Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Tot el rock per a tots els públics: Santi Iglesias al Paranimf

Tot el rock per a tots els públics: Santi Iglesias al Paranimf

  • Esdeveniment: Santi Iglesias: Concert didàctic La Història del Rock
  • Lloc: Paranimf, Universitat d'Alacant
  • Data i hora: Dijous 16 de març, 11.00
  • Organitza: Universitat d'Alacant

Tot el rock per a tots els públics:
Santi Iglesias en el Paranimf

Una crítica de Ferran Riesgo

Com va comentar el cantant al final de l'acte, no és la primera vegada que la banda s’uneix per a portar al Paranimf aquesta història del rock en directe, projecte dinàmic i ambiciós que, com a tal, sona més que prometedor. El públic, similar al d'altres edicions: alumnes dels instituts de la zona i els seus (resignats) professors de música, que omplien més o menys un terç del pati de butaques. “Sou menys que l'any passat”, va cridar el vocalista, “però feu el mateix soroll!”.

I la participació dels xics i xiques de l’ESO va ser crucial per a l'acte, ja que dos cors van col·laborar en algunes cançons, amb un encert especial dels joveníssims alumnes de l'IES Antonio Machado en “Another brick in the wall”. Mentre se succeïen les cançons, les lletres i informació relativa a les composicions apareixien en dues pantalles col·locades a banda i banda de l'escenari. L'altra col·laboració que cal destacar, la d'Irene a les veus en els temes d’Evanescence i Anastacia, aportant varietat i qualitat a un espectacle del qual el cantant masculí començava a tirar amb dificultat.

Quant als músics, que excepte Santi no van ser presentats, van tocar amb correcció, i el mateix Santi (guitarra) de vegades amb autèntic virtuosisme (va destacar el cèlebre solo de “Sweet child o'mine”); però no van passar d'ací. El teclista va tocar quasi tot el concert assegut, el bateria va mantenir el mateix toc i dinàmica per a Aerosmith que per a “Help”, i el baixista senzillament anava fent la seua i somreia als altres. Molt més encertat va estar en la seua tasca de frontman el vocalista, que interactuava amb el públic quasi constantment, posant el micro als entusiastes de les primeres files, baixant de l'escenari i aconseguint que tot el públic s’alçara en l’”Imagine” amb què van tancar.

La història vocal del rock és, amb tot, una història de grans talents amb grans mancances (amb excepcions com Freddy Mercury) i obstinada predilecció per les zones mitjana i aguda, cosa que dóna com resultat veus personalíssimes i difícils d'imitar. A això es va haver d'enfrontar el vocalista del grup, a més d'un repertori de prop de dues hores, tràngols dels quals no va eixir amb bon peu: si en els primers rock-and-rolls (Chuck Berry, Haley...) es va poder defensar, Queen, AC/DC o Metallica van resultar esculls massa prominents i escarpats per a la seua gola. Cançons com “Smells like teen spirit” (versos desastrosos, però la tornada molt encertada) o “With or without you” li van donar més bon resultat; tampoc en “Sweet child o'mine” va estar malament.

Amb U2, precisament, el grup al complet va semblar trobar-se més còmode i va produir un so molt proper al dels britànics. Anava quedant clar que, si bé la perícia (o l'interès) dels músics no bastava per a transmetre amb fidelitat tants estils diferents, amb especial infortuni en els temes més agressius (Nirvana, Metallica...), n’hi havia prou per a aconseguir una versió dels temes que es poguera reconèixer i que fins i tot fóra correcta, i el públic, a la vista del seu entusiasme cap a la recta final, no va semblar necessitar més. Esdeveniments com aquest convé mirar-se’ls tenint sempre en compte els seus objectius i crec que en aquest cas l'empresa va arribar a bon port.

Tres coses van aconseguir demostrar Santi i els seus. La primera, que la joventut (la joventut menor d'edat) no és, a parer seu, “la generació perduda que ens volen fer creure”. La segona, que val la pena programar aquests esdeveniments, encara que millorant-ne alguns aspectes, ja que la resposta dels xics va ser càlida, sens dubte van aprendre alguna cosa i el cost, crec, és més que reduït. La tercera, però no menys important, un ensenyament que en vam traure tots: ara que ja mirem per damunt del muscle el segle xx, ha quedat clar que rock (com barroc, com art modern) és un concepte ja prou difós, ampli i complex perquè se’n puga fer la història.

Setlist
-Deep Purple – “Smoke on the water”
-Mady Waters - “”
-Bill Halley – “Rock around the clock”
-Chuck Berry – “Johnny be good”
-Elvis Presley – “Prison Rock (¿?)”
-The Beatles - “Help”
-Jimmy Hendrix – “Little wing”
-Led Zeppelin – “Whole Lotta love”
-Bob Dylan – “Blowin’ in the wind”
-Queen – “We are the champions”
-Pink Floyd – “Another brick in the wall”
-AC/DC – “Highway to Hell”
-Kansas (?) –“Dust in the wind”
-Police – “Every breath you take”
-U2 – “With or without you / Vertigo! ”
-Guns ‘n’ roses – “Sweet child o’ mine”
-Nirvana – “Smells like teen spirit”
-Metallica – “Enter Sandman”
-Aerosmith – “Don’t wanna miss a thing”
-Bon Jovi – “It’s my life”
-Evanescence – “Bring me to life”
-Antastacia – “Left outside alone”
-John Lennon – “Imagine”

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464