Saltar apartados

Tast de versos

El gust és nostre de La fornal d’espectacles.

Producció executiva: Joana Serra.
Interpretació: Joan Gomila, Cesc Montané, Kiko Barrenengoa. Direcció: Andrea Cruz.
Vestuari I espai escènic: La Fornal d’Espectacles.
Vídeo i fotografia: Nou espai.
Disseny gràfic: Impremta Leo.

25 de febrer de 2015, al Col·legi Major de la Universitat d'Alacant.

"Tast de versos", per Alberto Albert Alonso

Dimecres 25 de febrer, el Col·legi Major de la Universitat d'Alacant va rebre en la sala d'actes la Fornal d’Espectacles amb la suggeridora proposta d'El gust és nostre. La companyia balear, dirigida per Joan Gomila, es passeja damunt dels escenaris des de l'any 2003 amb el progressiu reconeixement de premis i mencions en un àmbit autonòmic. Realitzen muntatges teatrals per a un públic infantil i adult.

En aquesta ocasió s'atreveixen a fer una posada en escena que aposta per la interrelació de les arts. Poesia, música i teatre es proposen en el menú de l'obra. En efecte, el mateix pamflet presenta les característiques d'un menú culinari. L'originalitat i la sorpresa seran els ingredients fonamentals d'aquest muntatge teatral. És una recepció plaent cap al públic, una rebuda pròpia d'uns amfitrions amb sentit i sentiment d'artistes. Tot ho diu ja el mateix títol: El gust és nostre. Des del primer moment, el muntatge teatral proposa la unió o reunió entre música i poesia al costat d'una reivindicació de la cultura autòctona.

L'obra es va filant mitjançant una selecció de versos de diferents poetes en llengua catalana (exceptuant Rainer Maria Rilke) i, principalment, entorn de l'amor: Miquel Àngel Riera, Joan Margarit, J. V. Foix, Bernat Nadal, Blai Bonet, Hilari de Cara, Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartrà, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak, Jaume Santandreu, Damià Huguet, Joan Gomila, i recopilacions del "cançoner popular". La intertextualitat és el motiu nuclear de l'obra. La força sorprenent la porta aquest tast, degustació o menú de la «terreta» en detriment d'una trama argumental sòlida.

A través d'una sèrie de versos de cadascuna d’aquestes figures i amb acompanyament musical, l'obra va donant compte del sensible i del sensitiu. La durada de cada interpretació poètica s'ajusta a les dimensions de cada plat en el menú "casolà": l'actor Joan Gomila (el xef) s'entreté en els versos segons va avançant l'obra, de manera que en "aperitiu" i "tapes i entrants", la interpretació dels versos és més lleugera fins a arribar a "plat de la carn", "productes de la terra" i "postres".

En El gust és nostre funciona correctament la coordinació entre Joan Gomila i els intèrprets de saxofon, guitarra, percussió i violí. Si bé la música en escena és fonamental per a l'ambientació de la interpretació dels versos, també ho són els aconseguits efectes de so que generen ressò de veus, melodies i objectes teatrals. Amb aquestes reiteracions acústiques s'insta el públic a sentir-se embolcallat en paraula i poesia (reunides des dels seus orígens comuns) i a la memorització de versos.

El vestuari i l'espai escènic semblen recrear un saló menjador amb vista a la cuina del restaurant. Els tres intèrprets estan ben caracteritzats com a xef i sommeliers. En l'escenari es van mostrant i activant objectes quotidians i utensilis de cuina, i es presenta, d'una banda, el poeta en creació com si es tractara d'un artesà i, d'altra banda, la democratització de la poesia, la que ha d'anar en vaquers i baixar de l'Olimp.

No obstant això, queden en escena alguns objectes que no són utilitzats i que distrauen l'atenció de l'espectador. La il·luminació reforça el clímax dels versos interpretats amb tot un joc de llums coordinat amb els instruments i la dicció de Joan Gomila, que aconsegueix convèncer amb una actuació en què demostra un correcte domini del cos que li serveix per a reencarnar els versos interpretats.

El gust és nostre proposa una revisió de textos poètics en llengua catalana a través de la seua interpretació actoral i musical. El marc escènic s'entén des del convivium: l'espectador assisteix a un convit, a un banquet, en el qual l’estructura de la peça teatral és un menú de degustació poètica "casolana".

Aplicant els pressupostos del filòsof del teatre Jorge Dubatti, aquesta obra ofereix una bona mostra del sentit més profund del teatre: una convivència en la qual cadascun és "company" de l'altre, és a dir, "menja el mateix pa". A aquest tast de versos assisteixen junts poetes, intèrprets i públic; un públic, no obstant això, escàs, que no és símptoma d'una posada en escena fallida, sinó d'una despreocupació popular per la poesia i pel teatre.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464