Saltar apartados

Esforçat Intent



Ifigenia d'Eurípides.
Versió: Sara Nanpéh i Martín Bejarano. Teatre Balbo.
Intèrprets: Dioni Torres, Paco Crespo, M. Á. López-Cepero, Sara Nanpéh, Livia Tena, Gabriel Piñero, Fran Márquez.
Direcció José Pecho.
4 de juliol. Parc Arqueològic l'Alcúdia.

ESFORÇAT INTENT

Una crítica de Virgilio Tortosa

La companyia independent gaditana Balbo –nom pres de la il•lustre família reformadora de l'antiga Gades romana– va fer els honors d'obrir el II Festival de Teatre Clàssic de l'Alcúdia. Per a l'ocasió van portar a l'espai central de les ruïnes iberes de l'Alcúdia una versió d'Ifigènia a Aulis, la tragèdia que va compondre Eurípides l’any 409 a. C. i que es va representar tres anys més tard, just després de la seua mort. La història, clau en la mitologia hel·lènica, se situa en el moment de la partida d'una expedició de guerrers aqueus cap a Troia per a assetjar-la i venjar el rapte d'Helena per part del príncep Paris, però una prolongada absència de vents impedeix a les naus partir del port d'Aulis, en el qual la flota es manté paralitzada per a desesperació d'Agamèmnon, nomenat comandant en cap de l'exèrcit pel rei afrontat i germà seu, Menelau. Un oracle pronostica vents favorables si la seua filla, Ifigènia, és sacrificada en honor a Artemisa. Agamèmnon hi sucumbeix davant la pressió i mana anar a buscar la seua hija amb el pretext de casar-la amb Aquil·les. Entorn de la filla d'Agamèmnon i Clitemnestra gira la trama que dóna títol a l’obra, tot i que els deliris mentals del rei dels aqueus i pare d'Ifigènia el converteixen en figura central de l'obra, per la qual cosa bé podria haver pres el títol a partir del seu nom i no del de l'afrontada filla.

Limitacions tècniques i professionals van dificultar un eficient seguiment de la trama dissenyada pel tràgic grec fa 25 segles. Entre les primeres, una ubicació que té com a escenari el fossat principal de les ruïnes iberes amb graderies muntades al seu al voltant exteriorment, per la qual cosa una distància considerable entre públic i actors dificulta la projecció de la veu, més encara si la posició inferior escènica suposa un esforç ímprobe que els micròfons en part aconsegueixen pal·liar, però la fallada de la tècnica en molts moments va enlletgir l'espectacle, a més del fet que l'oportú hauria sigut la viva veu actoral mesurant-se amb la nit il•licitana i els seus espectadors allí congregats. D'entre les limitacions professionals, una companyia que es ven com a tal però que compta amb un càsting equivocat en el qual molts actors no donen el perfil, com és el cridaner cas d'un afectat Aquil·les. Una interpretació dispar a la qual li falta força i convicció, per exemple en un Agamèmnon excessivament correcte però amb una Clitemnestra poderosa en el paper de sofrida esposa i mare. Els cors tampoc acaben de ser tant convincents com deurien, enlletgits pels micros i una dicció no sempre a l'altura. Així que a una interpretació plana la segueix una posada en escena excessivament estàtica, a la qual el director no trau traços dramàtics als, en general, plans actors. Falta convicció en l'espectacle, però sobretot credibilitat actoral en el conjunt, que buida de sentit l'acció del que es narra i vida sobre l'escenari. D’altra banda, la il·luminació també resulta bastant estàtica, si bé el lloc no permet grans escarafalls tècnics a aquest respecte. Sí que és remarcable la selecció musical molt subtil en el desenvolupament de la trama. El major problema és una versió que talla ales a un text brillant en particularitats de dicció i poda en excés expectatives de l’acció. Una direcció actoral més exigent hauria tret més partit a la ubicació espacial i a la dicció actoral.

Comptat i debatut, un esforçat espectacle que porta el segell del professional però que no compleix les expectatives d'una companyia que es vol tal. Així ho van interpretar els espectadors allí reunits, que van aplaudir fredament una proposta que no va acabar calant, per a més inri en una resolució final que va deixar l'auditori indiferent.

Un altre problema tècnic no menor són unes graderies que impedeixen la visibilitat més enllà de la tercera fila de tan pronunciat com és el fossat on s'actua. Sens dubte, tots aquests impediments hauran de ser solucionats si es vol convertir aquest festival, en plena gestació, en una cita estiuenca de referència a la província, amb més solvència interpretativa, és clar, però també en la seua factura total. La idea, sens dubte, és bona, però falta també omplir les graderies amb espectadors que se senten atrets per acudir a un lloc tan atractiu per a la representació a l'aire lliure com l'Alcúdia i eixir disposats a repetir, més enllà de la petita àgape romana amb què vam ser obsequiats els espectadors. Per desgràcia no disposem d’un cós a la vora del mediterrani com és el cas de Sagunt, però de llocs atractius on crear una oferta teatral d'estiu no en falten. Sens dubte els fonaments estan posats, però falta imaginació per a solucionar esculls.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464