Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Ramon Llull: L'últim pelegrinatge. Ressenya de Sara J. Trigueros

Ramon Llull: L'últim pelegrinatge. Ressenya de Sara J. Trigueros

Alacant, 15 de novembre de 2016

Capella Ministrers Paranimf UA 2016 5Dilluns passat 3 d'octubre, el Paranimf de la UA va acollir el concert del grup de música antiga Capella de Ministrers"Ramon Llull: el viatge musical".

 

 

 

Ramon Llull: L'últim pelegrinatge

Per Sara J. Trigueros

Per a la programació cultural, aquest mes ve carregat de grans esdeveniments. El 3 d’octubre ens congreguem en un Paranimf ple de gom a gom fins als límits esperant gaudir del concert que va oferir la formació de música antiga Capella de Ministrers, liderada pel musicòleg Carles Magraner. La proposta, un viatge musical pel recorregut que va fer Ramon Llull al llarg del Mediterrani, era, a un temps, un dels concerts de gira del seu últim enregistrament, i una més de les activitats que la Universitat d’Alacant està organitzant amb motiu del VII centenari de la mort de l’escriptor mallorquí. El cicle va arrancar aquest mateix dilluns, poques hores abans, amb la conferència «Ramon Llull i l’expressió literària» impartida per Lola Badia.

Amb puntualitat inusitada atès l’enrenou que hi havia a la sala, M. Àngels Francés va introduir la Capella de Ministrers en nom de Carles Cortés. El grup va acudir a la cita representat exclusivament per un quartet instrumental, i va prescindir, doncs, de la participació de la formació vocal Música Reservata de Barcelona, amb la col·laboració dels quals van comptar per a l’enregistrament del disc. Encara que el Paranimf estava abarrotat com mai anteriorment ho havia pogut veure, l’èxit de la convocatòria ha de posar-se en context i relativitzar-se. Malgrat que no es tractava d’un concert didàctic, el 90% del públic —si no més—va estar format per alumnat de diferents IES acompanyats pels seus respectius i progressivament cada vegada més indignats professors. Així, el desinterès (augmentat per l’absència de programes de mà que pogueren guiar el neòfit) va marcar un matí on tristament, a una distància considerable de la música, van predominar telèfons mòbils, un murmuri constant, aplaudiments i xiulades a destemps, amén d’un degoteig incessant d’expulsions.

Després de la primera presa de contacte, una bella posada en escena enlletgida pel comportament del públic, va començar el pols per reconduir el concert de la millor manera possible. Pau Ballester, l’encarregat de portar el set de percussió, va ser potser qui més va poder connectar amb els joves. En el costat oposat, Eduard Navarro i J. Martínez van començar una mica més incòmodes (també manejaven instruments que tenien una anatomia més inusual), encara que, per descomptat, això no va ser en detriment de la interpretació. Pel que fa als aspectes sonors, el Paranimf va comptar amb un aparell tècnic minimalista que entorpia el mínim l’acústica; si hagueren tingut un auditori més favorable, els músics haurien aconseguit que els interessats ens deixàrem guiar en el viatge medieval, ja que no hi va haver cap problema tècnic que haguera pogut dissuadir la nostra atenció.

El concert es va dividir en quatre blocs separats només per breus introduccions de Carles Magraner. El músic va saber canalitzar a la perfecció l’atenció dels alumnes, i va accentuar la importància d’entendre la música com un diàleg (també cultural) i, per descomptat, del silenci com a condició sine qua non perquè puga establir-se. Les intervencions es van adequar a l’oïdor i Carles va entrar mínimament en detalls tècnics i va incidir més en el caràcter aventurer de Ramon Llull per a introduir uns blocs musicals que funcionaven com les escales del llarg periple lul·lià. Per a finalitzar, Eduard Navarro va posar el fermall d’or amb una magnífica demostració de les possibilitats del duduk, el més exòtic dels instruments de vent que va exhibir durant una vetlada aombrada, però musicalment impecable.

 

Programa

Veri dulcis in tempore (Ms. El Escorial. Z.II.2)
Ben volgras'esserpoges (Danza de G. d'Espanha. Tholoza - fl. 1245–1265)
Je muir d'amouretes (Adam de la Halle. Ms. de Cambrai)
Quan je parti de m’amie (Motete del Ms. Montpellier H 196/186 f° 242 v°-243 r°)
PlanctusSanctaeMariaeVirginis (Contrafactum. E-Pm Nr.3)
Estampida de Rocamadour (Cantiga de Santa Maria 159 «Non sofre Santa Maria»)

Alpha, bovi et leoni, aquilevolanti (Codex de Las Huelgas, f84v)
Danse real (Manuscrit du Roi BNF Ms.844)
Fi maris (Rondeau- Adam de la Halle. BNF Fr25566 f33v)
Estampie royal no.5 (Manuscrit du Roi BNF Ms.844)
De la flor de paradis (Chansonpieuse. BNF Ms X, ff 259)
Aprisaiqu'enchantantplour (ChansonierCangé BNF Fr846 10v/11)

Λετσινα (Canción tradicional griega)
DerdjZidane (Canción tradicional del Norte de África)
Quenleixar Santa María (Cantiga de Santa Maria 132. El clergue de Pisa)
Estampie royal no. 8 (Manuscrit duRoi BNF Ms.844)
Mikdash (Canción sefardí)

ShatakhiDzernapar (Canción tradicional de Asia Menor)
ZurniTrngi (Canción tradicional de Asia Menor)
Quant ay lo monconsirat (Plegaria. B. N. Madrid Ms 105, a.A.113)

 

Capella Ministrers
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 1
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 2
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 4
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 5
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 10
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 6
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 7
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 9
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 8
Capella Ministrers Paranimf UA 2016 11

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464