Saltar apartados

Tirs i lladrucs

La perrera de Pepa Castillo.

Intèrprets: Manuel Reyes, Ricardo Arqueros, Edgar López, Pedro Santomera i Jaime Lorente.
Producció Trama Teatro.
Direcció: Pepa Castillo.

11 de febrer. Paranimf de la Universitat d'Alacant.

TIRS I LLADRUCS, crítica de Benito Elías García

El repte és aclaparador: traslladar l'explosiu cinema de Quentin Tarantino a les tres parets d'un escenari teatral desperta unes expectatives difícilment assolibles si acudim a l'auditori desitjant experimentar les mateixes sensacions que desperta la pel·lícula. Podem demanar a la companyia Trama Teatro que evoque la praxi tarantina i ens entretinga amb les seues històries, conegudes per barrejar el sublim i el banal amb el grotesc i el místic. Difícilment adaptables, ja que potser és el cinema el mitjà més adequat per a narrar les inspirades creacions de Tarantino; però malgrat això, assistim a un digne intent de desfermar la seua força en un teatre.

La Perrera s'inspira en el primer llargmetratge del cineasta, Reservoir Dogs, en què els «gossos» són una banda de lladres, sempre vestits elegantment, que han comès un atracament i fracassen perquè se'ls ha colat un policia en el grup. Usant el motiu del fals mort i uns quants tirs de salva que sobresaltaran i traslladaran immediatament l'espectador que haja pogut despenjar-se dels diàlegs, l'obra versiona amb prou habilitat els temes i personatges dels quals s'inspira. Com els seus fans saben prou bé, la diferencia dels protagonistes d'aquesta història respecte d'altres éssers comuns del gènere policíac és la impossibilitat de redempció: tots són uns canalles, i qui no ho és (el que simbòlicament s’anomenat Sr. Blanco) peca d'ingenu, i Tarantino rarament concedeix justícia poètica al que (solament) té intencions angelicals. Amb aquestes premisses, els cinc actors de La Perrera reïxen a activar els mecanismes de la pel·lícula original gràcies a una lúcida interpretació farcida de moments genials, en moltes ocasions conduïts pel temperament del Sr. Rosa, personatge encarnat per un Ricardo Arqueros que sap lluir-se a partir de la tensió trenada per la resta d'actors.

A l'emoció dramàtica contribueix la introducció de parts filmades, el responsable de les quals, Rubén Bautista, ha sabut produir amb una enginyosa cura. Coneix bé les convencions del gènere tal com l’entén Tarantino, i els seus videoenregistraments traslladen encertadament l'acció externa al cubiculum en què transcorre l'obra. Els vídeos s'insereixen amb naturalitat i frescor en l'escena teatral, i s'aconsegueix així augmentar el ritme que, llevat d’una relativa lentitud durant el primer diàleg de l'obra, es manté a un nivell adequat i permet a l'espectador assaborir una història tremendament divertida des de la seua mateixa concepció. Contribueix a arredonir l’efecte la música favorita del director americà, amb temes com el genial Coconut, una cançó amb una personalitat especial i inoblidable. La ironia que desprèn la mitja alegria de Stuck in the middle with you mentre el Sr. Groc està a punt de cremar un policia ostatge té el sabor inconfusible de la història original, i per aquests moments la directora Pepa Castillo triomfa en la seua direcció. Igualment encertada és la luminotècnia, que prefereix el roig per a imprimir dinamisme i energia a un relat que ho demana a crits.

Tots aquests elements rescaten l'esforçada adaptació, que en certes ocasions s’accelera de manera trepidant per a demostrar que es pot adaptar un autor tan difícil de portar al teatre com és Tarantino. En definitiva, la directora ha aconseguit orquestrar una proposta teatral que ni és la pel·lícula ni pretén ser-ho. Coneix les limitacions del teatre en relació amb el cinema, però també les seues potencialitats, i en aquest sentit ha sabut aprofitar els ingredients de Tarantino per a realitzar una proposta sòlida. La durada de l'obra –inferior a una hora– és suficient per a condensar el gust agredolç de les seues creacions, i l'espectador marxa de la sala satisfet i divertit. Sobre l'espectacle penja sempre la força abassegadora del film original, però una adequada translació dels seus elements –que inclou el llenguatge, esquitxat de renecs i hipèrboles macabres– permet que l'obra siga un digne candidat a entretenir els afeccionats al cinema, al teatre i a qualsevol estètica a la tarantina.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464