Saltar apartados

Vencedors i vençuts: Pedro y el capitán

  • Pedro y el capitán, de Mario Benedetti
  • Intèrprets: Sergio Sempere i Ángel Romero
  • Il·luminació: Julio Pillet
  • Producció: John D. Sanderson
  • Direcció: Victoria Guillén

Vencedors i vençuts


Una crítica de Sara J. Trigueros

Sempre és un motiu de celebració que s'acoste la literatura als instituts, i més en aquests temps en què la capçalera d’«infantil i juvenil» sembla tenir el monopoli de les lectures escolars. Ara bé, eixir d'aquesta rodera comporta un repte doble: el de satisfer un públic a priori inconformista i el de no perdre en el procés d'adaptació l'essència de l'obra que es porta sobre les taules.

D'entrada, Pedro y el capitán és un dur diàleg entre un interrogador i el seu pres —o entre torturador i torturat si no fem cas de la manipulació que intenta el capità autodenominant-se «el bo»—. La dificultat interpretativa que això comporta té, però, l'al·licient de poder-se llegir, gràcies al crit a la llibertat que guarda a les seues entranyes, com una obra amb un interès permanent, cosa que, d'altra banda, passa gairebé sempre amb Mario Benedetti. N’és prova l'actualitat del text que va servir per a obrir la representació, el poema «Escric el teu nom, llibertat» que Paul Éluard va escriure el 1942, a través de la versió que Reincidentes en va fer en el seu disc América (Realitat musical, 2008): un «sí» que contrasta amb la permanent negativa de Pedro al final de cada acte.

Són molts els encerts d'aquesta representació produïda per TEADA que ja va veure la llum al Campello fa unes quantes setmanes. La fidelitat al text de Benedetti només es relaxa, en el diàleg, per a adaptar l'ús dels pronoms a una realitat geogràfica diferent de la llatinoamericana; d'altra banda, en l'escenari apareixen unes escales que materialitzen de vegades les diferències entre el capità i Pedro, aquest clarament sota aquell. La resta de l'escenografia presenta diferències més petites.

En cada nova aparició de Pedro veiem les conseqüències de les vexacions a les quals ha sigut sotmès, que, malgrat tot, no minven la seua fortalesa mental (ans al contrari, qui patirà una progressiva tensió nerviosa serà l'ambigu capità). Per això, a pesar que hi ha menys violència física que en l'original de Benedetti (un contacte menys agressiu, que a voltes serveix per a reforçar la capacitat dels actors per a provocar empatia en cadascun dels quatre «assalts» de l'obra), no és còmode assistir sense immutar-se a tot l'interrogatori.

Així doncs, en aquesta difícil adaptació teatral, com anotava la Universitat d'Alacant en la seua nota de premsa, hi ha un vencedor i un vençut. I sense per això caure en el maniqueisme, dimarts passat va vèncer el «no» de Pedro a la traïció. O el sí a la llibertat, aquesta paraula enorme que vol dir tantes coses.

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464