Saltar apartados

Lucrècia: teatre al segle XVIII



Lucrècia o Roma lliure de Joan Ramis i Ramis
Direcció: Sergi Marí;
escenografia i vestuari: Marga de la Llana;
intèrprets: Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez, Josep Mercadal, Àlvar Triay,
La Trup. Paranimf (Universitat d’Alacant), 12/03/2014

Lucrècia: teatre al segle XVIII


Una crítica d'Enrique Lomas

El mite de Lucrècia ha sigut reescrit des de totes les tradicions occidentals; també des de la catalana. La representació del passat 12 de març al Paranimf de la Universitat d’Alacant d’una de les obres de la Xarxa Alcover per a aquest 2014, és especial. L’obra Lucrècia va ser escrita pel menorquí Joan Ramis l’any 1769 en el context de llibertat lingüística que existia durant la colonització britànica de l’illa. És així una obra neoclàssica amb una perfecció estructural d’inspiració francesa, l’excepció en un context en què la literatura catalana es trobava en un període que la crítica ha anomenat “Decadència”. A més, Sergi Marí, el seu director, ha recuperat el text original de Ramis, que no es representava des de la seua època.

La concepció de l’obra de Ramis per a l’elit burgesa catalanoparlant del “Port Mahon” britànic va ser igualment represa per Marí. Els espectadors seien en cadires sobre l’escenari, envoltant la representació, com si estigueren en un palauet al segle XVIII, disposició que va provocar una major percepció de la tensió i la força dramàtica transmesa magistralment per actors de la importància de Queralt Albinyana (Lucrècia), Enka Alonso (Junia), Rodo Gener (Col·latino), Jaume Gomila (Brutus), Josep Mercadal (Tarquino) i Àlvar Triay (Manlius).

El vestuari ajudava, igualment, a crear aquesta sensació de viatge a una representació d’un altre segle: sota les túniques i les armilles, camises, pantalons i malles en colors crus i blanques i sabates negres feien conviure l’antiguitat clàssica amb l’espai de la representació, potenciant igualment l’efecte transhistòric del drama de Lucrècia. El decorat, senzill, amb quatre cadires, una catifa, llibres i una daga, i la il•luminació, també senzilla i neutra, que jugava amb la foscor en els moments de més dramatisme, permetien concentrar tota la intensitat de la representació en la força de les paraules, en l’expressió de les cares i en la tensió dels gestos.

Sens dubte, els actors van aconseguir transmetre el dramatisme d’una Lucrècia que lluita per l’honor i la llibertat, en una representació senzilla i força intensa alhora, d’un text apassionant per a una literatura que, en plena decadència, no deixava de reinventar-se.

Fitxer adjunt: Lucrècia o Roma Lliure-2771IMG_3465

Fitxer adjunt: Lucrècia o Roma Lliure-2771IMG_3467


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464