Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Desplegament de mitjans per a El viaje de Elliot. Ressenya de Sara J. Trigueros

Desplegament de mitjans per a El viaje de Elliot. Ressenya de Sara J. Trigueros

Alacant, 15 de desembre de 2016

El Viaje de Elliot Pananinfo UA 2016 5El passat 26 d'octubre va actuar en el Paranimf de la Universitat d'Alacant la banda de pop rock El Viaje de Elliot, de la mà del Club 100 en Viu. Van presentar les cançons del seu nou disc: Cuentos que olvidé en tu desván.

 

 

 

 

Desplegament de mitjans per al viatge d'Elliot

Per Sara J. Trigueros

Si els aplaudiments són un bon barem, anit el pop-rock mediterrani va estar d'enhorabona. El Viaje de Elliot no necessita presentació després dels èxits que ha obtingut durant l'últim any amb el seu disc Cuentos que olvidé en tu desván. Sens dubte, els valencians estan en un punt àlgid de la seua carrera, i, encara que en entrevistes afirmen que tenen la mirada posada ja en l'altra riba de l’Atlàntic, ahir van trobar un buit per a tornar a la terra natal d'alguns dels membres de l'equip que Fran Roldán s’havia endut. Algú de Cadena 100 ens va avisar que «jugaven a casa», metàfora recurrent durant tot el concert, l'escàs valor literari de la qual s’havia de disculpar per servir de dinamitzador per a un concert en què la interacció amb el públic es va mantenir constant fins al final.

Del futbol es va passar a la música, no sense que abans Fran Roldán agraïra innombrables vegades el suport que l'emissora de ràdio els ha donat tot aquest temps i sense el qual –paraules del cantant– no haurien arribat on són. La curiosa declaració, si no haguera sigut per la fidelitat del públic, hauria pogut posar en dubte el mereixement del lloc que ocupen en les llistes de vendes. No obstant això, amb dobles lectures o sense, per a benpensats i malpensats, van ser destacables la humilitat i la gratitud que destil·lava el líder de la banda, segurament sinceres.

Encara que al principi la veu no va estar molt equilibrada amb la resta d'instruments, la nit va transcórrer sense massa problemes tècnics. I, quan n’hi va haver (per exemple, quan va deixar de funcionar l’auricular de Fran), es va saber compensar l’impasse amb la desimboltura que va mostrar el cantant passejant per l'escenari; una actitud que s’ha d’agrair, ja que va ser l'únic dels sis músics que, si bé en algun moment un poc forçat, no es va limitar a complir el seu paper. De fet, a penes es va poder percebre cap espurna de passar-s’ho bé en els cinc acompanyants (si és que n’hi va haver cap), amb l'excepció del teclista, que visiblement estava gojant. També serveix com a excepció, si bé ja molt entrada la segona meitat del concert, el breu diàleg que el líder va mantenir amb el seu guitarrista principal, membre de Guaraná i a qui se li deu la producció del disc. Expressions preses del llenguatge col·loquial telefònic com «David Guaraná» per a referir-se a David Navarro van demostrar el bon rotllo existent entre ells, encara que musicalment la impressió que rebérem fóra una miqueta insulsa.

El concert, dins de la limitació que imposava l'estructura de les cançons, va ser correcte. De vegades, com en «Cuando caiga la luna», es va poder gaudir d'una relativament bona projecció vocal. O d'uns solos de guitarra dignes de menció, per part dels dos guitarristes que portaven, en «Última noche en París» i en la versió que van fer de «Noche en vela», un bonic detall tenint en compte la procedència de la majoria de la plantilla. Però aquests detalls van ser escassos. Va destacar molt per damunt de l'aspecte musical el bon treball de Fran Roldán com a frontman, que es va arriscar a callar perquè el públic continuara les cançons en diverses ocasions, amb un tímid èxit però amb bones arrencades a continuació.

Cap al final de l'actuació, com és de rigor quan un grup és estimat pel seu públic, es van esentir visques, aplaudiments calorosos i repetides peticions d’«una altra, una altra». I, al final, aquest és el barem que mesura l'èxit o el fracàs d'un concert. Així, com a resum i malgrat els detalls negatius, El Viaje de Elliot va intentar donar una lliçó d'humilitat i bon ofici, i el Paranimf ho va agrair somrient en el selfie que va tancar l'espectacle.

El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 1
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 2
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 3
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 4
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 5
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 6
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 7
El Viatge d'Elliot Pananinfo UA 2016 8


Repertori

1. Like a Rolling Stone
2. El invierno es cosa de dos
3. El cielo de Madrid
4. Cuando caiga la luna
5. Despacito y con buena letra
6. Cuentos que olvidé en tu desván
7. Noche en vela (versión de Guaraná)
8. Última noche en París
9. Mi más bonita casualidad
10. Gitana
11. Porque te quiero a morir

(Bises)
12. Aunque tú no lo sepas (versión de Los Problemas)
13. Con tu falda más bonita
14. Mi más bonita casualidad

VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant


VEU Revista Cultural de la Universitat d'Alacant
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Edif. Germà Bernàcer
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464