Saltar apartados

I van caure les parets del teatre-2015-11-05

  • La gent, de Pérez&Disla.
  • Intèrprets: Ruth Atienza, Juli Disla, César Tormo, Lorena López, Toni Agustí i d’altres.
  • Dramatúrgia: Pérez& Disla.
  • Text: Juli Disla.
  • Direcció: Jaume Pérez.
  • 28 d'octubre de 2015. Paranimf de la Universitat d'Alacant

I van caure les parets del teatre

Una crítica de Jorge Ruipérez Puentes

Resulta recurrent entre els ideòlegs del teatre reflexionar sobre en quina mesura es pot o s'ha de trasladar la realitat sense filtres a l’escena, amb tota la seua crueltat i imprevisibilitat sota els focus. En l'actualitat, el sistema Stanislavski i totes les seues ramificacions monopolitzen la formació teatral, sempre a la recerca de la màxima veracitat; no obstant això, aquesta concepció del drama com a imitació no deixa de ser una manera de representar, un fet autònom de la realitat en si. Llavors, realment és possible un art concebut com a extensió de la pròpia vida?
La gent, espectacle de la companyia valenciana Pérez&Disla, té molt a dir sobre aquest tema. La mateixa posada en escena resulta reveladora. El públic, privat de la foscor del pati de butaques, és situat sense saber la raó en el mateix escenari –desproveït de qualsevol decorat o il·luminació determinada–, sota la direcció de dos actors resoluts que, interpretant dos activistes socials, ens agraeixen l'assistència a l'assemblea i disposen unes cadires plegables per a acomodar-nos. L'espectador se sorprèn llavors coquetejant amb la condició d'actor, ja que els actors-activistes socials ens informen que podem participar obertament en la reunió. Així, l’escena es concep com un joc constant amb la realitat, en la qual al principi es torna confús destriar si qui es llança a parlar és actor o no, si bé tal efecte únicament dura uns minuts, fins que es descobreix la dinàmica de l'espectacle.

I és que és important aclarir que, encara que la companyia valenciana proposa una assolida superposició dels plànols real i fictícia, l'espectacle mai abandona la seua naturalesa estrictament dramàtica. La quarta paret està magistralment difuminada, però mai desapareix. En ocasions, la crida a la participació del públic o el joc entre la realitat i la ficció de l'assemblea podria portar-nos a pensar que estem prop d'un teatre polític que busque dinamitar la suposada passivitat de l'espectador –cal pensar en el teatre de l'oprimit d'Augusto Boal o, en un vessant diferent, el de Bertolt Brecht–; no obstant això, encara que el cos de l'espectador desitjaria, en ocasions, participar-hi, la veritat és que hi ha un xicotet però gran parany. Quan un mateix es para a pensar què dir, cau en el compte que el llenguatge que es maneja no fomenta el debat polític vertader, sinó que arreplega, en una visió tremendament atempta per part de Jaume Pérez i Juli Disla, tots els tòpics i el vocabulari dels mecanismes de participació derivats del 15M, però que ací apareixen mancats de contingut. No es busca la participació del públic, sinó que és una posa perquè l'espectador entre amb major força en l'acció dramàtica i així fomente la seua empatia envers el drama que allí es desenvolupa.

Així, l'espectacle adquireix dos valors fonamentals: d'una banda, el d'estudi sociològic, ja que s'analitza lúcidament el comportament d'una agrupació de persones perseguint una determinada finalitat; i, per un altre, el valor purament dramàtic, pel qual apareixen una sèrie de personatges lleugerament tipificats que generen un retrat fonamentalment paròdic d’aquestes reunions, si bé, en moments puntuals, els seus anhels insatisfets, pors i frustracions també poden arribar a caure sobre nosaltres amb gran pes.

En suma, La gent és un espectacle intel·ligent, que arrossega l'espectador dins de l'acció dramàtica sense que aquest perda la condició d'observador. Els actors ens parlen de forma directa, fins i tot ens ofereixen menjar, per la qual cosa, junts, olorem, toquem i sentim un clima comú, de manera que s'assumeix el drama d’una forma vívida. Així, les preguntes que es plantegen –profundament actuals, referides a la possibilitat real de canviar la societat, la utilitat pràctica dels mecanismes col·lectius, etc.– ressonen amb major força en un teatre que veu com s’enderroquen les seues parets i entra amb força la veritat del carrer per a inundar l'escena amb un aire fresc més que lloable.


VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464