Saltar apartados

Al mal temps, millor cara

Després de la pluja, de Sergi Belbel.
Intèrprets: Pedro T. Sánchez, Fran P. Keito, Àngela Navarro, Laura Sánchez, Nara Pérez, Guiomar Domínguez, David Pacheco i Tania Ivorra.
Direcció: Elena Candela.

19 de maig. Paranimf de la Universitat d’Alacant.

AL MAL TEMPS, MILLOR CARA

Benito Elías García

L’Aula de Teatre de la UA consolida el seu bon treball en el teatre amateur de la nostra ciutat amb un espectacle, Després de la pluja, que pretén suscitar riures i reflexió a parts iguals en el públic que tinga la bona pensada d’anar a veure’l. Aquesta tragicomèdia del consagrat guionista i dramaturg Sergi Belbel proposa diverses trobades entre els habituals de qualsevol empresa en qualsevol ciutat del nostre entorn: l’executiu frustrat, l’executiva agressiva, l’informàtic nerviós, el trempat repartidor del correu o, és clar, l’elenc de secretàries plurals, des de la seducció encarnada amb estultícia a la treballadora honesta i nata. Tots coincideixen quan, amagant-se de la resta, pugen a fumar a l’àtic sabent que està prohibit. Aquest gest de desobediència en un lloc perifèric dóna via lliure a converses marginals que ataquen el centre de la vida laboral, conspirant ascensos, avorrint jerarquies, confessant traumes o teixint passions amoroses, a voltes com a forma de promoció, a voltes com a plaer degustat. El text dramàtic activa d’aquesta manera un panorama calidoscòpic dels rumors i els subcorrents inherents al món laboral, encara que és en realitat una excusa per a motivar l’expressió de les pors i somnis més comuns de qualsevol ésser humà en aquesta societat competitiva i oberta.

Amb aquestes premisses, el text original no amaga grans dificultats intrínseques i, no obstant això, la directora, Elena Candela, ha decidit ser ambiciosa i enriquir el plantejament de cada situació aconseguint un resultat digne de lloança. L’espai recrea un terrat animat per suaus transicions lumíniques en el ciclorama que insinuen les diferents intensitats de la llum diürna. Per a decorar l’escenari se serveix del mateix cos dels actors, vestits diversament en estils adequats per a transmetre les seues personalitats, rangs i intencions, que d’altra banda aconsegueixen representar mitjançant una execució molt convincent dels seus papers. Quasi tots, sobretot els més veterans, excedeixen el nivell d’interpretació exigible a un aficionat. Un es queda amb les ganes de descobrir el secret de Nara Pérez per a fer que l’espectador no pare de riure amb les seues intervencions, a pesar i gràcies al seu histrionisme desmesurat, que quadra a la perfecció amb la desimboltura de Guiomar Domínguez per a donar forma al duet protagonista dels moments més divertits. La mà de la directora ha controlat els ritmes i mesurat adequadament els diversos impulsos tràgics del text, si bé és cert que, especialment al final, el que havia sigut una coreografia perfecta de personatges es desvirtua per una confusa disposició d’actors en l’escenari que, perduts, i a vegades, fent tentines, barregen els clímaxs dels seus diferents conflictes.

Certament, és en els intersticis entre la comèdia i la tragèdia on l’obra comporta més desafiaments i és lògic que alguna escena quede orquestrada estranyament. Però, malgrat això, per a l’espectador el temps vola plaent fins que la música, totalment absent en tot l’espectacle, apareix en el moment just per a reproduir «Somewhere over the rainbow» i tancar l’obra. Un arc de Sant Martí d’esperança oberta per a aquell optimista que s’atrevisca a imaginar que, després d’una pluja regeneradora, les coses milloraran.

En definitiva, Després de la pluja metaforitza una sequera vital que representa les passions baixes i els anhels que aclaparen els treballadors d’aquesta empresa qualsevol, atabalats per successos vitals dolorosos: divorcis, infidelitats, secrets professionals, desitjos frustrats i monotonia; una mostra eloqüent per a explicar com tots els moments de la vida personal, especialment els pitjors tràngols, s’incardinen en la laboral. De faena esforçada entenen perfectament tots els implicats en aquest muntatge que, vorejant en la professionalitat, s’asseguren un ascens a taules majors.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464