Saltar apartados

Un himne a la rebel·lia: El no de Virgilio Piñera


  • El no de Virgili Piñera
  • Direcció: Mariángeles Rodríguez
  • Companyia: Laula Teatro
  • Intèrprets: Marías Cascales, Javi Chou, Susana Prat, Vicente Cervera, Mapi Roncero.
  • Enregistrament i muntatge: Catarsis Estudios.
  • Fotografies: Fran Bécares.
  • Espai sonor: David Terol.
  • Col·legi Major, Universitat d’Alacant, 12/11/2013.

Un himne a la rebel·lia: El no de Virgilio Piñera

Una crítica de Davide Mombelli


“Si la literatura tinguera cares, l'obra de Piñera, tan peculiar, vindria a ser l'altra cara de la literatura llatinoamericana, formada per uns quants marginats com Juan Carlos Onetti, Pablo Palacio o Felisberto Hernández”. Antón Arrufat conclou així el pròleg dels Cuentos completos del cubà Virgilio Piñera. Autor que ha escrit des de la marginalització, Piñera, en el seu teatre, adoptaria i metabolitzaria l'estil dels autors del teatre de l'absurd europeu. No obstant això, els seus textos es diferencien dels guions d'un Ionesco o un Beckett perquè no segueixen precisament la mateixa filosofia de pessimisme i de derrota total de l'home, escriu Raquel Aguilú en la seua monografia sobre el cubà (aquest punt, segons els crítics, és tan important que s'ha arribat fins i tot a encunyar un altre terme per a descriure el teatre de l'absurd hispanoamericà, que és conegut com a absurdista). Piñera manté, per tant, el compromís amb la realitat sociopolítica del seu temps i, sobretot, del seu país. Caldria acostar-se a l'obra El no, escenificada el passat dia 12 de novembre per la companyia Laula Teatro en el Col·legi Major de la Universitat d'Alacant, tenint molt presents aquestes essencials coordenades interpretatives. En efecte, en El no ressona una crítica a la societat prerevolucionària, conservadora i conformista, i a més, d'una manera no directa, sinó transversal, com és costum en els textos teatrals “absurdistes”.

Aquest és, a grans trets, l'argument de l'obra: Vicente i Emilia són dos joves que han decidit dir no a tot. No volen casar-se, no volen tenir fills, no volen ficar-se al llit junts... i sobretot no volen secundar el desig dels pares d'ella, que somiaven amb unes noces espectaculars i una mitja dotzena de néts. Aquest entestament, que coincideix amb la recerca d'una llibertat i un espai íntim lluny dels lligams i els compromisos de la societat, arribarà a tenir conseqüències fatals, i ocasionarà la bogeria de la mare i la mort del pare. Hi ha un punt tràgic en l'actitud dels dos, o més ben dit, un regust tragicòmic, ja que el text de Piñera està esquitxat de moments còmics i d'humor negre. El no es configura, per tant, com un himne a la rebel·lia en contra de la llei del sí, de l'ofec d'haver de ser, d’aquella rebel·lia que escenifica el teatre de Brecht i Artaud, les seues referències privilegiades.




Tot i el curiós i prometedor plantejament, no s'aconsegueix al llarg de la representació mantenir el ritme propi d'una comèdia. La narració dramàtica perd pistonada a la meitat, i els acudits (força reeixits) no aconsegueixen reanimar-la. És veritat que en El no la repetitivitat és un mitjà per a aconseguir una finalitat dramàtica, però arriba a ser prou carregós. El final, amb l'entrada d'un actor espectador a l’escenari, és una miqueta desconcertant i no acaba de funcionar del tot.

Respecte de la posada en escena, el muntatge va ser acurat (interessant la inclusió de música electrònica per a remarcar l'automaticitat dels hàbits dels personatges) i l'espai escènic organitzat amb encert. Les actuacions van ser en el general força bones: destaca, sens dubte, María Cascales, impecable en el paper de la protagonista Emilia.

Tot i les característiques d'aquesta comèdia, la proposta de la companyia Laula Teatro de representar una obra de Virgili Piñera, els textos del qual són bastant desconeguts per al públic europeu, és un intent interessant de fer conèixer un escriptor polígraf que, a més de dramaturg i contista, és també poeta i assagista. Potser es troba a faltar una mica més de gosadia a l'hora de reinterpretar i dinamitzar una obra amb un contingut que, això sí, continua sent actual.

Fitxer adjunt: El no-2652IMG_1990

Fitxer adjunt: El no-2652IMG_1997


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464