Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Crítica de la pel·lícula 'Atrapat en el temps', per José Manuel Payá

Crítica de la pel·lícula 'Atrapat en el temps', per José Manuel Payá

FITXA TÈCNICA
Títol: Atrapat en el temps
Actors: Bill Murray, Andie MacDowell, Chris Elliott, Stephen Tobolowsky, Brian Doyle-Murray, Marita Geraghty, Angela Paton, Rick Ducommun, Rick Overton, Harold Ramis, Michael Shannon, Peggy Roeder, Les Podewell, Robin Duke
Gènere: Comèdia
Director: Harold Ramis
Escriptor: Danny Rubin, Harold Ramis (història: Danny Rubin)
Productor: Columbia Pictures
Música: George Fenton
Fotografia: John Bailey
País: Estats Units
Any: 1993
Durada: 101 min

UN IMPROVISAT VIATGER DEL TEMPS

Crítica de la pel·lícula Atrapat en el temps, per José Manuel Payá.

Com tots els anys, a Phil (Bill Murray) li ha tocat cobrir la celebració del Dia de la Marmota, un esdeveniment que genera una gran expectació al voltant del petit animalet, a qui se li atribueix la capacitat de predir la durada de l'hivern basant-se en si mira o no la seua pròpia ombra. Phil i el seu equip es desplacen cap a la localitat de Punxstawney, on té lloc el fascinant esdeveniment, però durant el viatge de retorn, una cruenta tempesta no els deixa més opció que tornar a refugiar-se a la minúscula ciutat. És quan sona el despertador l’endemà al matí, que Phil comprova atònit que s'ha tornat a despertar el dia que creia haver deixat arrere.

Aquesta hilarant comèdia nascuda de les ments de Danny Rubin i Harold Ramis ens serveix en safata, amb el pretext d'aquest eixelebrat argument, un no menys eixelebrat Bill Murray en una de les seues interpretacions per al record –si és que no ho són totes– secundat per la sempre interessant Andie MacDowell.

Harold Ramis, realitzador de la cinta, va tenir una dilatada carrera en el món del cel·luloide, tant com a actor com darrere de les càmeres. Entre els seus títols més coneguts davant de la càmera cal destacar les dues entregues dels caçafantasmes, i darrere dels objectius, va signar títols com Els meus dobles, la meua dona i jo, les dues parts d'Una teràpia perillosa i Atrapat en el temps, entre altres. La seua carrera, encara que no està mancada de treballs, no es pot definir com a exemplar, ja que entre tota la seua filmografia certament va recollir pocs èxits, però la seua fama és d'aquelles que es deu més a la consolidació de Ramis com a celebritat derivada del seu paper com a Egon Spengler o de les seues endimoniadament entretingudes propostes com a director.

Tot això va convertir Harold Ramis en un personatge estimat, en una espècie de pel·lícula de culte errant, i això es va posar de manifest quan ens va deixar el passat any amb el gran nombre d'admiradors que van plorar la seua pèrdua. Pot ser que no fóra un dels grans mestres del cinema, però és just dir que altres, havent fet moltes més pel·lícules que ell, i de més renom, no seran recordats amb tant d’afecte i admiració com encara avui dia ho continua sent el magnètic i encantador Harold Ramis.

Per tot el que s'ha dit, a un servidor li sembla inadequat i una miqueta injust analitzar la pel·lícula que ens ocupa de la mateixa manera en què s'analitzaria una obra mestra de Martin Scorsese o D.W. Griffith. Atrapat en el temps és una pel·lícula que sense pretendre massa coses, va aconseguir situar-se com un dels clàssics de la comèdia dels noranta, amb una reputació que es manté intacta encara avui dia. És una d'aquelles comèdies amb contingut, una premissa intel·ligent a la qual la hilaritat li para perillosament bé, i a més amb missatge.

En definitiva, som davant d’una pel·lícula difícil de classificar, una cinta per a la qual caldria encunyar una nova categoria, i al mateix temps una pel·lícula senzilla, però complexa, amena, i amb substància. És d'aquelles pel·lícules que val la pena revisitar cada cert temps, perquè la genialitat del seu plantejament continua enganxat com el primer dia.

En el cicle, titulat “Guerra de sexes”, podrem veure: Atrapat en el temps (Harold Ramis; 1993) Dijous 7 de maig, Oblida't de mi (Michel Gondry; 2004) Dijous 14 de maig, Moonrise Kingdom (Wes Anderson; 2012) Dijous 21 de Maig.

Totes les projeccions seran en versió original amb subtítols en castellà, sempre precedides d'una presentació per un professor de la Universitat d'Alacant o crític de cinema i tindran lloc tots els dijous a les 16:00 en la Sala Audiovisual de la Biblioteca General de la Universitat d'Alacant.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464