Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Un bocí de cel als carrers. Ressenya de "Caídos del Cielo"

Un bocí de cel als carrers. Ressenya de "Caídos del Cielo"

Caídos del cielo de Paloma Pedrer.
Intèrprets: Aula de Teatre de la Universitat Permanent.
Direcció: Pascual Carbonell
8 de juny. Paranimf de la Universitat d'Alacant.

 

 

 

Un bocí de cel als carrers

Per Benito Elías García Valero

L’Aula de Teatre de la Universitat Permanent ha preparat amb molta cura Caídos del cielo, una obra escrita per Paloma Pedrero, fundadora d'una ONG homònima que s’ha marcat com a objectiu fer protagonistes de ficcions teatrals persones sense sostre i en risc d'exclusió social. L’argument de l'obra situa una dramaturga en crisi creativa al capdavant d’un grup de marginats socials amb els quals pretén muntar una obra de teatre. Per a acabar feliçment el repte, l'esperit de María Rosario Endrinal, Charo, que fora de la ficció va ser cremada viva per tres joves a Barcelona el 2005, s'apareixerà a l'autora i li inspirarà unes trames que l’ajuden a acomplir feliçment la seua tasca. Els veterans amateurs de la Universitat Permanent han sabut fer dels durs fets reals un espectacle entranyable, il·luminador i somrient, perquè el text base hi ajuda i Pascual Carbonell, director del muntatge, ha sabut aprofitar-lo per a orquestrar un drama coral dolç i amarg alhora.

L'estructura de l'obra la vertebren en realitat uns monòlegs que ens van explicant les vides dels captaires protagonistes, i de tant en tant un petit esquetx de dos o tres actors que reflecteix algun greu conflicte entre ells. Per a acollir el desenvolupament d'aquestes històries, l'escenari s'ha vestit amb una bastida des de la qual comenten l'acció  Charo i Abelino, el seu adorable company del món celestial. Acompanyades d'il·luminacions freqüentment atzurades i nocturnes, envolten aquest púlpit celestial unes bombetes suspeses del sostre, disposades irregularment en altura i distribució, que quan s'il·luminen confereixen a la caixa un aire de somni, i endolceixen prou la cruesa de les històries explicades. Al voltant de l'estructura es mouen els altres actors, una vintena de participants amb un nombre similar de cadires, ben coordinats per a dotar de dinamisme la representació i mudar les perspectives. No recau el pes protagonista sobre cap d'ells, ni tan sols sobre la dramaturga ficcionalitzada, ni sobre Charo: la paraula viva és el centre d'aquesta obra que produeix un impacte punyent entre el preciosisme visual i lumínic de l'escenari i la feridora versemblança de les vides mendicants narrades. Per aquest muntatge aparentment amable desfilen històries d'abandó, drogoaddicció, homicidis i crueltat extremes. Però, com els extrems sabem que conviuen, al seu costat floreixen gestos de tendresa, esperança i il·lusió que ressonen amb les autèntiques històries dels actors que van començar el bell projecte de l’ONG Caídos del Cielo.

Els actors se’n surten en general airosos d'un gènere tan difícil com el monòleg, i declamen amb una passió ben mesurada el lirisme que Paloma Pedrero va voler imprimir a la seua obra. Es tracta d'un lirisme brut (versos com «el carrer és una selva sullada de vi» solen obrir les històries), i vol acompanyar aquesta brutícia un vestuari que aspira a ser marginal: celebre amb certa perplexitat la gràcia amb la qual han sabut combinar els parracs de roba que formen part del seu variadíssim vestuari amb cert glamur que solament concedeix l’or de l'edat. Una altra peculiar nota del muntatge és la música. Com a fons dramàtic, reconeixem algunes peces clàssiques de Luz Casal i altres famosos intèrprets, però la cirereta la posa sens dubte la dramaturga, que s'atreveix a oferir diversos directes ben executats gràcies a un talent vocal natural. Vestuari i música donen un aire interessant al conjunt, molt simpàtic per l'afany de fer-ho així d'aquests actors, il·lusionats, com les històries que expliquen, per imprimir optimisme i desimboltura a les amargors que la vida pot escampar sense molta discriminació.  

Caidos del cel 3
Caidos del cel 2
Caidos del cel 4
Caidos del cel 6
Caidos del cel 7
Caidos del cel 8
Caidos del cel 9
Caidos del cel 10
Caidos del cel 11
Caidos del cel 12

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464