Saltar apartados

Ètica, tattoos i saldos de Patrícia Pardo & Cia.


Ètica, tattoos i saldos
de Patrícia Pardo & Cia.


Una crítica d’Isabel Marcillas

“Arquímedes, Newton, Hellen Keller, Neo, José María Aznar, tu. Arquímedes, Newton, Hellen Keller, Neo, José María Aznar, tu; Arquímedes, Newton, Hellen Keller, Neo, José María Aznar, tu. L’aigua vessant-se, la poma caient, llenguatge de signes sota l’aigua, els números verds, el sastre declarant, la similitud”. Amb aquesta tirallonga repetida de forma insaciable s’inicià el monòleg que obrí l’espectacle de Patrícia Pardo (València 1975), Ètica, tattoos i saldos, que s’oferí al Saló d’Actes del Col·legi Major de la Universitat d’Alacant el passat dia 6 de març.

En una setmana en què la dona és la protagonista d’actes oficials i de petits homenatges a la seua tasca en moltes ocasions, encara ara, poc reconeguda, la Universitat d’Alacant s’ha volgut sumar a aquestes iniciatives apropant-nos a la feina artística d’una valenciana polivalent. Dramaturga, intèrpret i directora de la seua pròpia companyia, Pardo presentà un show a cavall entre el monòleg i la performance.

Espectacle teatral? Arts escèniques? De difícil classificació, el muntatge, que barreja elements del circ tradicional amb d’altres llenguatges contemporanis, es presentà dividit en tres quadres que podrien emmarcar-se en les tres paraules de què consta el títol de l’espectacle. En el primer, potser el més reeixit, una dona, ―el cap de la qual es troba damunt d’una taula opulenta―, reflexiona, mentre menja, a l’entorn de la falsedat de la moral i l’ètica d’una societat que es nodreix de prejudicis, sense practicar amb l’exemple allò que predica.

El segon quadre pretén jugar novament amb la sorpresa de l’espectador. Patrícia Pardo inclou en el seu monòleg elements de la pròpia autobiografia barrejats amb la narració de situacions obscenes, gairebé escandaloses, que provoquen la reacció del públic, tot i que no sempre l’adhesió o la identificació: “i sóc dramaturga, ex-pallassa de batejos i comunions que xuclava polles als banys per farlopa”, afirma. Durant aquesta escena, l’actriu simula que és tatuada en directe, mentre demana al públic que participe d’una classe d’escriptura dedicada a la composició d’oxímorons. La dignitat, l’amor i la fidelitat, són els termes triats per la dramaturga perquè el públic es qüestione el panorama de contradiccions en què viu immers.

Finalment, l’actriu presenta fragments de dos treballs anteriors de la companyia que dirigeix, Augusta i Comissura. I potser és aquí on falla el show, que no aconsegueix crear un clima in crescendo. En general, però, el mèrit de l’espectacle radica en el text: el monòleg de Patrícia Pardo crida a la transgressió, a la desestabilització de les veritats imposades i a la inducció cap al pensament divergent. Això no obstant, sense menystenir l’encert del text i del missatge que aquest proposa, el públic no se sent saciat en acabar l’espectacle... Potser simplement perquè el clímax final no pot trobar-lo assegut a la butaca del teatre, sinó en la pròpia reflexió sobre tot allò que Ètica, tattoos i saldos ha proposat.

Fitxer adjunt: attoos i saldos-2485eticacabeza2

Fitxer adjunt: attoos i saldos-2485eticatatuaje

Fitxer adjunt: attoos i saldos-2485eticapatriclown


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464