Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • "Almansa 1707", d'Antoni Miró, vista per Roberto Ruíz

"Almansa 1707", d'Antoni Miró, vista per Roberto Ruíz

 

Alacant, 30 de novembre de 2016

El 2011, fa ja cinc anys, un dels artistes plàstics que més estretament ha col·laborat amb la Universitat d'Alacant, que fins i tot presta el seu nom a una Càtedra d'Art Contemporani, donava al nostre centre una de les seues peces: Almansa 1707. Per descomptat, ens referim a l'alcoià Antoni Miró.

Ara, el fotògraf Roberto Ruíz, tècnic d'imatge i so en el Taller d'Imatge de la UA, ens regala un reportatge on la seua mirada es posa al servei de l'escultura, la qual adquieix una mirada diferent a la del vianant distret.

El fotògraf aporta així una interpretació on el joc amb la llum de les diferents hores del dia és clau. La seva mirada ens obliga a aturar-nos de nou en una obra d'art retratada en la seva amplitud de matisos, amb tot el seu poder; ja sigui quan les ombres del capvespre dibuixen la seva misteriosa silueta sobre el cel, o quan el sol del matí dibuixa les figures brillants que van ser concebudes per Miró.

 

Fotografies preses a les 9:30, 12:30, 15:30, 20:30 i 21:00 h. (Veure àlbum en facebook)

Mirocarrsl
Mirocarrsl3

"Antoni Miró és un dels pintors més agosarats de l'art contemporani. Ho és per la temàtica de la seva obra –sempre neofigurativa–, que fa allò de plantar el mirall davant la cara de la societat i de la gent i mostrar-ens com tenim el rostre [...]. Progressem, és cert, moltíssim, però el dolor hi roman, cada cop més arrapat a la nostra fragilitat i als impulsos fratricides que no hem aconseguit d'ofegar sota la música de Bach o la literatura de Flaubert."

Isabel-Clara Simó, periodista, escriptora i amiga de l'artista (6 de novembre de 2012, Periòdic El punt avui)

 

La impressionant escultura, amb unes dimensions de 2,90 x 10 x 1,20 metres, està constituïda per quatre tones i mitjana d'acer Corten. Se situa en la font al costat de la Facultat de Filosofia i Lletres III, zona que, a iniciativa del llavors rector Ignasi Jiménez Raneda, va passar a anomenar-se plaça del 25 d'Abril.

 

 

25 d'abril de 1707, data clau

 

 

Efectivament, el nom que es va donar a l'espai no és casual. Va ser en aquella data quan va tenir lloc la batalla d'Almansa, representada per l'artista en aquesta escultura.

 

Aquesta batalla, que en el context de la guerra de Successió va suposar la derrota de les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria a mans de Felip V, va obrir el camí per a la conquesta definitiva del Regne de València per part d'aquest últim. Però no solament. També va comportar l'abolició dels Furs d'aquestes terres i, entre altres conseqüències, la prohibició de l'ús del valencià i una aposta definitiva pel centralisme: Antoni Miró, així, defensa amb aquest treball la memòria per subratllar la nostra identitat.

 

 

 

 

"He juzgado conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada. [...]"

 

Extracte del Decreto de abolición de los fueros de Aragón y Valencia

 

 

Per això, i connectant amb les paraules de la seua bona amiga Isabel-Clara Simó, observem com Miró efectivament situa aquest espill sobre l'ésser humà, un reflex que posa l'èmfasi sobre les barbàries comeses en nom de les grans causes. Així, el contorn de l'escultura dibuixa a la part superior unes ales d'ocell que, malgrat tot, intenten donar aixopluc als ferits i als morts; en definitiva, l'artista recupera un episodi de la nostra història, com ja hem dit, però ho fa mirant amb molta atenció cap al futur.

 

La batalla d'Almansa (detall), Ricardo Balaca, 1826, oli sobre llenç

 

Així mateix, com podem comprovar, cal remarcar que Antoni Miró fa una reinterpretació escultòrica basada en la pintura de tema històric de Ricado Balaca realitzada al 1862 commemorant la Batalla d’Almansa de 1707.

 

La batalla d'Almansa (detall), Ricardo Balaca, 1862, oli sobre llenç

 

 

Antoni Miró

Antoni Miró naix a Alcoi el 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. El 1960 rep el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. El mes de gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-1972) i el 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia). Són nombroses les exposicions dins i fora del nostre país, com també els premis i les mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals.

En la seua trajectòria professional, Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, on manifesta l’eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, fins a la seua incansable atenció a la promoció i foment de la nostra cultura.

La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del patiment humà. A finals dels anys seixanta el seu interés pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que als setanta s’identifica plenament amb el moviment artístic anomenat crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la nostra societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.

Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com “Les Nues” (1964), “La Fam” (1966), “Els Bojos” (1967), “Experimentacions” i “Vietnam” (1968), “L’Home” (1970), “Amèrica Negra” (1972), “L’Home Avui” (1973), “El Dòlar” (1973-80), “Pinteu Pintura” (1980-90), “Vivace” (1991-2001), “Sense Títol” (2001-2013) i des del 2014 “Sense Sèrie”, rebutgen tota mena d’opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. La seua obra està representada en nombrosos museus i col·leccions de tot el món i compta amb una bibliografia abundant que estudia el seu treball exhaustivament.

En resum, si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s’inclou un destacat grau de conscienciació de la pintura, on diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s’uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s’esgota en ser un mitjà per a la comunicació ideològica, sinó que, de manera paral·lela, es constitueix en registre d’una comunicació estètica evident.

 

 

Roberto Ruíz

És tècnic d'imatge i so en el Taller d'Imatge de la UA des de 1995, on ha realitzat produccions audiovisuals per a TVE, TV 200 KG (television pública alemanya) i CNTC (Companyia Nacional de Teatre Clàssic). També ha treballat per a Canal 9, Antena 3 i Telecinco.

Pel que fa a la fotografia, es dedica a la part insititucional i corporativa de la mateixa Universitat. És docent en el Curs d'Expert en Imatge i So de la UA, en el Taller d'Escriptura i la Realització de Documentals de la UIMP, així com en la titulació de Muntatge de Cinema del Centre d'Estutios Ciutat de la Llum. Actualment es dedica a la docència en els cursos de fotografia que organitza la Universitat.

 

 

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464