Saltar apartados

Jornada 'Mercé Rodoreda'

Alacant, 6 de febrer de 2020

El dijous 13 de febrer a les 10.30 hores se celebrarà en la Sala d'actes de la Facultat d'Eduación de la UA la Jornada Mercé Rodoreda com a homenatge a una de les escriptores catalanes contemporànies més influents. Consistirà en una xarrada col·loqui amb Carles Cortés, escriptor i doctor en Filologia Catalana, i M. Àngels Francés, doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Filologia Anglesa, així com una presentació de projectes de Batxillerat.

Mercè Rodoreda Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va rebre, entre altres guardons, el premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Membre de la generació literària forjada en l'exili republicà, a la qual també van pertànyer Carles Riba, Joan Oliver o el narrador Pere Calders, la seua novel·lística es considera una de les més destacades de la postguerra en l'àmbit de la seua llengua. De formació autodidacta (només va rebre educació escolar entre els set i els deu anys), va arribar a la literatura a través de la poesia popular i va publicar primerencament pel seu compte la novel·la Sóc una dóna honrada? (1932). Va ingressar al periodisme polític en defensa dels seus ideals catalanistes, en Clarisme (1933-1934). Aquest mateix any, la publicació de les novel·les Del qual hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home li obririen les portes a la publicació de contes en les pàgines de la Publicitat. La següent novel·la, Crim (1936), tanca un conjunt novel·lesc del qual l'autora posteriorment renegaria.Durant la Guerra Civil espanyola va treballar en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i en la Institució dels Letres Catalans. En 1938, en plena guerra, va publicar Aloma, novel·la psicològica en la qual la protagonista, Aloma, encara adolescent, es lliura a una relació amorosa amb un home madur. Aloma apunta ja algunes constants de la seua producció: atenció preferent al món femení i inclinació cap a una novel·la psicològica amb tons poètics i simbòlics. Al final de la guerra es va exiliar, i la primera llarga etapa, a París i Bordeus, va suposar una llarga interrupció de la seua obra, però també la maduració i l'apilament d'experiències i lectures que, a la llarga, beneficiarien a la seua narrativa. Després de la col·lecció de relats breus Vint-i-un contes (1958), i aprofitant un període de relativa estabilitat a Ginebra, on va treballar com a traductora en diferents organismes internacionals a partir de 1954, va escriure la novel·la que li proporcionaria major celebritat: La plaça del Diamant (1962). Va ser una constant en la seua obra l'elecció com a protagonistes de personatges femenins que encarnen diferents moments i fases de la vida de la dona: en El carrer dels Camèlies (1966) qui conta la seua vida és Cecília, una marginada forçada a prostituir-se. La seua vida serà reconstruïda a través de xicotetes confessions, de detalls tènues i dispersos. El context històric es fa menys explícit a partir de la novel·la Jardí vora la mar (1967), on el narrador és un jardiner que explica el seu particular punt de vista sobre una tragèdia amorosa, i en La meva Cristina i altres contes (1967), a partir de la qual el narrador omniscient es compatibilitza amb l'ús de la perspectiva interna a través del soliloqui i de l'estil indirecte lliure. Aquestes dues últimes obres obrin una nova etapa, dominada pel desencantament i la soledat premonitòria de la mort, a la qual se sumarà Mirall trencat (1974), amb la vida i la desintegració de tot un univers familiar com a temes.

En 1973 va tornar del seu exili i es va instal·lar primer a Barcelona i després al poble de Romanyà de la Selva, prop de Girona. Les seues últimes obres van ser Semblava de seda i altres contes (1978), Viatges i flors (1980) i les novel·les Quanta, quanta guerra! (1980) i La mort i la primavera (1986), publicada pòstumament. Va escriure també diverses peces teatrals: El parc dels magnòlies, El torrent dels flors i El maniquí. Pòstumament va eixir a la llum una bona part de la seua producció poètica sota el títol Agonia de llum. Poesia secreta de Mercè Rodoreda (2002). Entre els nombrosos guardons que va rebre cal esmentar el Sant Jordi (1966), el Premi de la Crítica (1967), el Ramón Llull (1969) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980).

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464