  1. Desert portes endins

  2. Flors d’estiu

  3. Algú crida

  4. Caragol

  5. Al meu país la pluja. Versió de Raimon

  6. No sé si ets

  7. Mar de muntanyes

  8. Arbres, software i un te

  9. La boira i la Sènia

  10. Infecta’m

  11. Banquisa

  12. Ara/ací

-Bisos:

1. Riu força

2. El meu poble Alcoi.Versió Ovidi Monllor

3. La font i l’excursionista


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464