Saltar apartados

Esperant la llibertat: Nora de Jesica Fortuny


Nora de Jesica Fortuny.
Intèrpret: Jesica Fortuny.
Direcció: Pau Blanco.
Codirecció: Sandra Milian.
Música original: Albert Ortega.
Il·luminació: Xavi Sanchis.
Audiovisual: Daniel Gramage i Nereid Tarazona.

Esperant la llibertat: Nora de Jesica Fortuny

Una crítica de Davide Mombell

Nora és la història d'una dona que va poder donar veu als seus somnis, trencant el silenci en què les circumstàncies de la vida l'havien arraconada. La representació es desenvolupa en la sala d'espera de les oficines d'un Mercadona: Nora necessita un treball per a fer front a les dificultats econòmiques que pesen sobre la seua família. Durant el temps d'espera, la protagonista ens relata les seues cuites: un marit masclista i possessiu que la maltracta psicològicament i físicament, la falta de llibertat com a conseqüència de la seua situació familiar, la impossibilitat de poder dedicar-se a un treball digne en què se senta realitzada… No hi ha més personatges en l'escena: solament Nora i els seus llargs i intensos monòlegs. Mínima també la posada en escena: una fila de cadires taronja i un monitor de televisió gegant.

Si l'elecció de l'espai dramàtic és força original, no podem dir el mateix del text. L'evolució de la psicologia de la protagonista experimenta uns salts massa bruscos: de la desesperació negra en què cau es passa a un final exageradament feliç (en el moment que decideix deixar arrere la seua vida passada, Nora troba també, com per miracle, la faena que sempre havia somiat), un happy end molt poc versemblant per la radicalitat del canvi. A més, en repetides ocasions es presenten unes imatges molt tòpiques i gastades, com la metàfora del «calaix dels somnis», que es materialitza en l'escena sota la forma d'una vertadera caixa de cartó en què Nora guarda els objectes símbol de la seua vida passada i de l'esperança de regeneració futura.




Més bé la utilització dels components audiovisuals (a pesar d’algunes errades i descuits tècnics): en alguns moments s'arriba a establir una dialèctica suggestiva entre l'escena i les imatges de la pantalla, que, entre altres coses, transmeten missatges corporals i verbals de Tomeu, el marit de Nora, omnipresent en la vida de la jove, també quan està absent (l'ull del marit irromp en l'escena, i en la consciència de Nora, inquietant, controlador, inquisitorial). També la il·luminació s'usa amb criteri: la llum instaura una estètica visual molt emotiva i coherent amb la narració teatral.

La interpretació de Jesica Fortuny rescata en part les diverses mancances del text: l'actriu ha aconseguit donar vida a un personatge creïble, amb una força expressiva que arriba a cotes d'intensitat dramàtica molt elevades (menys afortunades, però, les escenes ballades, que desentonen prou amb la resta de la representació). Gràcies a la bona actuació de Jesica, el missatge subjacent a l'obra arriba finalment al públic, i pot donar així visibilitat i esperança a totes aquelles dones que, al contrari de Nora, continuen perdudes en la solitud i en l'abandó.

Fitxer adjunt: Nora-2748IMG_3107


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464