Saltar apartados

Primavera triomfal



Primavera triomfal



Una ressenya de Sara J. Trigueros

El 2005 Mihnea Ignat es va situar al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat d'Alacant. Des de llavors ha complit puntual amb cada cicle de concerts de primavera, i enguany no podia ser menys. A ell, en aquesta ocasió, a més de l'OFUA, l’acompanya el pianista Silvan Negrutiu per a tancar l'equip que podrem veure al llarg dels quatre concerts que formen el cicle complet.

Com és habitual, la vetlada es va obrir amb les paraules del vicerector de Cultura, Carles Cortés, per a donar el seu suport a Alinur, organització a la qual anirà destinada la recaptació obtinguda a partir de la venda d'entrades. A Carles Cortés el va seguir el president d'Alinur, i després de la seua intervenció va començar el Concert per a piano núm. 5 de Beethoven, «L'Emperador». L'orquestra va donar un magnífic suport al virtuosisme de Silvan Negrutiu, a pesar que el so de la secció de vent va resultar una mica pobre en comparació de la resta d'instruments.

La direcció de Mihnea Ignat en aquesta primera part va ser moderada, potser massa austera, però compensada per l'expressivitat del solista, que va agradar a tots, tant en l'escenari com en les graderies. A l'hora de coordinar les entrades dels temes, la compenetració entre director i solista era més que evident. Dels tres moviments, encara que el més aclamat va ser el segon per l'elegància en l'execució d'un moviment tan subtil, el que jo destacaria és, en canvi, el tercer. Amb totes les seccions ja perfectament acoblades, l'orquestra va dialogar de manera magnífica amb cadascun dels temes que anava introduint Negrutiu al piano. Evidentment, quan l’últim acord es va apagar, van rebre una gran aclamació.

"Danza de la moza donosa", de l'argentí Alberto Ginastera, va ser la peça que Silvan Negrutiu va decidir utilitzar com a bis abans del descans. Negrutiu la va interpretar amb gran bellesa, encara que l'elecció desentonara amb l'esperit de les dues peces principals del concert, compostes un segle abans.

Després del descans, el concert es va reprendre amb la Simfonia núm. 5 de Txaikovski. Malgrat que la instrumentació de la secció de vent estava completa, la seua sonoritat es va veure afectada pel volum de la secció de cordes, molt més potent. Si ja esmentava en la primera part del concert que el so dels vents era una miqueta pobre, en aquesta es va fer molt més evident, sense que això anara en perjudici de la qualitat de la interpretació i del seu resultat final. Especialment meritori em va semblar el treball de la secció dels metalls, en particular el del trompetista, que va interpretar amb gran vivacitat els passatges en què tenia més protagonisme.

En aquesta ocasió, Mihnea Ignat sí que es va mostrar superb dirigint l'orquestra, de manera que la comunicació amb els músics es va poder percebre també entre els que estàvem escoltant aquesta comunió de sons, que va ser veritablement màgica. Una vegada perduda la circumspecció amb què havia començat el concert, els músics també es van créixer, especialment les cordes, que van competir en vitalitat amb fusta i metalls a la recerca d'una sonoritat que va saber anar, com demanava l'obra, del tràgic al triomfant. Sorprenentment, on menys va destacar l'orquestra va ser en el segon moviment, més líric que els altres, i en canvi, va sobreeixir tant en el primer moviment com en el tercer i quart. Especialment en l'últim, que va mantenir en suspens bona part del públic.

Per desgràcia —i ja és una constant en tots els concerts— cada vegada es fa més palesa l'escassa educació musical que rebem, cosa que queda perfectament exemplificada en el costum d'aplaudir efusivament abans que s’acabe l'obra (és a dir, entre cadascun dels moviments). És un circumstància a la qual els puristes ja ens hem acostumat amb resignació. Lamentablement, vaig poder veure com això incomodava més d'un, i aquesta vegada, a més, es va tenir l'ocurrència d'aplaudir després d'una cadència en el quart moviment de la simfonia de Txaikovski que va trencar l'efecte que es generava dins de la música. Vull pensar que a força de repetir-ho, algun dia aconseguirem evitar aquest tipus de situacions incòmodes.

En qualsevol cas, el balanç general crec que ha quedat clar: la Universitat d'Alacant no podia haver donat una millor benvinguda a la primavera. Una gran selecció musical i una interpretació amb una qualitat a la qual, malgrat la joventut dels membres de l'OFUA, poques objeccions es poden fer.

Programa:

Ludwig van Beethoven – Concert per a piano i orquestra núm. 5 en mi bemoll major «L'Emperador», op. 73
Bis: Alberto Ginastera – "Danza de la moza donosa" (de Danses argentines)

Piotr Ílitx Txaikovski – Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64

Fitxer adjunt: Ofua Alinur-2787IMG_3637


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464