Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • Exposicions d'abril i maig amb la Càtedra Miró de la UA

Exposicions d'abril i maig amb la Càtedra Miró de la UA

Alacant, 16 d'abril de 2019
per Alejandro Ferràndez i Mas

La Càtedra Antoni Miró continua amb la seua tasca de promoció i foment de l'art contemporani, especialment lligat al context valencià, en aquesta ocasió amb la col·laboració en l'organització de quatre exposicions que es duran a terme durant els mesos d'abril i maig: Invisibles, grups matèrics, al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi; Atrezzo, al Centre Cultural d'Alcoi; Temps d'art, a la Llotja de Sant Jordi d'Alcoi; i L'Hospital sueco-noruec d'Alcoi, a la Casa de Cultura de Bellreguard.

Invisibles, grups matèrics
Ximo Canet, Enric Pierà i Xavi Vaquer

Ximo Canet, Enric Pierà i Xavi Vaquer ens presenten una exposició en la qual tractaran d'apropar-nos una nova visió més ampla sobre els problemes dels grups socials amb menys visibilitat en l'esfera pública.

L’art ha d’estar arrelat a tot el que és humà. Invisibles, grups matèrics, vol fer una mirada al voltant d’aquelles realitats amagades, que  dramàticament existeixen, però que els nostres ulls no veuen.

Atrezzo
Josep Sou

"L'utillatge no parla, no diu. Deixa dir. L'objecte callat disposa l'escena guarint les necessitats que l'acció requereix. És aquest l'Atrezzo. Per una banda, delimita l'espai i el configura. Fa de l'espai un lloc. El fa ser aquest i no altre. L'utillatge delimita: vet aquí l'objecte, vet aquí el límit i vet aquí l'espai. Aquest on cada gest i cada paraula, imantats ja per l'escena, prenen el sentit i la direcció que els fan sorgir, que possibiliten que esdevinguen acció. Per altra banda, i alhora, l'Atrezzo cobreix les necessitats que la dinàmica de l'acció demana; constitueix els punts o l'acció es veurà recolzada. L'acció es sobrepassa i es vessa entorn, s'excedeix als objectes que ja li són inseparables. Així doncs: aquesta és l'acció, aquest l'objecte.

L'objecte disposa l'espai que possibilita l'acció; l'acció sol·licita l'objecte en l'espai que el mateix objecte traça. Oscil·lació, moviment d'anada i tornada; és aquest el de l'Atrezzo. I tot, però, ocorre calladament.

 

Temps d'art
Silvia Viana, Mercè Díaz i Luisa Pastor

Temps d'art és el resultat d’un treball satisfactori, de gran sensibilitat i millor abast. És el desenvolupament de tres projectes, ara convergents en l’espai expositiu, com a conseqüència de la convocatòria de tres beques per a la creació i la reflexió artística en 2017, a cura de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, i que meresqueren el premi del tribunal qualificador nomenat a l’efecte per a la realització i concreció de tots tres projectes: «Memòria i identitat», de Mercè Díaz; «Soldats», de Sílvia Viana i «Cossos de fàbrica» de Luisa Pastor. Projecte expositiu que ja ha viscut un temps llarg de contacte amb els visitants del Museu de la Universitat d’Alacant i que en aquest moment s’exhibeix a la Llotja Sant Jordi de la ciutat d’Alcoi.

Hospital sueco-noruec d'Alcoi
Antoni Miró

A través de l’exposició Hospital Sueco-Noruec d’Alcoi es recorda la història d'aquesta iniciativa que, fa més de 75 anys, va suposar tot un exemple de solidaritat internacional.

La mostra consta de 43 obres d'Antoni Miró en les quals l'artista recrea amb grafia digital fotografies de diversos moments històrics de l'Hospital Suec-Noruec. 

Gràcies a les aportacions dels ciutadans suecs i noruecs un grup de metges i infermeres van establir un hospital de sang a Alcoi en plena Guerra Civil per atendre als ferits del conflicte. L'hospital, muntat en l'edifici de l'Escola Industrial d'Alcoi, es va inaugurar el dia 25 d'abril de 1937 i, durant la seua estada els sanitaris escandinaus van realitzar centenars d'operacions quirúrgiques, la majoria ocasionades per ferides d'arma de foc, que van salvar moltes vides. 

L'expedició escandinava va estar formada per unes 30 persones que van treballar a Alcoi per uns mesos, fins a la seua retirada i l'assumpció de l'hospital per personal espanyol. Durant el temps que van estar en la ciutat, van atendre a 1.224 pacients, dels quals solament set van morir. En marxar, van deixar l'hospital de sang -per a llavors amb quasi 1.000 llits- en mans del prestigiós doctor Manuel Basts Ansart, passant a denominar-se Hospital Militar Base. Va estar en actiu fins a octubre de 1938, quan va ser bombardejat per l'aviació italiana. En finalitzar la guerra l'edifici hospitalari va reobrir les seues portes, aquesta vegada com a presó (Presó del Generalísimo), que va albergar en els seus soterranis centenars de presos polítics.

Fitxer adjunt: Obra d''Antoni Miró

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Google+: http://google.com/+Culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464