Saltar apartados

Diari d'una corista



  • Esdeveniment: Concert de la Coral de la Universitat d'Alacant: Veus de Broadway!
  • Direcció: Àngel Lluís Ferrando Morals
  • Lloc: Paranimf (UA)
  • 14/05/2013, a les 20.00 hores

Diari d'una corista

Una crítica d'Ana Santacreu Ivars


"Sona el despertador, com cada matí, a les 7.00. Dutxa, cafè i, rapidet, cap a la primera classe. Un altre dia arribe tard per aquesta “estoneta de més” al llit. Sis hores a la universitat, entre provetes, animals dissecats i herbaris. Arribe al pis i només tinc una hora per a dinar. Què em prepare? Alguna cosa ràpida, quina peresa. Adéu a la dieta. Torne a la uni. Un altre cafè. Mitja vesprada al laboratori. Isc a les 6.00, amb pressa, com sempre, i directa al Paranimf. L'estrès ja ni el note. Ara solament sent nervis. Estic com un flam o una gelatina que tremola. Avui tinc concert amb el cor. Avui sóc la solista que canta".

Pertànyer a una associació musical amateur –siga instrumental o vocal– té les seues peculiaritats. D'una banda, els beneficis que aporta a l'ésser humà el contacte social i la realització d'exercicis artístics són innegables. És una experiència agradable poder compartir amb més gent les nostres aficions; però també ho és poder-nos superar cada dia. El treball en equip és un repte que ens ajuda a anar més enllà i, en general, a millorar. El que aquesta pertinença no es desenvolupe dins de l'àmbit estrictament professional fa que el músic, o el corista, haja de combinar la seua vida «real», amb el seu hobby, el seu "altre jo". Sorprèn veure, en molts casos, com se supera damunt de l'escenari un company de faena –que ni sabíem que tocava la guitarra– o una amiga que solament havíem sentit cantar a la dutxa.

De la mateixa manera van sorprendre els components de la Coral de la Universitat d'Alacant en la seua actuació del passat dimarts 14 de maig. El grup que teníem davant nostre –de negre impecable, representant ara el paper de coristes– estava format per estudiants, companys, treballadors i professors de la Universitat. Fascina veure, sobre l'escenari, sense por ni pudor, aquells que han deixat per un moment les seues obligacions i quefers per a delectar un públic i gaudir amb aquesta tasca. No han hagut de passar un càsting televisiu ni tampoc una prova d'estudis superiors, però tenen l'honor i el goig de pertànyer a una agrupació jove que porta el prestigiós nom d'aquesta Universitat i dirigeix un professional reconegut.

Fa uns quants mesos es van presentar –amb el seu nou director al capdavant– davant del públic universitari, amb petites llacunes i aspectes per millorar. Avui, després de setmanes d'esforç i treball constant ens ofereixen una nova imatge: atractiva, fresca i molt millorada. A partir d'un programa, el denominador comú del qual són els musicals, presenten un concert amè per a tots els públics. Amb Veus de Broadway! reben aquesta espenta que, certament, necessitaven. Els calia aquest temps per a aconseguir la solidesa i la conjunció musical que, d'alguna manera, es trobava a faltar mesos arrere. La millora en les dinàmiques ha sigut del tot apreciable i el bon treball de les solistes, sens dubte, impecable. Elles van ser les protagonistes i a elles cal dedicar aquestes paraules.

La interpretació artística demana estudi, treball, però sobretot vol vocació. És admirable contemplar davant d’un públic –això sí, certament íntim– la veu de tres joves que, fent de solistes, van enlluernar. Tres xiques que voluntàriament van escollir aquesta tasca i es van superar a elles mateixes abandonat la intimitat de canstussejar sota la dutxa o xiular per casa, per a plantar-se davant d’un públic i estar a l’altura de les circumstàncies. Considere que, sense menystenir el treball de tot el conjunt coral, el seu esforç hauria de tenir més rellevància, ja que aquest coratge tan sols representa el primer pas de la gesta.

Al final de juny, la coral té previst viatjar a una de les congregacions més importants del cant coral. El 26 eixiran cap a Poznan (Polònia) amb la intenció d'oferir el programa que vam poder assaborir en aquest concert, entre altres obres. Il·lusió, compromís i valentia –senyores i senyors– perquè efectivament, presentar-se a una convenció internacional no és cosa fàcil. Això sí, segur que el sòlid compromís amb què aborden aquest projecte els assegurarà uns bons resultats i, sobretot, una experiència inoblidable.

Ja sabeu, estigueu atents al que passa al vostre voltant. Pot ser que ara mateix tingueu al costat tot un Louis Armstrong a la trompeta, o una Whitney Houston camuflada. Sí, desconcerta pensar què poden ocultar els nostres afins però, encara més, què podríem oferir nosaltres mateixos. Qui sap, potser canteu, toqueu, escriviu o balleu molt millor que no us penseu. Potser ho porteu molt endins. Potser ni ho sabeu. Tingueu valor, traieu-ho fora!

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464