Saltar apartados

TEMPS DE FARSA-2015-11-05


  • Contra la democràcia d'Esteve Soler
  • Intèrprets: Alberto González, Carlos Baragaño, John Halnan, Celia Díaz, Carla Martín, David Tomé, Alicia de la Peña, José Luis Venegas i Daniel García
  • Direcció Juan Luis Sáez.
  • 27 d'octubre. Paranimf de la Universitat d'Alacant

Tiempo de farsas


Una crítica de Benito Elías García Valero


Quan el públic s'amuntega enfront de la corbata, poc abans que comence l'espectacle, tres actors de negre executen una significativa performance: cremen, un a un, els cordills que mantenen suspeses sobre l'escenari cadascuna de les lletres que formen la paraula DEMOCRÀCIA. L'espectador no recorda quin va caure primer: la A d'assemblea, la M de monetizar, la C de corrupció o la segona C, la de crisi? Només percep que tot cau, i la reinvenció del concepte torna a començar. En la nostra testificació atònita de la tremenda crisi que sufoca des de fa uns quants anys la paraula democràcia, a voltes oblidem que, com a substantiu abstracte que és, el vocable contínuament torna a semantitzar-se per a adaptar-se a cada moment, partit polític o context, i així se’n serveixen tots els demòcrates per a les seues pròpies finalitats: casualment, hui dia mai solen ser les del consens. Aquest motiu temàtic explica, juntament amb l'exquisida qualitat imaginativa del text, que l'obra d'Esteve Soler estiga sent representada en tants escenaris internacionals i haja rebut tan merescut reconeixement per part dels professionals del teatre europeus. La seua famosa trilogia Contra el progrés / Contra l'amor / Contra la democràcia pretén desmuntar els arguments pels quals regim la nostra vida quotidiana. És teatre sobre el teatre de la vida, en què el nostre paper varia segons la situació, i l'espectador/ciutadà, en lloc d'alliberar en una catarsi les passions més vils, se sumeix en la desoladora certesa que està immers en un espectacle atroç. El vell tòpic barroc del theatrum mundi té més vigència que mai, o que sempre.

L'Aula de Teatre de la Universitat de Burgos tenia llavors la greu missió de traslladar un text difícil pel seu llenguatge nu, a voltes gore i explícit, sense perdre la dignitat en el procés. El director ha dissenyat un espectacle mòbil, pensat per a un gran escenari (com el del Paranimf), decorat per diferents fons que cobren protagonisme cada vegada que es desplaça enfront d'aquests un marc teatral portàtil decorat amb motius barrocs i pintures expressionistes: Goya i Munch rematen aquest esperpent que pretén esbudellar les lleis de la realitat democràtica. El públic va evolucionant al voltant de l'escenari, situant-se enfront d’aquest on el marc fa parada. En aquesta representació, alguns afortunats tenien cadires, d’altres estàvem dempeus i el resultat va ser una experiència dramatúrgica molt peculiar: el grau d'implicació en les trames era màxim perquè era mínima la distància entre el personatge i l'espectador. La proesa es deu a la bona execució del director.

Muntada entorn de set històries, Contra la democràcia utilitza motius viscerals, en ocasions terrorífics, per a portar a col·lació temes que tot espectador prefereix evitar en les distàncies curtes: parricidi, anticapitalisme, dret a ser diferents de les dones que trien portar el burca, pràctiques mafioses tolerades per tothom o reis sanguinaris, com el mateix Leopold, que va regnar en països aparentment tan ordenats i democràtics com Bèlgica. Malgrat utilitzar un dels llenguatges més complicats per a l’aficionat, sempre en la corda fluixa entre no arribar i passar-se, aquests actors posen tot el seu entusiasme i talent en l'escenari perquè una obra tan difícil no acabe sent la farsa d'una farsa.

Els ajuda una escenografia suggeridora i sorprenentment creativa: cartons barats formen telons, cadires, portes i fins i tot llits, i no han escatimat en utillatge per a causar el peculiar efecte realista de tall absurd que demana el text. La música amenitza amb sorna mitjançant melodies que serveixen per a transitar entre escenes, mentre el públic es ressitua en l'espai. El vestuari encaixa amb els tints esperpèntics dels arguments, i les barbes dels rics són exagerades, els rul·los de les maries són gegants i les ulleres de sol dels plutòcrates que manegen els polítics són, com no, totalment opaques. L’espectacle ha sigut dissenyat perquè cada element genere un efecte de conjunt que reforça el text i transmet el missatge voraçment: si algú es pregunta com poden harmonitzar-se històries sobre aranyes, exdones, adolescents assassinats perquè mai seran rendibles, cambreres, afganeses amb burca i les mans ensangonades, iraquianes, congolesos i amnèsics semblants als cecs de Saramago, que acudisca a veure Contra la democràcia amb la certesa que escoltarà arguments contra tot. Potser l'obra s'escriu contra aquesta democràcia, però la veritat és que no es planteja alternativa possible: què ocorreria si, com diuen el rei Leopold de Bèlgica i Dick Cheney al final de l'obra, tots ens posàrem en contra d'ells? Es tanca el teló.

Sé que alguns podrien queixar-se de passar més d'una hora dempeus, però no hi ha per què preocupar-se: quan acaba la funció, buidem la sala i retornem al còmode sofà de la nostra llar, sota les condicions que siguen.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464