Saltar apartados

Nova edició del cicle Filosofia en Obert al MUA

Alacant, 24 d'octubre de 2018

Després de l'èxit de participació de l'any passat, la UA ha programat la segona edició d'aquest cicle, amb el qual reivindica la vocació pública del debat filosòfic i l'obri a la ciutadania.


Les conferències tindran lloc al MUA, MACA, MARQ i a la Seu Ciutat d'Alacant, i el programa inclou la celebració del Dia Mundial de la Filosofia

Comença una nova edició del cicle de conferències La Filosofia en Obert, una iniciativa que la UA va posar en marxa l'any passat per a reivindicar la vocació pública del debat filosòfic i que obri el seu fòrum a la ciutadania. El filòsof, assagista i professor Antonio Valdecantos inaugura aquesta segona edició del cicle demà dijous, 25 d'octubre, a les 19 hores, en el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA), amb la seua conferència "La Filosofía como interrupción".

Coordinat per la professora de la UA Elena Nájera i emmarcat en les activitats de l'Aula de Filosofia de la UA, els organitzadors han volgut situar les conferències del programa en tres museus emblemàtics d'Alacant: MACA, MARQ i MUA, per "les seues parets lliures i plurals", que seran l'escenari de les reflexions filosòfiques, a més de la Seu Universitària Ciutat d'Alacant i el mateix campus universitari que acollirà la celebració del Dia Mundial de la Filosofia.


Quatre grans pensadors compromesos amb els temes del nostre temps participen enguany en Filosofia en Obert:

  • Antonio Valdecantos(MUA. Dijous 25 d'octubre, 19 hores. "La Filosofía como interrupción")
  • José Luis Pardo (MACA. Dimarts, 13 de novembre, 19 h. "Sobre el desprestigio de la Filosofía");
  • Adela Cortina (Seu Ciutat d'Alacant. Dijous, 29 de novembre, 19 h. "Ética para una democracia real")
  • M. José Guerra (MARQ. 13 de desembre, 19 h. "Ética para milenials. Libertat y felicidad en tiempos de precariedad").

El dijous 15 de novembre de 2018, a les 13.00 h, la plaça de Miguel Hernández del campus de la UA serà l'escenari del Dia Mundial de la Filosofia dedicat al tema "A propòsit de les utopies".

Programa complet.

Antonio Valdecantos Alcaide
Va nàixer a Madrid el 1964. Va estudiar en aquesta ciutat el batxillerat i la llicenciatura en Filosofia (a l'Institut Cervantes i la Universitat Autònoma de Madrid, respectivament) i es dedica a la docència universitària des del 1992, primer a la mateixa Autònoma de Madrid i del 1996 ençà, a la Universitat Carlos III, on continua ensenyant com a catedràtic. La seua obra escrita i la seua pràctica acadèmica s'han obert pas sense molta afinitat amb els hàbits corrents en l'ensenyament, la recerca i la prosa contemporànies. En els seus llibres Apología del arrepentido (2006), La moral como anomalía (2007) i La fábrica del bien (2008), així com el seu treball inèdit d'habilitació, Moral y política de la vergüenza (2007), en què va emprèn un minuciós desmuntatge dels supòsits fonamentals que fonamenten el que se sol denominar la moral. Actualment s'aplica a una tasca anàloga en els camps de la filosofia política i de la història, i de la retòrica i la teoria de la cultura. D'aquestes afanys són mostra el present llibre i altres de recents (El saldo del espíritu i La excepción permanente, tots dos de 2014, i La clac y el apuntador, de 2011).

José Luis Pardo Torío
Va nàixer a Madrid el 1954. Catedràtic de Filosofia de la Madrid. Premi 2005 pel seu llibre La regla del juego. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es doctora amb una tesi titulada La teoría de la individuación intensiva en el proyecto de una semiótica translingüística. Fins a l'any 2001 exerceix com a professor d'ensenyament secundari i actualment és catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix l'assignatura de Corrents Actuals de la Filosofia. També treballa a l'Escola Contemporània d'Humanitats. És considerat un dels més importants difusors del pensament de Gilles Deleuze a Espanya, gràcies al seu Deleuze: violentar el pensamiento, així com pels seus articles i traduccions al castellà de les obres del filòsof francés. Ha col·laborat amb publicacions com El Viejo Topo, Los Cuadernos del Nort, Revista de Occidente, Archipiélago o El País. També ha realitzat nombroses traduccions d'importants obres de filosofia contemporània pertanyents a autors com Gilles Deleuze, Michel Serres, Guy Debord, Giorgio Agamben o Emmanuel Lévinas.

Adela Cortina
Va nàixer a València el 1947. És catedràtica d'Ètica i Filosofia Jurídica, Moral i Política de la Universitat de València des del 1986, a més de directora de la Fundació ÉTNOR, per a l'ètica dels negocis i les organitzacions. El 1969 ingressa en el Departament de Metafísica de la Universitat de València. La concessió d'una beca li permet ampliar els estudis a les universitats de Munic i Frankfurt, on entra en contacte amb la filosofia de Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel. El retorn a la recentment estrenada Espanya democràtica, en la segona meitat de la dècada dels 1970, li fa plantejar-se la necessitat de buscar una "ètica per a tothom", i converteix des d'aquell moment aquesta ciència en matèria del seu estudi i dedicació. Entre la seua abundant producció, cal esmentar Ética mínima (1986), Alianza y contracto (2005), La escuela de Frankfurt: crítica y utopía (2008). Premi Nacional d'Assaig (2014)

Premi Internacional de Jovellanos (2007)

María José Guerra Palmero
Va nàixer a San Cristóbal de la Laguna el 1962. Doctora en Filosofia i professora titular de Filosofia Moral de la Universitat de la Laguna. En l'actualitat dirigeix la segona edició del màster en Estudis Feministes, Polítiques d'Igualtat i Violència de Gènere de la Universitat de la Llacuna. És, així mateix, directora de la revista cultural Cuadernos del Ateneo de la Laguna.


Ha publicat els llibres següents:Mujer, identidad y reconocimiento. Habermas y la crítica feminista. (Sta. Cruz de Tenerife. Instituto Canario de la Mujer, 1998), Teoría feminista contemporánea. Una aproximación desde la ética (Madrid. Editorial Complutense, 2001), Breve introducción a la ética ecológica (Madrid. Antonio Machado Libros, 2001) e Intervenciones feministas. Derechos, mujeres y sociedad (Sta. Cruz de Tenerife. Idea Press, 2004). Juntament amb María Eugenia Monzón ha editat el volum col·lectiu Mujeres, espacio y tiempo (Sta. Cruz de Tenerife, Instituto Canario de la Mujer, 1999), amb Concepción Ortega ha coordinat Globalización y neoliberalismo: ¿un futuro inevitable? (Oviedo, Nobel, 2002), amb Ana Hardisson 20 Pensadoras del siglo XX (Oviedo, Nobel, 2006) i amb R. R. Aramayo, Los laberintos de la responsabilidad (Madrid, Plaza y Valdes, 2007). Ha realizat estades d'estudi a la New School of Social Research (1997, New York University), al Center for European Studies (1998, Harvard University) i a l'Institute for Environment, Philosophy and Public Policy (2005-2006, Lancaster University). Les seues línies de recerca inclouen la teoria ètica i política contemporània, la teoria feminista i l'ètica aplicada, especialment, la bioètica i l'ètica i política ecològica.

 

 

 

 

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464