Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • La identitat de la paraula: 'Acorar' de Toni Gomila

La identitat de la paraula: 'Acorar' de Toni Gomila

Acorar d'Antoni Gomila.
Intèrpret: Antoni Gomila.
Director: Rafel Duran.
Escenografia: Rafel Lladó.

La identitat de la paraula: ‘Acorar’ de Toni Gomila

Una crítica de Davide Mombelli


En les paraules es condensa la distància que separa un idioma d’un altre. Una trivialitat, és cert; però una veritat inqüestionable. Perquè hi ha paraules, verbs, expressions que són intraduïbles a altres llengües. Paraules, doncs, lligades a la terra, a les coses, al paisatge tant físic com cultural d'un indret, noms que segellen la unicitat d'una comunitat.

En català, acorar significa ‘matar un animal traspassant-li el cor’. És la primera i la més delicada fase del ritu de la matança del porc, una tècnica que pocs dominen. "Acorar" no es pot traduir directament al castellà: per aquest motiu, el mallorquí Antoni Gomila va escollir aquest verb com a títol de l'obra teatral que va representar dimecres passat 26 de març en el Paranimf de la UA. Acorar tracta principalment el tema de la identitat de la llengua mallorquina, que, en una època d'estandardització com la nostra, s'està veient amenaçada per les hordes barbàriques d'estrangerismes provinents del nord. La gent jove arracona paraules pròpies de la tradició del poble, i amb elles les coses i ritus que representen.

El marc de la narració dramàtica és la matança del porc. El protagonista, un acorador, és l'encarregat de sacrificar l'animal. Però aquest és solament un pretext per a començar una llarga i intensa reflexió sobre l'ésser i l'evolució de la comunitat mallorquina. L’autèntica protagonista és la paraula, perquè la llengua és el tema de la representació, i perquè Gomila, que és també autor del text, i el director Rafel Duran prefereixen reduir al mínim l'escenografia, perquè prevalga i resplendisca el llarg monòleg de l'únic personatge. Paraula que parla de paraules: aquesta reflexió metalingüística s'interromp solament en breus moments, quan es projecten sobre un teló unes imatges comentades per una veu en off.

La actuació d'Antoni Gomila va ser impecable. L'actor va recitar durant més d'hora i quart quasi sense pauses i sense cap error o titubeig. De vegades va emfatitzar l'accent mallorquí fins a l'excés, dificultant un mica més la comprensió. Però no feia res, perquè un idioma abans que significat és so, música.

Escriure sobre la pèrdua de valors és un tema molt gastat i és fàcil caure en la buida retòrica pamfletària. Però en Acorar se’ns parla amb poesia i elegància. No hi ha cap referència al present polític de les Balears (temes per a tractar no en falten…), ja que l'objectiu de l'obra és oferir una reflexió dramatitzada sobre el valor atemporal de la riquesa cultural i humana de la parla de la terra.

Fitxer adjunt: Acorar-2777IMG_3208


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464