Saltar apartados

Nadal en Sant Nicolau



Nadal en Sant Nicolau
Coral de la Universitat d'Alacant (dir. Àngel Lluís Ferrando)

Una crítica de Sara J. Trigueros



Nau central de la cocatedral de Sant Nicolau. Són les 20.05 hores, i l'aforament es troba parcialment complet quan el rector va a presentar la coral dirigida per Àngel Lluís Ferrando. Coincideix aquest concert –tercer dels cinc de concerts nadalencs que la coral ofereix durant aquest mes– amb el primer dels dos que componen el cicle de Nadal de la cocatedral. L’ambient és quasi festiu (no debades és divendres, i un dels últims divendres laborables de l'any per a molts), es contagia l'ànim alegre entre els allà reunits.

El rector ens recorda que estem en Advent, data propícia per a un concert d'aquesta índole i, després d'una breu posada al punt i condicionament de la sala (acabava d'oficiar-se una missa escassos minuts arrere), entren els protagonistes. Al llarg del creuer se situa un cor d’uns 35 membres, presidits pel director. Sense més retòrica, quan acaben de distribuir-se, comença la música. No sorprèn, tractant-se d'un cor, l'absència d'instrumentació, que queda pràcticament reduïda a la seua funció més pragmàtica: donar el to a l'inici de cada tema.




Una inmensa majoria del repertori està compost per cançons tradicionals catalanes o valencianes, breus i de temàtica, si no nadalenca, almenys que no desentona amb l'esperit d'aquestes dates. La primera part s'intepreta seguida, sense pauses. Cançons breus, assemblades sense asprors. «Signore delle cime» és de les poques de les quals es coneix l’autoria, sense deixar de ser per això d'inspiració tradicional. Amb una línia melòdica per graus conjunts i una harmonització contrapuntística (fi de l'incís per a tècnics) costa creure que siga de mitjan segle XX. Destaca poc després l'encomiable treball realitzat per les sopranos en «El cant dels ocells», que fan oblidar els problemes d'acústica que intermitentment es deixen caure al llarg de la vesprada.

D'aquesta manera, queda definit el principal (si no l'únic) problema d'aquest concert de Nadal. El més cridaner és, sens dubte, la dificultat que va haver-hi per a poder escoltar les intervencions del director, però es van fer especialment presents en els passatges musicals amb major volum vocal. Si bé en els piano, malgrat cantar tots a l'una, no hi havia excessius problemes, quan la dinàmica demanava una major intensitat, la reverberació en tota la sala feia impossible distingir amb nitidesa les línies melòdiques.

A partir de «Farà lluneta», Àngel Lluís Ferrando introduirà pràcticament totes les cançons restants, amb un discurs sincer, breu i amè. Va esmentar, abans de donar pas a dos temes protagonitzats exclusivament per la secció femenina del cor, que se sentia privilegiat, fent explícit que no es tractava d'un sentiment propiciat per l'obligació de ser feliços que sembla imposar-se al Nadal, sinó per l'ambient generalitzat que esmentava més amunt. Després d’«El carrer de l'ermita» va tornar a intervenir per a presentar una cançó tradicional macedònia que el cor es va acurar a cantar i després de la qual el públic es bolcaria en aplaudiments.

El punt culminant de l'actuació va ser, sens dubte, la novena cançó, una versió de «Te quiero» (lletra del poeta Mario Benedetti) en la qual destacarien els solos d'alguns dels membres del cor, en un bell diàleg que va recordar als cants amebeus de la poesia pastoral. L'últim tema oficial, «Good News», va suposar una revolució dins del públic, que es va unir en les tornades fent espetegar els dits i amb aplaudiments. Jo tinc sentiments oposats pel que fa a la participació del públic en concerts amb cert aire de solemnitat, però sembla que tant el director com, especialment, el cor, en veure’s improvisadament ampliat i tan acompanyat pel públic, es van sentir còmodes i satisfets. Tanca el concert, finalment, una arxiconeguda cançó que fa una clara crida a un món millor: l'epíleg del final de Les Misérables.

El resultat agredolç sembla no importar; el públic es fa ressò del que dicta l'esperit nadalenc i dóna mostres efusives d'haver gaudit. Ídem per a director i membres del cor. Públic agraït i músics encara més, si això és possible. Àngel Lluís Ferrando, entre divertit i emocionat, el que més, a punt d'acomiadar-se i donar pas a Ramon Jover com a nou director, deixa amb un bon sabor de boca només torbat pels problemes de so.


Repertori:

'Signore delle cime' - Giuseppe de Marzi
'El rossinyol' - Tradicional (harm. A. Pérez-Moya)
'El cant dels ocells' - Tradicional (harm. M. Asins Arbó)
'La meua xiqueta' - Josep Freixas Vivó
'Nadalenca' - Tradicional (harm. M. Palau)
'Farà lluneta' - Tradicional (harm: J. V. de Sousa)
'El carrer de l'ermita' - Tradicional (harm. D. Ramón i Lluch)
'Makedonsko Devojche' - Tradicional (harm. B. Sawicka)
'Te quiero' - Alberto Favero (harm. L. Cangiano)
'Good News' - Espiritual (harm. W. Kelber)
(Bis)
'Do you hear the people sing? (reprise)' - Claude-Michel Schönberg

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464