Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Crítica musical de 'Estàncies en la Serra Mariola'

Crítica musical de 'Estàncies en la Serra Mariola'

Intèrprets: Orquestra de plectre i pua «La Paloma», en actiu des de 1929.

Solista: Juan Luis Nicolau.

Concert interpretat a la sala d'actes de la Facultat d'Educació el 27 de febrer de 2015.

Crítica musical de 'Estàncies en la Serra Mariola', per Sara J. Trigueros

Passats uns minuts de les vuit de la vesprada, els músics de l'orquestra de Cocentaina La Paloma començaven la primera part del concert. L'espai, reduït, dissimulava l'escàs públic, i alhora, generava un ambient intimista i familiar que l'orquestra i la solista van saber aprofitar per a transmetre la solidesa i la confiança de vint-i-sis anys tocant en la mateixa formació.

L'acústica de la sala d'actes era excel·lent, sobretot pel fet d'estar reforçada pel suport sonor necessari per a amplificar el so, cosa que és habitual per a poder escoltar els matisos sempre que la corda premuda es veu implicada en un escenari.

Al llarg de mitja hora, l'orquestra va interpretar Estàncies en la Serra Mariola, una mena de peça programàtica en tres moviments que recrea diferents escenaris, des de l'austeritat de les esglésies d'«Eixint de la plaça» fins al passeig agrest que suggereix «Entre oliveres». Música, doncs, de caràcter descriptiu, que, com es podia esperar, cap al tercer moviment va adquirir un ritme més viu, quasi frenètic, per a recrear una batalla que hauria tingut lloc durant la Reconquesta i que, no obstant això, també va tenir episodis conciliadors. Després de l'obra, Juan Luis Nicolau va oferir un petit bis format per un breu i poc arriscat fragment d'«Astúries».

Ara bé, a pesar que no va haver-hi cap pega que es poguera retraure als músics, mai deixa de sorprendre el comportament del públic entre moviments. Al final una es resigna a veure com es cola algun aplaudiment a deshora, però quan entre el primer i el segon moviment es respecta el silenci, resulta insòlit que s'aplaudisca entre el segon i el tercer. La segona part del programa, tanmateix, pel fet d'estar formada per peces més breus i sense segmentació en moviments, no va patir problemes d’aquest tipus.

Després del descans, van tornar amb una adaptació de la Petita serenata nocturna de Mozart, però el protagonisme va acabar recaient en escenes de sarsuela i diversos temes populars andalusos, que van requerir un petit joc de percussió que va servir per a amenitzar el que quedava d'una nit que, no sé bé si pel dia o les hores, no va acabar d'arrancar malgrat els esforços des de l'escenari i la coherència del programa.

Repertori

Primera part

Estàncies en la Serra Mariola (J. L. Nicolau)
I. Eixint de la plaça
II. Entre oliveres
III. Des de la Penya El Frare

(Bis)
«Astúries» (fragment) (I. Albéniz)

Segona part

Petita serenata nocturna, K. 525 (W. A. Mozart)
Agua, azucarillos y aguardiente (F. Chueca)
La vaquerita (E. Rosillo)
El casament de Luis Alonso (G. Giménez)

(Bis)
Balalaika (E. Maschwitz; G. Posfor)

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464