Saltar apartados

NO HI HA AVENTURA MÉS GRAN QUE LA PRÒPIA VIDA



FITXA TÈCNICA
Títol: The Life Aquatic with Steve Zissou
Actors: Bill Murray, Owen Wilson, Cati Blanchett, Anjelica Huston, Willem Dafoe, Jeff Goldblum, Michael Gambon, Noah Taylor, Bud Cort, Seu Jorge Gènere: Gènere: Comèdia/ Drama
Director: Wes Anderson
Escriptor: Wes Anderson, Noah Baumbach
Productor:Touchstone Pictures / American Empirical Pictures / Scott Rudin Productions
Música: Mark Mothersbaugh (amb cançons de David Bowie adaptades al portuguès per Seu Jorge)
Fotografia: Robert D. Yeoman
País: Estats Units
Any: 2004
Durada: 118 min

NO HI HA AVENTURA MÉS GRAN QUE LA PRÒPIA VIDA

Una crítica de José Manuel Payá

Un vell vaixell, una tripulació un pèl atípica, una missió aparentment estrafolària, una vella glòria que lluita per recuperar el respecte perdut, una periodista amb greus problemes emocionals i una sorpresa al ventre, una nova espècie d'esqual, David Bowie en portuguès i un fill desconegut, tot això amanit per la ferma batuta de Wes Anderson i el seu toc inconfusible. Si s'ajunta tot, el resultat és Life Aquatic.

Nascut a Houston el 1969, va començar des de molt jove a manifestar la seua passió pel setè art i va arribar a realitzar treballs en super-8 i a coquetejar amb el teatre. Curiosament es va apartar del cinema i va estudiar Filosofia a la Universitat de Texas, però allí va conèixer Owen Wilson i junts van escriure Bottle Rocket, el seu primer llargmetratge. A aquesta col·laboració li’n van seguir d’altres com Rushmore (1998), i The Royal Tenembaums (2001), amb la qual va obtenir la nominació als Oscar.

En Life Aquatic Anderson ens explica la història de Steve Zissou, una antiga llegenda dels documentals marins a cavall entre els desapareguts Steve Irwin i Jacques Cousteau, l'única motivació del qual és trobar el tauró que va matar el seu amic i posar fi a la seua vida, al mateix temps que ho enregistra tot per al seu pròxim documental amb el qual pretén recuperar el respecte perdut. Però la mala acollida de la seua última pel·lícula i una sèrie de dificultats li ho posaran difícil a l'hora d'aconseguir el seu objectiu.




La pel·lícula és una barreja d’ història d'aventures i viatge iniciàtic amb tocs d'humor i malenconia a parts iguals. Wes Anderson ens submergeix –i mai més ben dit– en el seu univers, ple d'obsessions personals, emmarcat en una fotografia apagada en què contrasten els colors pastel com una espècie de metàfora entre l'humor i la malenconia abans esmentats.

Destaca amb llum pròpia l'elenc principal d'actors –encara que fins i tot els secundaris semblen encisats per "la màgia d'Anderson"– amb un Bill Murray interpretant un dels papers més curiosos i interessants de la seua carrera, acompanyat d'una hilarant Angelica Houston i uns no menys còmics Jeff Goldblum i Willem Dafoe.

L'ús de la música, amb temes de David Bowie en portuguès interpretats per Seu Jorge acaben de conferir-li l'aire melangiós que contrasta amb el subtil humor imperant de la cinta.

A tall de curiositat personal podem destacar la participació de Henry Sellick (The Nightmare Before Christmas/Coraline) en l'apartat d'efectes especials, el qual desplega unes impressionants animacions stop motion que apropen la imatgeria de la pel·lícula a universos d'altres directors com Michel Gondry. També escau destacar la construcció del plató de l'interior del vaixell com un únic escenari, cosa que Anderson aprofita per a regalar-nos alguns plans generals i plans seqüencia molt interessants estèticament.

En definitiva, si no has vist Life Aquatic has de veure-la i si l'has vista, torna-la a veure. És una d'aquelles cintes encantadores i entretingudes que explica una història d'aventures com si fóra una història quotidiana o una història quotidiana com si fóra una història d'aventures –segons es mire–sense grans pretensions, però amb un acabat tècnic per llevar-se el barret. Per torna, serveix també de crítica al món del cinema i als festivals cinematogràfics, de la qual cosa un servidor va gaudir malvadament.

Si no està tot dit encara, solament puc afegir que des que la vaig veure em vaig convertir en incondicional d'Anderson. Vegeu aquesta pel·lícula, no us en penedireu.

En el cicle, dedicat als cineastes Jean Renoire, Wes Anderson i Edgar G. Ulmer, també podrem veure: Toni (Jean Renoir; 1935) dimarts 18 de febrer, La règle du jeu (La regla del joc, Jean Renoir;1939) dimarts 25 de febrer, The Royal Tenenbaums (Els Tenenbaums, Wes Anderson 2001) dimarts 4 de març, Life Aquatic (Wes Anderson; 2004) dimarts 11 de març, The Darjeeling Limited (Viatge a Darjeeling, Wes Anderson; 2007) dimarts 18 de març, Fantastic Mr. Fox (Fantàstic Sr. Fox, Wes Anderson; 2009) dimarts 25 de març, Bluebeard (Barba Blava, Edgar G. Ulmer; 1944) dimarts 1 d'abril, Strange Illusion (Estranya il·lusió, 1945) dimarts 8 d'abril, Detour (El desviament, Edgar G. Ulmer ; 1945) dimarts 6 de maig i Strange Woman (L'estranya dona, Edgar G. Ulmer; 1946) dimarts 13 de maig.

Totes les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà, sempre precedides d'una presentació per un professor de la Universitat d'Alacant o crític de cinema i tindran lloc tots els dimarts a les 20.00 h al Museu d'Art Contemporani d'Alacant.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464