Saltar apartados

Ens agrada el jazz?


  • Esdeveniment: Concert de l’STAND JAZZ QUARTET
  • Instrumentació: violins, viola i violoncel
  • Lloc: Paranimf (UA)
  • 20/02/2013

ENS AGRADA EL JAZZ?

Una crítica de Ana Santacreu

Amb motiu de la celebració de la VIII Setmana Cultural Sant Ramon de Penyafort de la Facultat de Dret, la Universitat d'Alacant (UA) ha organitzat una sèrie d'activitats, entre les quals destaca el concert del grup de corda Stand Jazz Quartet. Una vegada més, la UA mostra el seu interès per la música donant suport a aquesta joveníssima agrupació, la qual acabaria agraint, molt il·lusionada, aquesta oportunitat. Una il·lusió que no va ser compartida en el mateix grau pels principals destinataris de l'esdeveniment. I és que, què se’n va fer dels estudiants de Dret?

És curiós veure com els joves ens queixem per tot –i està bé que ho fem– i exigim, entre altres coses, que es fomente encara més la cultura en el nostre centre universitari. Es proposen actuacions magnífiques, en recintes adequats i en horaris accessibles per a, com a mínim, la majoria. No obstant això, l'esdeveniment del dimecres 20 de febrer solament va congregar un públic de mitjana edat. Tan sol uns quants joves van acudir al Paranimf. Per això és inevitable qüestionar-se, entre moltes altres coses, quins són els gustos musicals de l'universitari "prototípic" d'aquesta universitat.

La música de jazz, tan marginada durant algun temps, ja passat, sembla anar entrant en un lent crescendo i adquirir importància en la nostra escena musical. L'anomenada música clàssica ha quedat encasellada, en aquesta societat del progrés, del futur, i de l'abandó de les sòlides tradicions, a un selecte grup de friquis. Sona molt dura aquesta afirmació, és cert, però no és absurda. Sembla que el reggaeton i l’electrollatí s'han apoderat de les ments juvenils i han deixat a un costat –el més marginat de tots– els nostres clàssics. Com dèiem, aquest concert era de jazz. Sí, joves, això que s'entremescla en les cançons de Kase O –cantant de Violadores del Verso– o en moltes barreges electròniques. És cert que, igual que en moltes altres branques culturals, Espanya va un bon tros per darrere d’altres països pel que fa a les novetats esteticomusicals. Però que un centre de cultura, com és la Universitat, no desperte l'interès dels seus jovenets, fa pensar.



El cas concret de què parlem plantejava, a més, una altra innovació a l'espectador. Comença a ser usual –encara que no del tot a Alacant, si la comparem amb Barcelona– amenitzar els cafès amb petits grups que fan actuacions que a molts els sonarà a xinès: les anomenades jam sessions. Principalment, el públic està avesat a escoltar grups de metall, saxos o combos que combinen vent, percussió i teclat. I és que la sorpresa d'aquest concert era que proposava fer jazz un grup de corda. Dos violins, una viola i un violoncel anaven a interpretar la famosa In the mood o Night in Tunisia. Xocant, és cert.

El violí, en la dècada dels 60, era un instrument d’allò més habitual en les actuacions jazzístiques de ciutats com Nova Orleans (EUA). En l'actualitat, relacionem els instruments de corda i arc, amb l'orquestra. En efecte, l’Stand Jazz Quartet està format per integrants de l’OFUA (Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant), però que han volgut fer un pas més enllà. La il•lusió, de la qual parlàvem al començament, es fa patent en l'esforç que requereix ajustar o elaborar els arranjaments d'aquests estàndards del jazz. El bon resultat necessita un control tècnic enorme per part dels músics, ja que el timbre d'aquests instruments no és tan poderós com el del saxofon o la trompeta. El vent sembla permetre una major «desimboltura» a l'hora d'interpretar, a l'hora de transmetre el swing del jazz. Per això, sense menystenir el treball del grup, considere que a l'actuació li va faltar la força necessària. Les encertades incorporacions al grup de la veu de Teresa Hernández o del percussionista Carlos Martínez, durant algunes cançons, van millorar molt notablement el transcurs de la vetlada.

El concert va finalitzar d'una manera estupenda. A l'escenari, el quartet, acompanyat de la veu femenina, la percussió i dues guitarres –amb ulleres de sol i perruques a l’estil afro incloses– va tocar el tema funkBoogiedown, d'Al Jarreau.

Quatre joves estudiants de la UA presentaven el seu projecte, amb ganes, encara que també amb certes limitacions tècniques. Quatre joves valents –ja que donar la cara davant d’un públic sempre requereix coratge– afirmaven el seu gust pel jazz. La música dels moderns, la improvisació de l'interior, la llibertat de la personalitat de l'intèrpret. Això és jazz? O què és jazz? I si és això, després d'acudir el dimecres 20 i sent jo també estudiant –i encara jove– solament puc preguntar-me: de debò ens agrada el jazz?

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464