Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Memòria, trauma i identitat. II Seminari Internacional i Interdisciplinari

Memòria, trauma i identitat. II Seminari Internacional i Interdisciplinari




Memòria, trauma i identitat. II Seminari Internacional i Interdisciplinari

Una ressenya de Davide Mombelli

El 18 de desembre es va celebrar en el renovat Centre d'Estudis Iberoamericans Mario Benedetti de la Universitat d'Alacant el II Seminari Internacional i Interdisciplinari Memòria, trauma i identitat, simposi organitzat per tres diferents grups de recerca (Memòria i Identitats Literàries i Culturals, Memòria, Identitat i Ficcions i Espanya Contemporània), que, des de fa un any, col·laboren conjuntament.

Com diu el títol, el Seminari presenta un obert caràcter multidisciplinari i també plurilingüístic (alguns dels ponents provenen del Departament d’Estudis Francesos): l'objectiu és el d'atacar un tema molt delicat com el de la memòria històrica des de diferents enfocaments analítics, per a poder esbossar un panorama més ampli i complet de la qüestió. Per això, als discursos estrictament històrics se sumen interpretacions i comentaris fets des dels àmbits de la historiografia literària, la teoria de la literatura, el cinema documental i l'art plàstic. Un plantejament polièdric amb una única fi: destacar i analitzar les diferents estratègies narratives i figuratives amb les quals l'home pot emmagatzemar el seu passat a través de la memòria.

Totes les ponències es van centrar en el tema de la memòria històrica en el segle XX. Fa excepció la primera comunicació, a càrrec de la professora Joanna Partyka de la Universitat de Varsòvia, en la qual es va tractar la representació del trauma provocat per la guerra en els escrits de les monges poloneses dels segles XVI i XVII.

Amb l'exposició de Jesús Camarero, professor de la Universitat del País Basc, ens endinsem de ple en l'època històrica sobre la qual faran les successives xarrades, el segle XX, i concretament en l'escriptura de les memòries dels supervivents als camps de concentració i extermini nazi, una anàlisi que li permet apuntar algunes suggestives reflexions sobre els conceptes de resiliència i narrativitat; el primer, psicoanalític; el segon, més aviat propi de la teoria de la literatura (Paul Ricoeur).

Amelia Peral i José Luis Arráez, tots dos directors del Seminari, van proposar un recorregut en la literatura dels supervivents de parla francesa: la professora Peral es va centrar en la descripció del concepte narratològic d’“autoficció”; José Luis Arráez, sempre des de l'àmbit literari francòfon, es deté en la clarificació de termes clau per a entendre aquest tipus de literatura memorialística: els de judeïtat, judaisme i judaïcitat, destacant, a través de l'ampli corpus de textos analitzats, temes i tòpics recurrents.

El catedràtic de Literatura Espanyola de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá va dedicar la seua comunicació a la falsificació històrica duta a terme per Enric Marco, que es va inventar un passat en els camps de concentració nazi. Aquest cas, per a Ríos, és paradigmàtic per a entendre la inestabilitat de la frontera que separa memòria i ficció, veritat i mentida, sobretot en l'actualitat, en un món “contaminat per la ficció”. Aquest tema, el de la correlació entre història i ficció, va encendre un animat debat amb el ponent següent, l'historiador i professor d'educació Rafael Sebastià, que va defensar la capacitat de la història per a construir un relat veraç, fidedigne. El seu discurs es va centrar en la “Repressió i valors en el magisteri espanyol de postguerra”.

Les ponències de la vesprada es van ocupar, majoritàriament, de la producció cinematogràfica documental i de l'art figuratiu. Jaume Martí-Olivella, professor de la Universitat de New Hampshire, va basar la seua comunicació en un dels capítols que conformen un llibre en el qual està treballant actualment, un assaig sobre el ric i interessant cinema documental català contemporani.

El professor Josep-Miquel Santacreu titula la seua comunicació “Les imatges gràfiques de la memòria als centres de reclusió”, un recorregut per les imatges i dibuixos que els presos alacantins de la Guerra Civil van fer en els camps de reclusió. La producció gràfica és una aportació fonamental a l'hora de reconstruir la vida i l'entorn d'aquests llocs, ja que se supleix d'aquesta forma la manca de fotografies documentals.

Virgili Tortosa va parlar del cas dels “xiquets robats” com a “últim episodi de la memòria franquista”. L'objectiu del professor de Literatura Comparada de la UA és el de trobar en l'herència ètica del franquisme el germen d'aquest fenomen tràgic que va afectar la península durant més de mig segle.

Tanca la jornada la xarrada de Xavier Crespo, productor de Docsa, que ens va explicar el work in progress d’alguns dels seus projectes passats i les idees que germinaran pròximament en altres treballs, tots aquests centrats en la recuperació de la memòria històrica.

No queda, doncs, sinó recordar l’auspici amb què els directors, després d'una fructuosa jornada de treball, van clausurar el Seminari, és a dir, retrobar-se amb l'auditori de la Universitat d'Alacant d’ací a un any per a poder presentar noves recerques i donar a conèixer així la intensa activitat dels grups de recerques que donen vida a aquest projecte.

Fitxer adjunt: Programa II Seminari


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464