Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • "White on Black: la veu del swing". Ressenya de Sara J. Trigueros

"White on Black: la veu del swing". Ressenya de Sara J. Trigueros

Alacant, 22 de febrer de 2017

Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 1El passat 15 de febrer, es va celebrar en el Paranimf de la UA el concert de Javier Robles i la seua banda de músics, cor i ballarins, sota el títol "Black onWhite ".

 

 

 

 

«White on Black: la veu del swing»

Per Sara J. Trigueros

Javier Robles se situa molt prop de la corda de músics que, fa poc més d'una dècada, giraven la mirada arrere amb una dosi justa de nostàlgia. Així sorgeix la idea de rescatar gèneres musicals que havien conegut el seu període de més èxit al llarg de la primera meitat del segle XX. Encara que la seua formació ve de temps arrere, White on Black es construeix sobre un repertori clàssic de swing, i tot l'equip de Robles té clar que afegint-hi l'experiència visual, si la base musical és bona, es crea un espectacle redó.

El cantant ja havia participar en el concert solidari que obria la programació d'aquest quadrimestre. Després que alguns haguérem pogut assaborir el seu estil en aquell acte, l'espectacle complet era molt esperat. Prova d'això era l'estat de la secció central del Paranimf de la UA, satisfet amb un públic variat i que, al llarg de la nit, es mostraria tant entregat com permetia la forçada seriositat que imposen les butaques. Després d'uns quants minuts de cortesia, van aparèixer sobre l'escenari músics, cor i cantant amb una indumentària elegant espurnada de roig. El bon gust no va quedar solament en el pla ocular, sinó que es va estendre prompte a l'estil de tocar, molt de l'estètica nord-americana contemporània en la música.

El repertori es componia d’una vintena de temes que, en la veu de Javier Robles, van sonar càlids i intensos. Robles, reservat quan interactuava amb el públic, va guanyar després dels primers compassos i, sobretot, es va ficar el públic a la butxaca en exposar la seua acurada tècnica vocal en les notes llargues. En el seu terreny, el musical, va saber conduir-nos amb elegància renovada. Allí abandonava la seua parquedat i la comunicació es produïa sense embuts, com demostraria la divertida arrencada d’«I got a woman». Amb una clara majoria de temes festius —encara que amb espai per a grans balades— l'ambient va estar animat, i a això va contribuir tot l'atrezzo de l'espectacle. En el directe d'un projecte d'aquestes característiques és fonamental que sobre l'escenari el músic s’ho passe bé (o que ho semble); i no cal dir-ho, els músics de W&B ens van convèncer.

Tot el concert va transcórrer en un perfecte equilibri de cadascuna de les parts, amb l'única excepció dels baixos, que van estar en un pla excessivament superior, cosa que va afectar la nitidesa del so del piano, els solos del qual hauria valgut la pena escoltar amb més cos. Malgrat això, un dels punts forts va continuar sent el suport instrumental, en què els solos de saxofon, trombó, piano i clarinet es van anar alternant en una proporció molt ben mesurada. Vam poder percebre un Quique Simón desimbolt i una secció de vent amb força i virtuosisme, amb un Pierre León que va enriquir la sonoritat de molts temes alternant el saxofon amb el clarinet. Com calia esperar, van tenir un moment àlgid en el tema instrumental que van interpretar en l'últim terç del concert. Per la seua banda, els cors complien una doble funció, musical i estètica. A més, les tres cantants van ser en diferents moments l'altra part d'uns duets que van destacar per l'efecte dels timbres vocals de cadascuna de les parts. El duo amb Vira León, d'un timbre més lluminós que el de Robles, va funcionar molt bé en els diàlegs, mentre que Lucía Candela, tot i que una miqueta baixa, va defensar a la perfecció el seu paper de Nancy Sinatra. Amb tot, el duo que va robar el cor al públic va ser el que va protagonitzar amb Julia Narro: dues veus complementàries en un xa-xa-xa que ens va conquistar a tots.

Amb tots aquests ingredients, el resultat final només podia ser reeixit. Així se'ls va fer saber nombroses vegades amb arrencades d'aplaudiments i, després d'acabar, Robles va poder anar-se satisfet escoltant paraules que ratificaven l'èxit de la vetlada. Vetlada que serveix, d'altra banda, de botó de mostra d'una programació que promet oferir-nos més d'una nit memorable.

Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 1
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 5
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 8
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 81
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 83
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 85
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 86
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 87
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 88
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 89
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 90
Black on White. Javier Robles en Paranimf UA 91

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Google+: http://google.com/+Culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464