Saltar apartados

Veus atrapades en objectes

L'obra La memoria de los objetos torna a representar-se aquest dimecres, 15 d'octubre, en el Paranimf. Us deixem ací la crítica del nostre col·laborador de la seua estrena. Més informació.


La memoria de los objetos
(Universitat d'Alacant, Paranimf, 12/06/2014)
Direcció i dramatúrgia de Pascual Carbonell.
Companyia: Grup de Teatre de la Universitat Permanent d'Alacant.
Arranjaments musicals: Antonio Boronat.
Disseny i llums: Jordi Chico.
Escenografia: UPUA.

Veus atrapades en objectes


Una crítica de Davide Mombelli

Escrivia Jorge Luis Borges en Elogio de las sombras que les coses “duraran més enllà del nostre oblit / no sabran mai que hem marxat”. Els objectes, totes aquestes galindaines que sovint tenim oblidades en els nostres trasters, tenen memòria. Perquè els objectes són el testimoni d'una època: la petjada del pas del temps queda impresa en la roba, els llibres, les modes, els joguets propis d'una generació. Més enllà de l'obsolescència que caracteritza la nostra societat consumista, si aturem la mirada en tots aquests objectes vells i inutilitzats, hi podem “llegir” els costums i les idiosincràsies dels nostres pares i avis. En La memoria de los objetos, Pascual Carbonell ha volgut escoltar aquelles veus atrapades en les coses: així, una vella paella o uns llibres esgrogueïts de Rafael Alberti amuntonats en uns encants poden ser el pretext per a encetar una sèrie de rememoracions, amb la intenció d'evocar un període històric complex i ambigu com va ser la transició espanyola. Els personatges d'aquesta obra teatral, de la qual Carbonell és director i dramaturg, en recorden les vides, els amors, els fracassos: una successió d'intrahistòries que es connecten constantment amb la Història d'aquells anys convulsos. El fil conductor és la presencia dels dos protagonistes: Paco, un somiador empedreït, i Eleuteria, propietària d'una parada en un mercat de vell.

El plantejament narratiu és interessant i permet al relat dramàtic passar del present al passat sense salts abruptes, instaurant així una suggestiva dialèctica cronològica. Un personatge agafa un dels objectes que li ofereix Eleuteria i comença a evocar-ne el passat. L'escena es desplaça així fins a trenta o quaranta anys enrere, i el narrador passa a ser protagonista de la seua pròpia història. No obstant això, aquest esquema narratiu es repeteix sense modificació potser massa vegades, cosa que fa una miqueta monòtona la representació. Però aquesta monotonia és suplida per la vitalitat dels diàlegs: en efecte, Pascual Carbonell fuig intel·ligentment de l'evocació elegíaca o nostàlgica del passat, inserint tocs d'humor i acudits, de vegades molt afortunats.

Molt encertada va ser també la posada en escena: darrere de la reconstrucció força realista d’uns encants es va estendre un teló de fons fet amb fulls de diaris, una metàfora visual que lliga bé amb el tema principal de l'obra. En l'extrem esquerre es va col·locar una banqueta, sobre la qual seia Paco (Antonio Boronat), que va acompanyar musicalment tota la representació amb la seua guitarra.

La música en directe va ser un altre encert de La memoria de los objetos: els actors no es van limitar només a actuar, sinó que van interpretar també cançons d’aquella època, amb un èxit subratllat pels calorosos aplaudiments del públic que, poc ortodoxament, interrompia la funció ara i adés.

Una altra nota positiva de la vetlada teatral va ser la digna actuació dels de la Universitat Permanent, actors amateurs que donaven vida a uns personatges molt realistes, ja que, a més, molts d'ells han viscut en primera persona aquells esdeveniments. Cal destacar la veu profunda i esqueixada d'Antonio Boronat (Paco), i l'agilitat i frescor de la interpretació d'Eleuteria (Pepa Antón).

Hi ha un personatge fonamental en l'obra: és el marit d'Eleuteria, malalt d'Alzheimer. Arturo confon els records, superposa realitat amb ficció, no reconeix els rostres dels éssers estimats. Contra aquesta amnèsia, que afecta cada vegada més la nostra generació, La memoria de los objetos pretén oferir un relat que defuig qualsevol retòrica i evocació maniquea d'un passat problemàtic. Una pretensió que es concreta en una obra agradable, divertida i que, sobretot, convida a la reflexió. I al record.

Fitxer adjunt: La memoria de los objetos-2869IMG_1134


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464