Saltar apartados

Teatre pintat, per Alberto Albert


  • Micropinceladas de l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant
  • Idea i direcció: Pascual Carbonell
  • Moviment escènic: Mar Mira
  • Disseny escenografia: José A. Pérez Fresco. Disseny llums: Jordi Chicoy
  • 28 de maig de 2015. Museu de la Universitat d’Alacant

Teatre pintat

Una crítica de Alberto Albert

Al llarg dels anys, part de la crítica ha volgut seguir la consideració de Leonardo da Vinci, el qual afirmava que la pintura és poesia muda. Si bé és cert que podem entendre que darrere de cada quadre s’amaga una història, Micropinceladas ens ensenya que, sí, que hi ha una història, però, més encara, que hi ha teatre. La idea de Pascual Carbonell implica un desafiament doble, d’una banda, a la interrelació de les arts i, d’una altra, al mateix espai teatral i escènic.

Micropinceladas s’estructura en onze escenes escrites per onze autors (alguns d’ells intervenen en les escenes) i un total de vint-i-dos actors. Les onze escenes porten per títol i tema el nom de determinades pintures conegudes: Blanc sobre blanc, Afusellaments del 2 de maig, Guernica, Xica en la finestra, Le chat noir, El jardí de les delícies, El crit, La bella dorment, La nit estelada, El bes i Saturn devorant els seus fills. En totes hi caben diverses històries. Micropinceladas aposta per explicar-ne les seues pròpies, que estan carregades d’humor, paròdia, quotidianitat i crítica sociopolítica. D’aquesta manera, l’espectador espera que se li explique una determinada història i comparar-la amb la que s’havia imaginat. És tot un joc de connexió i de compenetració en el convivio que és l’espai del teatre. De fet, la sala estava dissenyada seguint la forma d’un rectangle, de manera que en els costats més llargs, els espectadors es dividien en dos blocs, un davant de l’altre, deixant en el centre l’espai actoral, i en els costats més curts, els actors que no intervenien en les escenes.

Les onze escenes són muntades in situ pels actors mentre la música i les llums van marcant les pauses. No es produeixen buits i el ritme és lleuger. La coordinació en el moviment escènic és exemplar. S’actua en l’espai i amb l’espai, com una dansa teatre, i és tot un desafiament tant dins com fora d’escena. L’escenografia és senzilla i manejable: dues portes, un marc que funciona com a quadre i finestra, entre altres coses, i uns quants objectes com cadires, paraigües, llandes de refresc, etc. Durant tota la representació apareix un teler blanc que els actors van pintant en les escenes. El vestuari, blanc, no distrau l’atenció i permet la reencarnació contínua de personatges en alguns actors. Malgrat que totes les escenes contenen una estructura de començament, desenvolupament i conclusió, n’hi ha que s’allarguen massa i dilaten la solució del conflicte.

La interrelació entre pintura i teatre és visible des del principi. L’elecció de l’espai teatral, el Museu de la Universitat d’Alacant, no sembla innocent. Amb seguretat, al final de la funció, les onze micropincellades despertaven en els espectadors altres històries en els quadres que compartien l’espai. Amb sobrietat i amb l’impecable control de l’espai, del text i del moviment, Micropinceladas ha aconseguit demostrar que hi ha teatre darrere de cada quadre. El que en realitat es pinta és teatre. Teatre pintat.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464