Saltar apartados

Una casta ambivalente-2015-11-12

  • Una joven casta de Thomas Middleton
  • Paraninfo UA, 3 de noviembre
  • Repartiment: Aurora Briz, Sonia Sierra, Sergio Sempere, Ángel Romero, Ángela Romero, Ricardo Molina, Fulgencio Muñoz, Noé Vicente, Paco Peraile, Victoria Martínez, Inés Azorín, Ana Lucía, Minerva Ñíguez, Juan Carlos Gascón
  • Traducció i versió: John D. Sanderson
  • Màscares: Charo López de Pablos
  • Vestuari: Paco Alegre.
  • Sastreria: Ana Collados y Pilar Valenciano.
  • Música: Aurora Briz
  • Il·luminació: Juan Luis Mira
  • Direcció: Polux Hernúñez.
Una casta ambivalent


Una crítica de Sara J. Trigueros

Quan Thomas Middleton escriu cap al 1613 Una joven casta —hàbil traducció del joc de paraules contingut en A Chaste Maid in Cheapside— encara està lluny aquella ciutat protagonista del relat que tan acostumats estem a veure en format audiovisual (pense en obres com The Wire o Els Soprano). No obstant això, malgrat els quatre segles que han passat des d'aquest contemporani de Shakespeare, les obres del qual poques vegades s'han vist sobre taules hispanes, es poden establir ponts cap al present que permeten la resemantització d'aquesta comèdia urbana. Un d'aquests ponts és l'urbs en decadència perfilada a través dels arquetips de les seues classes socials; una societat que no és la nostra, però que ho podria ser. Un altre dels ponts, que actua com a contrapès, és la jocositat: aquest llenguatge universal que permet criticar a través de la sàtira.

El passat 3 de novembre, el Paranimf de la Universitat d'Alacant va comptar, com ja va fer a l'octubre, amb el grup de TEADA, aquesta vegada sota la direcció de Pollux Hernúñez, i amb un text traduït per John D. Sanderson. La representació es va dur a terme amb una atrevida posada en escena mitjançant màscares que, en confrontació amb la parca escenografia, van fer més fàcil el reconeixement dels personatges i dels arquetips que caracteritzaven. Important encert per part del vestuari, que només va tenir com a ingredient negatiu les conseqüències acústiques de l'abillament, ja que en més d'una ocasió va ser necessari recórrer als subtítols —en anglès— per a poder intuir el contingut d'algunes frases extraviades. Com a punt d'equilibri entre els dos elements contrastants (un escenari buit i un vestuari cridaner) hi ha un joc de llums amb la virtut de no destacar, ni per excés ni per mancança, en un marc teatral en què l'atenció se centrava quasi exclusivament en els personatges.

La jove casta de Middleton és, com preludiava més amunt, una astúcia lingüística. D'una banda, fa referència a la jove (i casta) filla de l'orfebre que actua com a desencadenant de la major part de l'embolic (matrimoni per conveniència, enfrontament entre pretendents, triomf de l’amor autèntic). D’una altra, a la burgesia com a casta incipient que apareix com a teló de fons de la trama principal, amb les seues corresponents intrigues: els fills com a objecte d'interès econòmic, la vexació voluntària per a l'obtenció de grans beneficis lucratius, el contrast entre classes socials i intel·lectuals i, en definitiva, les relacions entre tots els estrats d'un Londres jacobí que en no poques ocasions ens recorda les nostres pròpies inquietuds envernissades amb una ironia que va de la subtilesa a l'obscenitat sens perjudici del ritme de l'acció dramàtica.

De l'aspecte musical cal destacar l’execució vocal per part de la immensa majoria dels actors, incrementant la força còmica, encara que recorrent en ocasions a anacronismes que, tot i servir com a picada d'ullet còmplice a l'espectador, en la seua repetició trobaven un ús excessiu. No obstant això, el resultat general va ser positiu i hi va contribuir sens dubte la interpretació general dels actors, en què destacaria el bon treball de Sergio Sempere i Ángel Romero, que ja van aparèixer en escena a l'octubre amb papers tràgics i que dimarts passat van fer riure demostrant una mal·leabilitat que no va passar desapercebuda als qui van repetir ocasió. A ells cal afegir la capacitat de la resta del repartiment per a individualitzar el seu propi paper i contribuir amb les seues inflexions a donar més solidesa als arquetips representats.

D'ací arranca una conclusió que no hauria de ser sorprenent: eixim contents de la representació i divertits la majoria dels assistents, i acceptem la invitació a la crítica des de l'humor, després d'una aproximació doble: el d’una obra pretèrita a un públic actual i inconformista i el de l'espectador a un teatre aliè al seu temps però que, com les grans obres, s'actualitza cada vegada que es torna a interpretar.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464