Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Programa de xarrades relacionades amb l'exp..o. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)"

Programa de xarrades relacionades amb l'exposició "Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)"

Alacant, 24 de febrer de 2017

Quatre xarrades formen el programa de conferències que s’impartiran al MACA, al MUA i la Casa Bardín

El passat 27 de gener el MUA va inaugurar la seua gran aposta expositiva per al primer semestre de l’any, "Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)", una mostra de producció pròpia comissariada per José Piqueras. Com a activitat integrada i complementària a l’exposició, que estarà oberta al públic fins al 21 de maig, José Piqueras també ha coordinat un programa de conferències al voltant d’aquesta mostra que pretén fer conèixer i difondre l’obra artística que el jove Blasco va aplicar o va integrar en nombrosos temples i edificis civils en col·laboració amb diversos arquitectes durant aquest període.

 

Pròxima xarrada:
  • Divendres, 31 març, 19h

Lloc: Sala de conferències del Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA)
Conferenciant: Jesús García Herrero (Universitat Politècnica de Madrid)
"L'obra d'Arcadio Blasco en l'arquitectura de Luis Cubillo"

Vidriera_Serminario_CastellonJesús García Herrero explicarà en aquesta xarrada com Luis Cubillo va trobar en Arcadi Blasco el contrapunt perfecte per a l’arquitectura radical que desenvolupava al final dels anys cinquanta i primers seixanta del segle XX, moment en què van començar a col·laborar. Si l'habitual, fonamentalment en la construcció dels nous temples, era la subordinació de l'artista a l'arquitecte, en el cas de Cubillo i Blasco es va donar una absoluta llibertat. L'artista va poder experimentar amb la forma, el color, les grans dimensions o la manipulació de la matèria per a aconseguir efectes plàstics que van enriquir decisivament els primers edificis de Cubillo. Dues van ser les seues grans fites: l'església del Poblado Dirigido de Canillas, on va participar en la concepció mateixa de l'espai arquitectònic, i el seminari de Castelló, on va instal·lar el vitrall més gran del seu tipus creat a Espanya fins a aquell moment, una espiral de llum gegantina que cobria la totalitat de l'espai sacre.

D'altra banda, García Herrero també mostrarà com és de fàcil rastrejar l'evolució de l'obra plàstica de l'artista al llarg dels anys de col·laboració amb Cubillo, des de la figuració dels seus primers treballs fins al seua deriva cap a una abstracció orgànica al principi dels setanta. Les espirals o els desenvolupaments van deixar pas als objectes idea, i tots ells en van trobar la plasmació en els vitralls dels temples de Cubillo. I encara que les geometries postconciliars de l'arquitecte esdevingueren més complexes, Blasco va ser capaç no solament de donar una resposta eficaç als nous requeriments, sinó de continuar experimentant en el pla tècnic i formal, amb resultats especialment brillants en les parròquies madrilenyes de San Fernando i de Jesús de Nazaret. Malgrat les diferències religioses o polítiques, arquitecte i artista van compartir una visió avantguardista dels oficis respectius, així com una concepció comuna sobre la necessitat de recolzar els seus dissenys en un domini absolut de la tècnica que els sostenia.

 

Jesús García Herrero

Arquitecte (Universitat Politècnica de Madrid ETSAM, 1998) i doctor en arquitectura (ETSAM, 2015), amb la tesi doctoral: «La arquitectura religiosa de Luis Cubillo de Arteaga (1954-1974)». Professor d’IE University (Segòvia) entre 2006 i 2009. Professor associat de l'ETSAM des del 2009. Membre fundador de b102arquitectura, ha guanyat diversos premis, entre els més rellevants, el Premi COAM 2016 i el Premi d'Arquitectura de Mallorca 2004-2005-2006 per la reforma del Col·legi d'Arquitectes de Balears, a Palma. És membre de l'agrupació ciutadana Pobladores, enfocada a la rehabilitació urbana del Poblado Dirigido de Fuencarral, un barri rellevant dins de l'habitatge social a Madrid.

Ha desenvolupat recerques relacionades amb els pioners de l'arquitectura moderna espanyola, principalment de les esglésies i habitatges socials: església de Canillas i seminari de Castelló (Cubillo), església d'Almendra.

IMATGE: VITRALL DE L'ESGLÉSIA DEL SEMIANARI MASTER DEI, CASTELLÓ (1965). ARQUITECTE: LUIS CUBILLO DE ARTEAGA

 

Xarrades realitzades:

  • Divendres, 24 març, 19h

Lloc: CASA BARDÍN, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert (IACJGA)
Conferenciant: Andrés Martínez-Medina (arquitecte i professor de la Universitat d’Alacant)
"Poblats i habitatges de l'Inc. Un laboratori d'urbanisme, arquitectura i art. La Zona de Llevant"
El_Realengo

Un apartat de l’exposició del MUA, mostra la intensa col·laboració d’Arcadi amb l’Institut Nacional de Colonització (INC). Aquesta col·laboració li va permetre treballar amb un bon nombre d’arquitectes en un total de vint-i-quatre esglésies disperses per Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa, en un període de poc més de deu anys.

Arran d’aquesta part de l’exposició, el conferenciant desgranarà com l’Institut Nacional de Colonització (1939-73) va ser un organisme de l’Estat que es va convertir, a través dels nombrosos projectes i obres que feia, en un laboratori d’experimentació en els camps de l’urbanisme, de l’arquitectura i de l’art, de les propostes de la modernitat de les dècades centrals del segle XX. En la ‘Zona de Llevant’ les dinàmiques van ser molt diverses: des de la substitució de pobles que hi havia fins a la creació de nous, com seria el cas de la província d’Alacant. Un dels arquitectes clau que treballa per a l’INC és J. L. Fernández del Amo, qui va fer tres projectes urbans en aquesta zona: Sant Isidre (1953) i el Reialenc (1956) a Alacant i la Cañada de Agra (1962) a Albacete.

Andrés Martínez Medina contextualitzarà el treball de l’INC i d’aquest arquitecte, J. L Fernández del Amo, quins van ser els problemes urbanístics moderns que van haver de solucionar i quines són les arquitectures públiques que caracteritzen cada poblat. A més, es detalla fil per randa els projectes dels poblats de Sant Isidre, el Reialenc i la Cañada de Agra per a entendre els diferents models urbans, la definició de les cèdules residencials i la concreció de les dotacions bàsiques: ajuntaments, escoles i esglésies. La ‘modernitat’ no solament era qüestió de formes.

Precisament és en aquestes últimes arquitectures –en les esglésies– on la col·laboració de l’arquitecte amb artistes locals fa que s’hibriden propostes d’alta qualitat que intenten acostar l’art modern al poble i reinterpretar temes tradicionals en nous i vells suports. Els excel·lents treballs (en escultura, pintura, mosaics, vidrieres, etc.) en molt diverses tècniques i materials (ceràmica, collage, vidre, formigó, etc.) d’alguns artistes en les esglésies i altres equipaments urbans, com és el cas de Manuel Baeza, Adrián Carrillo i Arcadi Blasco (entre d’altres), donen bona mostra d’aquests processos.

 

Andrés Martínez Medina

Arquitecte (1985) i doctor (1994) per la Universitat Politècnica de València. És professor titular de la Universitat d’Alacant (2001) de les matèries d’Història de l’Arquitectura, i de Teories i Projectes d’Intervenció en el Patrimoni. Ha sigut professor convidat en diverses universitats italianes. La seua tesi doctoral (1994) té per títol: “La Arquitectura de la ciudad de Alicante. La aventura de la modernidad (1923-1943)”, publicada per l’Institut Gil-Albert (1998) i premiada pel COACV. Entre les seues publicacions més destacades estan: Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante (1999), La arquitectura del Sol_Sunland architecture (2002), Poblados de colonización de la “zona de Levante” (2008), Dibujos y arquitectura de López González (2008), Arquitecturas para la defensa de la costa Mediterránea, 1936-1939 (2016), que valoren les ciutats i l’arquitectura del segle XX. Entre les últimes investigacions que ha fet estan els treballs sobre les ciutats dels morts i sobre les arquitectures sacres contemporànies. També ha projectat i dirigit obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic entre les quals destaquen la rehabilitació del castell de Santa Pola (premiada), la reutilització casa de l’Hort a Onil i la restauració de l’església de Nova Tabarca.

 

  • Divendres, 3 març, 19h

Lloc: Sala de conferències del Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA)
Conferenciant: Miguel Centellas Soler (Universitat Politècnica de Cartagena)
"L'obra d'Arcadio Blasco en les esglésies de l'INC"
Presentat per: Andrés Martinez Medina (Universitat d'Alacant)

Arcadio Blasco (1928-2013) va iniciar una intensa col·laboració amb l'Institut Nacional de Colonització (INC) a la volta de la seua estada en l'Acadèmia d'Espanya a Roma que li va permetre, en un període de poc més de deu anys (el comprès entre 1956 i 1965), treballar amb un bon nombre d'arquitectes en un total de vint-i-quatre esglésies disperses per Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa.

Va experimentar amb diferents tècniques: mosaics, pirograbados, murals ceràmics i vidrieres, tant de formigó com emplomadas. En algunes esglésies va treballar fins a amb tres mitjans diferents i en elles s'aprecia l'estreta col·laboració amb els arquitectes en integrar-se amb encert les obres artístiques en el conjunt de l'edifici. Així pot veure's en les esglésies extremenyes de Tiétar (Càceres), Puebla de Alcollarín i Los Guadalperales (Badajoz) o en les andaluses del Garriga (Granada) i Maruanas (Còrdova). En unes altres també trobem exemples de gran valor, com els murals de José Antonio (Cadis) i Pueblonuevo del Bullaque (Ciudad Real), les seues primeres obres per a l'INC, i els avançats revestiments ceràmics de l'altar de l'església de la Cañada de Agra (Albacete).

Les seues aportacions fluctuen entre una figuració personal i la plena abstracció en algunes vidrieres i murals. Gran part del seu treball per a l'INC veu la llum per primera vegada en l'exposició del MUA i el seu corresponent catàleg i audiovisual. És una faceta poc coneguda de la seua activitat, i resulta fonamental per a entendre la seua primera etapa, de gran versatilitat tècnica i creativa, abans de la seua reconeguda trajectòria en l'art espanyol contemporani.

Miguel Centellas Soler

Arquitecte. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (2006). És professor Contractat Doctor, Acreditat a Titular i responsable de l'assignatura Projectes 4 de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i Edicació en la Universitat Politècnica de Cartagena. Ha sigut membre de la Comissió Tècnica de la Fundació Docomomo Ibèric en representació d'Andalusia (1999-2016). Director de les Publicacions del Col·legi d'Arquitectes d'Almeria: Documents d'Arquitectura, Arxius d'Arquitectura. Espanya Segle XX i Deados. Estudiós dels pobles de colonització promoguts per l'INC, ha escrit diversos articles i llibres sobre el tema. Col·labora amb la Universitat d'Extremadura en l'estudi dels pobles de colonització extremenys. Dirigeix tesis doctorals sobre l'arquitectura del segle XX a Espanya. Investigador principal del grup de recerca "Habitar Colectivo" de la Universitat Politècnica de Cartagena, dirigeix la col·lecció Temas de vivienda. Ha tingut estudi professional en Vícar (Almeria) des de 1983 fins a 2008. En 2015 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia de les Nobles Arts d'Antequera.


  • Divendres, 17 març, 13h

Lloc: Sala El CUB, Museu de la Universitat d'Alacant (MUA). Xarrada i visita guiada
Conferenciant: José Piqueras Moreno (Universitat d'Alacant)
"Arcadio Blasco i la integració de les arts"

Al final de la xarrada introductòria, es farà una visita guiada per l’exposició. 

L’obra pública d’Arcadi Blasco (1928-2013) feta a terres alacantines des de mitjan anys vuitanta, és ben coneguda i “ja forma part del nostre paisatge urbà”, com afirma el professor Piqueras, “però amb prou faenes teníem coneixement de l’obra anterior als anys setanta, la que l’artista va integrar en diferents espais arquitectònics per tota Espanya, especialment religiosos però també en el civil”, hi afig. José Piqueras desgranarà en la xarrada com la magnitud i la rellevància d’aquestes obres d’Arcadi “abans d’Arcadi” ens permeten entendre millor l’aportació que fa dins d’un fenomen més ampli que llavors va ser conegut com el de la “integració de les arts”, és a dir, de la fusió de les diferents disciplines artístiques amb l’arquitectura dins de l’àmbit sacre. Tot això va suposar la renovació artística i fins i tot la introducció de l’art d’avantguarda per part d’uns joves que van sorprendre pel seu bafarada d’aire fresc en la nova arquitectura en què s’integraven les seues vidrieres, murals ceràmics, escultures, pintures i mosaics. Sense entrar en l’apartat de les esglésies de l’INC (un dels aspectes més destacats de la producció de Blasco) ni en l’estreta col·laboració amb l’arquitecte madrileny Luis Cubillo, amb exemples veritablement notables, en aquesta xarrada-visita guiada es posarà l’accent en l’obra d’Arcadi per a un conjunt heterogeni d’esglésies, des de Tànger, Madrid, Elda i Mutxamel a finals dels cinquanta fins a Granada i Badajoz, una dècada més tard. També s’analitzaran alguns projectes destinats a obra civil: murals en les entrades de nous habitatges, revestiments ceràmics de diversos edificis a Madrid i Barcelona, així com grans “quadres ceràmics” per a centres oficials com la Delegació d’Hisenda de Càceres, on també va situar uns vitralls. O tota una gran composició abstracta en terracota per a la Facultat de Ciències de la flamant Universitat Autònoma de Madrid l’any 1971, com també vidrieres –ja desaparegudes, encara que es conserven maquetes i dibuixos– per als madrilenys edificis de Campsa i Philips.

José Piqueras Moreno

Ha sigut catedràtic de Dibuix de Batxillerat a la Vila i professor de la Universitat d’Alacant des del 1990, on ha impartit matèries com Publicitat i Art Contemporani en la llicenciatura de Publicitat, fins al 2012. A més de pintor, gravador i dissenyador, com a historiador de l’art, ha publicat desenes d’articles, capítols de llibres i algunes monografies sobre art contemporani, especialment alacantí. Ha sigut comissari de diverses exposicions singulars en diverses ciutats i museus, entre aquestes Maestros del Arte en el Cartel (2004), Elogi de la Pintura (2011, con A. Espí), i Carteles de artista. De Toulouse-Lautrec a Jeff Koons (Museu Carmen Thyssen, Màlaga, 2015-16, amb Lourdes Moreno). Ha sigut membre de la comissió assessora de la Col·lecció CAM d’Art Contemporani (2001-2012) i de la d’Art del IACJGA, des del 2012.

En relació a l’artista de Mutxamel, ha comissariat les exposicions Arcadio Blasco, narrador de objetos (MUA, 2008-09, amb Carlos Mateo), Arcadi Blasco, relats de línies i fang (MUA, 2013) i Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974) (MUA, 2017), amb diversos textos i articles. També va coordinar les jornades Al voltant d’Arcadi Blasco i la taula redona Arcadi i educació (MUA, 2013), a més del llibre homenatge Arcadi Blasco. En l’horitzó de la memòria (MUA, 2014).



Organitzen:
Museu de la Universitat d'Alacant (MUA)
Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA)
Departament d'Art de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert (IACJGA)
Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant (CTAA)

 

"Arcadi Blasco. Art, arquitectura i memòria (1954-1974)"

La mostra, comisariada per José Piqueras, pretén donar a conèixer i difondre l'obra artística que el jove Blasco va aplicar o va integrar en nombrosos temples i edificis civils en col·laboració amb diversos arquitectes durant aqueix període. És a dir, un Arcadio abans d'Arcadio com a autor de vidrieres, mosaics i murals ceràmics. En paraules del comissari, ací es presenta a un Arcadio com a "artista d'arquitectes i no per a una clientela privada". Més informació.

 

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Google+: http://google.com/+Culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464