Saltar apartados

Un original Lope visita el MUA


El anzuelo de Fenisa de Lope de Vega.
Adaptació i adreça: Ricardo Arqueros.
Intèrprets: Campos M. Siquier, Samuel Lloret, Pedro Murcia, Guiomar Domínguez, Myriam M. Rocamora, Carlos Amilburu, Carlos I. Escrig,...
MUA (Museu de la Universitat d’Alacant), 16/05/2013

Un original Lope visita el MUA

Una crítica de Davide Mombelli

Realitat i mentida, veritat i il·lusió són binomis que vertebren tot el teatre espanyol del segle d'or. El anzuelo de Fenisa de Lope de Vega no hi és una excepció: en aquesta divertida i alegre comèdia de embolics, Fenisa, una buscona palermitana disfressada de dama d'alta nissaga, teixeix unes teranyines d'enganys perquè rics mercaders o bells soldats caiguen en la seua xarxa. Malgrat la seua habilitat, al final les seues preses es venjaran: és la vella història del caçador caçat. Un joc dialèctic de les aparences és el motor de l'acció d'aquesta obra del Fènix: explotant situacions còmiques sobradament conegudes, els personatges fingeixen ser el que realment no són. El director Ricardo Arqueros, al capdavant de la companyia Teatre Universitari d'Alacant -- que el passat 16 de maig va representar la comèdia en la UA --, ho deixa ben clar amb l'escena inicial que afig al text original, en la qual veiem a Dinarda transvestir-se en l'escenari de Don Juan de Lara.




L'aspecte més cridaner d'aquesta representació coordinada per Arqueros és, sens dubte, l'elecció de la localització per a l'estrena. El director trau els actors del teatre, i tria muntar la primera funció, en plein air, en els espais exteriors del Museu de la Universitat d'Alacant (MUA). Dues graderies oposades tancaven les extremitats nord i sud del petit escenari improvisat, limitat en els altres dos costats per cortines negres, després dels quals s'ocultaven i eixien a l'escena els actors. Es va aconseguir així esfondrar no solament la quarta paret, sinó també la tercera. Gràcies a l'ocupació de pocs però essencials elements decoratius, el tablado es metamorfoseja ràpidament en una platja palermitana, en la sala de la casa de Fenisa, en una habitació d'una taverna, etc.

La disposició dels intèrprets va ser quasi sempre ben mesurada, per la qual cosa es va saber explotar de la forma correcta el reduït espai de què es disposava. Fa excepció, no obstant açò, del final que, a causa de les obligacions textuals de l'original, va resultar potser una mica caòtic i precipitat. En algunes escenes s'ha aconseguit "descompondre" de forma cubista l'escenari en diversos plànols juxtaposats i simultanis, com en el cas del diàleg entre Lucindo i Fenisa en l'escena de la balconada. A més, el continu moviment dels actors va aconseguir conferir a la representació un dinamisme agradable. La il·luminació, discreta i ben calibrada, va saber acompanyar el trànsit de la llum solar a la foscor de la nit (la funció va començar a les 20).

No obstant açò, l'elecció del lloc va comportar algunes inevitables mancances: el so no sempre era clarament perceptible, i en ocasions es veien als actors abans de la seua entrada, quan encara estaven en el seu improvisat "camerino".

Quant a les actuacions, els de la companyia de teatre universitari van saber defensar-se dignament amb el vers. De les diverses parelles o trios de personatges, va destacar en particular la formada per Lucindo (Carlos Amilburu) i Tristán (Carlos Escrig), les actuacions de la qual van compaginar molt bé. Laura J. García va aconseguir oferir una Fenisa bastant creïble, així com Campos Siquier va saber asumir bastant bé la dificultat d'haver de personificar a un personatge masculí. Va ressaltar també Pedro Murcia (Albano), qui va manejar i va modular la dicció prosòdica amb encert.

Pilar Miró, que va representar El anzuelo de Fenisa en 1997, va destacar l'impressionant caràcter individualista d'uns personatges marcadament moderns. En efecte, el gran teatre del Segle d'Or, la força dramàtica i literaria del qual és indiscutible, no perd mai vigència, una actualitat congènita que casa bé amb el plantejament original (però respectuós) oferit per Ricardo Arqueros.

Fitxer adjunt: P1120928


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464