Saltar apartados

Chenoa: lliçó per a escèptics



  • Esdeveniment: Chenoa, concert en acústic.
  • Lloc: Paranimf, Universitat d'Alacant..
  • Data i hora: Dimarts, 19 de novembre, 20:00
  • Intèrprets: Chenoa & músics
  • Organitza: Universitat d'Alacant, Cadena 100

Chenoa: lliçó per a escèptics

Una crítica de Ferran Riesgo


No eren encara les set i mitja, i la cua ja s'estenia per les dues escales del Paranimf; les invitacions, gratuïtes, esgotades des de feia dies. Bons auspicis, doncs, per a un concert que va començar puntual i amb la platea quasi plena. Hi havia una expectació continguda però palpable entre el públic. Després d'una breu i més que elogiosa introducció d’algun membre de l'emissora, eixia Chenoa acompanyada dels seus dos guitarristes (Javi a la rítmica; Alfonso, a la solista i els cors), i obria l'acte parlant de manera distesa, to que va mantenir durant tota l'actuació.

A més d’introducció, el parlament va servir com a invitació –un pèl bel•ligerant– als “escèptics”, va dir, “si n’hi ha cap a la sala”, a deixar els prejudicis arrere i a jutjar-la no pel lloc d'on venia –la primera Operación Triunfo–, sinó pel que anaven a escoltar i veure aquella nit. La va encertar de ple, la cantant, perquè per als no acèrrims (franca minoria en els seus concerts, també és cert), llarga és l'ombra del reality i pesen encara en la memòria aquells cinc mesos de bombardeig mediàtic, “granhermanadas” i sistemàtica interpretació de cançons alienes. I les preguntes pesen, també: es guanyen aquests artistes el dret a continuar en primera línia? Són alguna cosa per ells mateixos, han evolucionat i són independents, originals? Valen?

Ja des del primer tema, “Rutinas”, Chenoa es va afanyar a demostrar que sí. Va fer ús d’un registre vocal ampli i sòlid, i un bon control de la dinàmica, a més d’aquella desimboltura que només donen les taules per a interactuar amb el públic, atrevir-se a fer variacions, i en general, fer que rutlle el concert. Més d’una vegada va demanar llum per a veure els del pati de butaques, i pràcticament va parlar tant com va cantar, mostrant sentit de l'humor, agilitat, i una naturalitat i proximitat que només en alguna ocasió van semblar una miqueta forçades. També amb els músics va mantenir un diàleg constant, i va quedar clar que hi havia química amb ells, sobretot amb Alfonso, col•laborador habitual de la cantant i coautor d'alguns dels temes.




Portar al format acústic cançons compostes per a elèctric pot acabar sent dues coses: una manera de limitar-se, o una oportunitat per a reinventar les cançons. Si alguna cosa negativa es pot comentar de l'actuació, segurament és que, en general, Chenoa i els seus músics van optar per la primera: els arranjaments de la majoria dels temes van consistir a mantenir les línies vocals, tocar la base harmònica amb ritmes senzills, i poc més, cosa que emfatitzava la monotonia de la majoria d'estructures. Així i tot, el toc en les guitarres va ser impecable i van posar una mica més d’inventiva en temes com “Yo te daré”, “Drama” o “Dame”, que funcionava força bé en el format acústic. Cal destacar, també, els solos d'Alfonso en “Hoy sale el sol” i en “Dame”, l'últim amb un cert aire de Clapton. Però si hi va haver una cançó que va funcionar realment bé va ser “Route 66”, en què la cantant va tornar a demostrar qualitat i desimboltura a grapats, les guitarres ímpetu i versatilitat, i el conjunt un so sòlid i un segur domini del tempo.

Amb “Arrested”, Chenoa feia el primer gest d’anar-se’n entre aplaudiments i crits d’“una altra”, arribant ja al final d’una actuació ben conduïda i executada. Tenen la seua resposta els escèptics, doncs? La cantant va començar el concert donant a entendre que, almenys en part, venia a demostrar alguna cosa, així que després del bis (un “Drama” que també lluïa bé el vestit de l'acústic), ja amb els llums encesos, semblava obligat decidir si ho havia aconseguit.

Segurament la resposta és que sí. No crec que mai oblidem –ni que hàgem d'oblidar– d'on vénen els “triunfitos”, com ella mateixa va dir, però la qüestió ara és on estan i cap a on van. Chenoa va demostrar, sí, que sap estar damunt d’un escenari i que el seu ofici, el de cantant, l’exerceix millor encara. El fet que s’haja desvinculat de les grans discogràfiques per a muntar un segell propi sembla que implica iniciativa personal i respecte per si mateixa com a artista, a més d’una obstinació per a donar suport a altres que ara comencen, una forma digna de tornar a la música el favor que a ella li havia fet la tele, anys arrere. Si l'actuació va ser tan espectacular com el públic semblava jutjar és un punt que es pot discutir; però en tot cas, el que Chenoa i els seus músics van oferir aquella nit era ben seu, un llenguatge propi, i d’això sí en que podem estar segurs.


Set list

1. Rutinas
2. Todo irá bien.
3. Absurda cenicienta.
4. Soy lo que me das
5. Donde estés…
6. Júrame
7. Hoy sale el sol
8. Dame
9. Route 66 (versió de Boby Troup)
10. Yo te daré
11. Arrested
12. Life’s an equation

Bis: Drama

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464