Saltar apartados
  • UA
  • veu.ua.es
  • La Universitat d'Alacant manté el Festival ..eatre Clàssic de L'Alcúdia en format online

La Universitat d'Alacant manté el Festival de Teatre Clàssic de L'Alcúdia en format online



Alacant, 26 de juny de 2020

Del 13 al 24 de juliol, la Universitat d'Alacant presenta la VIII edició del Festival de Teatre Clàssic de l'Alcúdia-UA, una edició que, per primera vegada, serà gratuïta i tindrà format en línia.

El programa estarà integrat per un total de 15 enregistraments d'obres de teatre clàssic (no en directe) que s'emetran en línia en l'adreça:

https://cultura.ua.es/festival-alcudia

El festival, com ja és tradicional, dedicarà la primera setmana al Teatre de l'Ensenyament (del 13 al 17 de juliol), cinc dies en què s'oferiran dues propostes diàries: la primera sessió, a les 18.00 hores, estarà protagonitzada per companyies amateurs d'instituts i universitats, i les segona part, a les 20.00 hores, serà a càrrec de l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant (totes  estaran disponibles en la web fins a la finalització del festival).

Del dilluns 20 al divendres 25 de juliol tindrà lloc la segona part del Festival: la Setmana del Teatre Professional, amb cinc obres de Teatre Clàssic, a les 20.00 hores (i disponibles en línia durant un temps limitat, fins a les 23.59 hores d'aquest mateix dia).

Cadascuna de les quinze sessions anirà acompanyada d'entrevistes a directors i actors de les obres, que es podran veure en qualsevol moment des de l'inici del festival.

La UA ha programat, a més, Activitats Complementàries, amb un taller d'elaboració i reinterpretació de màscares, un número especial de Quaderns de Cinema dedicat al festival, una exposició sobre l'Alcúdia i uns videoclips de teatre clàssic a càrrec de l'Aula de Teatre de la UA.

Esdeveniment en Facebook.

 

Setmana de Teatre de l'Ensenyament (13 a 17 de juliol)


  • Dilluns 13 de juliol, 18.00 h: ENREDANDO A CELESTINA, versió lliure d'Adán Rodríguez sobre la Celestina, de Fernando de Rojas. Companyia teatral de la UMH.

Sinopsi: Totes les coses naixen de la lluita... O de l'embolic? Palpiten les terres, es retorcen les mars, espeteguen les flames, els vents fan  impossible alenar i, enmig d'aquesta pugna, el teatre emergeix com a convidat d'excepció fent batallar paraules sobre l'escenari. Enredando a Celestina, versió lliure de la universal obra de Fernando de Rojas, capitanejada en aquesta ocasió per Parmeno i Sempronio, ens ofereix una comèdia xocant en què regnarà el disbarat i la bogeria dels personatges, que lluiten contra el món i contra si mateixos per gaudir i pensar el món d'avui. (Aquesta obra es va representar en la V edició del Festival.)

Entrevista a Adán Rodríguez, director de la companyia i membres de l'equip actoral.

  • Dilluns 13 de juliol, 20.00 h: LA TEMPESTA, de William Shakespeare. Aula de teatre de la UA. Representació en valencià.

Sinopsi: La proposta del grup clàssic de l'Aula de Teatre de la UA transita entre la comèdia i el drama, la llum i la foscor. En aquest muntatge no hi ha bons ni dolents. És una radiografia de l'ànima dels personatges de Shakespeare, però amb un neó rosa. La subtilesa i la bogeria es donen la mà durant l'espectacle. Un altre aspecte que cal destacar és l'ajust en el repartiment de personatges, que contextualitza els gèneres amb la finalitat de revertir la invisibilización de les dones al llarg de la història. Més dones amb pes en el repartiment d'aquesta funció. (Aquesta obra es va representar en la VII edició del Festival)

Entrevista: Iván Jiménez, director de l'obra, i membres de l'equip actoral.

  • Dimarts 14 de juliol, 18.00 h: MEDEA, d'Eurípides. Grup de teatre de l'IES La Foia, Ibi. Representació en valencià.

Sinopsi: La nodrissa dels fills de Jàson i Medea està preocupada perquè veu Medea en un estat d'ansietat, nervis, tristesa i mal caràcter molt aguditzat. Té por que sure algun mal, encara que no està segura de què pot ser. Aquesta preocupació la comparteix amb el pedagog dels xiquets, a qui demana que allunye en la mesura que siga possible, els fills de la  mare. Medea es compadeix davant del cor de dones corínties i es plany que l'home pel qual ella va deixar la seua llar, la seua terra i la seua família l'haja traïda (aquesta obra es va representar en la VI edició del Festival).

Entrevista: alumnes del grup de teatre, ARTÍSTIC BATX

Sinopsi: L'inici d'aquesta història coincideix amb el final d'una guerra. Les troianes, les perdedores, esperen en un camp de refugiades a ser repartides com a esclaves entre els vencedors. I amb aquest futur incert i mancat d'esperança, Hècuba, la que en un altre temps fóra reina, trama la venjança per la mort del seu fill menor, assassinat en mans del millor amic del seu marit, al qual li van encarregar la seua vigilància i protecció durant la guerra. Venjança, dolor, traïció, pèrdua, mort... Hècuba és tot això. Diuen que els déus la van convertir en lloba, perquè una lloba mai podrà ser doblegada, domesticada. Hècuba, la reina del ramat, encara continua udolant per cada mort que comença el dia en una platja, per cada dona violada, per cada xiquet orfe, per cada guerra. I ho continuarà fent fins al final de la humanitat (aquesta obra es va representar en la VI edició del Festival).

Entrevista: Pascual Carbonell, dramatúrgia i direcció

  • Dimecres 15 de juliol, 18.00 h. HIPÓLITO, d'Eurípides. Grup de teatre La Nave Argo del Col·legi Immaculada Jesuïtes. Alacant

Sinopsi: Basada en el mite d'Hipòlit, fill del déu Teseu, tracta de l'amor apassionat que sent Fedra pel seu fillastre, que la portarà al suïcidi, espentada pel rebuig del cast i misogin Hipòlit i pel què diran.

Entrevista: Fernando Nicolás, Marién Navarro, Carlos Aragüez i Pablo Vaíllo, directors del grup de teatre La Nave Argo

Sinopsi: Pluto és la història d'una utopia, del somni del repartiment just de la riquesa, dels diners, és a dir, de Plutus. Déu n'hi do. Ja el preocupava a Aristòfanes en el segle IV abans de Crist. El preocupava en un país mediterrani en què la democràcia perdia peu. On la corrupció dels seus polítics era alta, alt el nivell de pobresa i baixa, molt baixa, la possibilitat d'aconseguir almenys un plat de llentilles. On alguns ciutadans es feien esclaus per a treballar i així poder menjar... Atenes fa ara 25 segles. Aristòfanes no és el nostre contemporani, nosaltres som ara contemporanis d'Aristòfanes. Si l'humor ens democratitza, perquè el riure sa ens fa perdre el sacrosant respecte als dogmes socials, Plutus és humor del bé perquè, a més, ens fa reflexionar. Un humor àcid, satíric, desllenguat, que ens convida a la festa. A la festa de la utopia. Una festa en què la pobresa estiga erradicada i la riquesa, és a dir Plutus, lluny d'abusos, d'exclusions, de paranys, de mentides... Us ho imagineu? (aquesta obra es va representar en la V edició del Festival).

Entrevista: Pascual Carbonell, dramatúrgia i direcció

  • Dijous 16 de juliol, 18.00 h: AULULÀRIA (la comèdia de La Olla), de Plauto. IES Matemàtic Vicent Caselles Costa, Gata de Gorgos

Sinopsi: Euclió, un vell avar, troba una olla plena de diners i viu en el constant terror que li la furten. De fet, és descoberta i robada per l'esclau de Licònides, jove enamorat de la filla del vell; però la xica és la promesa a d'un vell ric, Megador, que té intenció de casar-la també sense dot. Quan el desesperat Euclió  recupera la seua olla, consent les noces entre el jove i la  filla, feta mare temps arrere pel mateix Licònides.

Entrevista: Vicent Buigues, director de l'obra, i els alumnes de la COLLA de l'Olla, el grup de teatre de l'IES.

Sinopsi: Basada en el desè conte del vuitè dia del Decameró de Boccaccio. Fenisa, una dama de la cort de Palerm, intenta conquistar el ric mercader Lucindo per a així beneficiar-se del patrimoni d'aquest. Paral·lelament, Dinarda, disfressada d'home, arriba a Palerm a la recerca de l'home que la va seduir i després la va abandonar. Fenisa acaba enamorant-se d'un tal Juan de Lara, que no és un altre que la disfressa sota el qual s'amaga Dinarda.

Text divertit, modern i que té continguts morals i ètics tan importants com la independència de la dona o el dret a un treball digne. El anzuelo de Fenisa és una obra que fa olor de mar. Des del port on arranca l'acció escènica fins al golf on naufraga l'avarícia de Fenisa. Aquella mateixa mar en la qual Dinarda rescata Albano de l'illa de l'oblit i on Tristán lluita contra un corrent de picardia i astúcia que amenaça la dringadissa de la bossa del seu amo. La llum i l'ambient són els d'una ciutat portuària plena de vaixells, mercaderies i mercaders. (Aquesta obra es va representar en la I edició del Festival)

Entrevista: Ricardo Arqueros, director del muntatge.

  • Divendres 17 de juliol, 18.00 h: ANTÍGONA, de Sòfocles. La Nave Argo, Col·legi Immaculada Jesuïtes. Alacant.

Sinopsi: En Antígona s'enfronten dues nocions del deure: la familiar, caracteritzada pel respecte a les normes religioses i que representa Antígona, i la civil, caracteritzada pel compliment de les lleis de l'Estat i representada per Creont. A més estableix una oposició entre la manera en què les dues germanes, Antígona i Ismene, s'enfronten a un mateix problema. (Aquesta obra es va representar en la VII edició del Festival)

Entrevista: Fernando Nicolás, Marién Navarro, Carlos Aragüez i Pablo Vaíllo, directors del grup de teatre La Nave Argo.

Sinopsi. La nit que Agamèmnon, rei de Micenas, torna a casa després del setge de Troia és assassinat per la seua dona Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egisto. Electra, la filla gran d'Agamèmnon, que tem per la vida del seu germà xicotet, Orestes, el posa sota la protecció d'un home de confiança perquè l'ajude a eixir del regne. Des d'aquest moment no deixarà de plorar la mort del pare i de denunciar els autors del crim, raó per la qual pateix tota classe de tortures i maltractaments. La determinació que té és fèrria, però han passat quinze anys i l'esperança que Orestes torne de l'exili per a consumar la venjança comença a esvair-se. (Aquesta obra es va representar en la IV edició del Festival.)

Entrevista: Ricardo Arqueros, director del muntatge.

 

https://cultura.ua.es/festival-alcudia

 

Setmana de Teatre Professional (20 a 24 de juliol)

alcudianumancia
alcudiamedea
alcudiaedipo
alcudiafedra
alcudiahamlet


Totes les obres s'estaran disponibles per al públic en el web des de les 20.00 hores del dia de la seua emissió, i romandran en obert fins a les 24.00 hores d'aqueix mateix dia.

  • Dilluns 20 de juliol, 20.00 h.: EL CERCO DE NUMANCIA. Verbo Producciones, en coproducció amb el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. Versió de Florián Recio, dirigida per Paco Carrillo.

Sinopsi: El Cerco de Numancia ens parla de l'heroica lluita contra la invasió, la humiliació i la injustícia d'un poble que se sent abassegat pel poder militar de Roma. Durant els vint anys que va durar el setge de Numància, que avergonyia profundament tots els romans, els celtibers hi van oposar una resistència que es va convertir en un mite en la història i que Cervantes el va reflectir com a tal. Marandro, enamorat de Lira, decideix resistir al costat del seu poble el setge al qual l'exèrcit romà, a les ordres d'Escipió, sotmet tots els habitants de Numància. Estan disposats a morir abans d'entregar-se vius... (Aquesta obra es va representar en la IV edició del Festival.)

Entrevista: Fernando Ramos, intèrpret i director de la companyia, entrevistat per Iván Jiménez, director de l'aula de teatre contemporani de la UA.

  • Dimarts 21 de juliol, 20.00 h. MEDEA (LA EXTRANJERA). Companyia: Atalaya Teatro, coproducció amb el Festival de Teatre de Mèrida. Direcció de Ricardo Iniesta. Adaptació de Carlos Iniesta a partir dels textos de Sèneca, Eurípides i Heiner Müller.

Sinopsi: La terrible història de Medea es converteix en dos mons enfrontats: l'univers arcaic, mític, màgic, sacre i ancestral, i el món actual, racional i materialista, en el qual la bruixa constitueix l'espill en el qual ens reflectim. Medea, batejada ací com l'estrangera, és el símbol del drama que s'esdevé en aquests inicis del segle XXI amb aquells que fugen dels seus països cercant "el Dorado" occidental i són víctimes del menyspreu i la xenofòbia. Medea escapa de la Còlquide fascinada per Jàson, qui arriba a aquest lloc en companyia dels Argonautes a la recerca del velló d'or. L'aparença civilitzada i glamourosa de l'heroi grec sedueix irresistiblement la "bàrbara" embruixadora. No obstant això, a Corint Medea troba la vexació i la segregació racial. Jàson, en el seu afany "arribista", la repudia per a comprometre's amb la filla del rei de Corint. En aquesta situació d'abandó i violència, Medea opta per tornar a recuperar els seus ancestres i acabar amb tot el que la va unir a Jàson, incloent-hi es seus  fills. (Aquesta obra es va representar en la III edició del Festival.)

Entrevista: Ricardo Iniesta, director de l'obra, entrevistat per Xiomara Wanden-Berghe, directora de l'aula de teatre clàssic de la UA.

Sinopsi: Èdip regna a Tebes, on té la veneració del poble i l'amor de Jocasta, la viuda de Laios, el rei mort, ara convertida en la seua esposa. La ciutat està assolada per nombrosos mals i els seus habitants acudeixen a Èdip perquè intercedisca per ells. Des de Delfos, des de l'altar d'Apol·lo arriba la notícia, portada per Creont, que assenyala a qui va matar a Laios com a causant de tots els mals . Només el seu càstig salvarà Tebes. Èdip es compromet davant del poble amb castigar el culpable. Tirèsias, el cec endeví, prevé Èdip i li prega que mesure les seues paraules perquè el seu destí està assenyalada per Apol·lo. Després de la mort del rei de Corint, Pòlib, al qual Èdip considera el seu pare, una terrible veritat arribarà fins al tron de Tebes: Èdip és el causant de la mort de Laios i Jocasta és realment la seua mare. Davant d'aquest horror, Jocasta es lleva la vida, i Èdip, davant del cadàver de la seua mare i esposa, s'arranca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre per al culpable i així salvar Tebes.

Entrevista: José Vicente Moirón, actor protagonista, entrevistat per Iván Jiménez, director de l'aula de teatre contemporani de la UA.

  • Dijous 23 de juliol, 20.00 h.: RESTOS/FEDRA, Companyia: TNT - AndanZas.

Sinopsi: RESTOS/FEDRA suposa el setzè espectacle produït per TNT i el cinquè portat a escena per Juana Casado per a TNT. És la segona ocasió en què dirigeix els dos protagonistes -Marga Reis i David Montero- després de La dama de las camelias, estrenat en el Teatre Lope de Vega de Sevilla. El text va ser escrit el 1997 per Raúl Hernández, l'obra del qual ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el Calderón i el Lope de Vega. L'obra pren, renovant-los, procediments formals de la tragèdia grega, al mateix temps que la temàtica recorre al llegat mitològic clàssic. Hipòlit i Fedra són dos personatges amb un  atracti especialu, amb una riquesa de matisos i contemporaneïtat més enllà de l'habitual en la tragèdia grega. Són molts els autors que han abordat aquest inquietant mite: Eurípides, Sèneca, Racine, Unamuno, Marina Tsvietaieva, Sara Khane... (Aquesta obra es va representar en la IV edició del Festival.)

Entrevista: Juana Casado, directora de l'obra, entrevistada per Xiomara Wanden-Berghe, directora de l'aula de teatre clàssic de la UA.

  • Divendres 24 de juliol, 20.00 h.: HAMLET CANALLA, de Manuel Molins. Cia. Teatre Micalet. Cooproducció Institut Valencià de Cultura I Companyia Teatre Micalet. Dirigida per Joan Peris. Representació en valencià.

Sinopsi: Aquest espectacle, amb text del valencià Manuel Molins, mostra una nova visió de Hamlet; ens parla de la complexitat de la tragèdia, de la inutilitat de la venjança, i suggereix el debat d'un tema d'actualitat permanent. Veiem el Hamlet maltractador de dones, assassí, que s'aprofita dels febles i que salva el seu poble de l'enemic. Un heroi que sacrifica els qui té al  voltant per a acomplir la seua missió. (Aquesta obra es va representar en la V edició del Festival.)

Entrevista: Ximo Solano, actor protagonista, entrevistat per Iván Jiménez, director de l'aula de teatre contemporani de la UA.

 

https://cultura.ua.es/festival-alcudia

 

Activitats complementàries

A més del programa de representacions amateurs i professionals, la Universitat d'Alacant ha dissenyat una sèrie d'activitats complementàries amb les quals incrementar la participació del públic davant la no presencialitat.

  • Taller d’elaboració i reinterpretació de màscares ARTQUEOLOGIA

    Dirigit per Beatriz Rico Tortosa.

    Descripció: “Entrar en una màscara és sentir què l’ha feta nàixer, és buscar en un mateix la vibració de la màscara per a poder, després, actuar-la des de l’interior." (Jaques Lecoq)

    Des de l’origen mil·lenari dels ritus que van donar inici al teatre, la màscara es va anar desenvolupant a través del temps (màscares rituals, màscares expressives, màscares del personatge). En aquest taller et convidem a descobrir el llenguatge de la màscara. Aquesta et pot projectar a una investigació profunda, a connectar amb la teua pròpia energia i amb les teues emocions, cosa que ampliarà la teua capacitat expressiva. La nostra proposta pot ser un territori en blanc en el qual investigar i donar-te l’oportunitat  de desenvolupar un projecte de creació i investigació amb un llenguatge propi. Deixa’t emportar!

 


  • Quaderns de Cine - 2020
    El número 16 de la nostra revista Quaderns de cine porta el títol  "El teatro clásico en el cine". Ha sigut coordinat pel director de la publicació, el catedràtic de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá.

 

  • Exposició Virtual. L’Alcúdia d’Elx i la Fundació Universitària L’Alcúdia

    La Fundació Universitària d’Investigació Arqueològica L’Alcúdia es va crear el 1996 mitjançant un acord entre la Universitat d’Alacant, l’Ajuntament d’Elx i la família Ramos. Posteriorment s’hi va incorporar la Diputació Provincial d’Alacant. La Fundació ha impulsat la modernització de les estructures del jaciment de l’Alcúdia  d’Elx, tant des del punt de vista administratiu com de les instal·lacions expositives i de la investigació. S’ha construït un Centre d’Interpretació, s’ha reformat l’antic Museu Monogràfic i s’han dut a terme nous treballs arqueològics. L’exposició intenta reflectir tots aquests aspectes. Els plafons informen del que és el jaciment, de la seua llarga evolució cronològica, del desenvolupament de la investigació i de la importància que té en el context de l’arqueologia valenciana i espanyola.

 

  • Videoclips de teatre clàssic, a càrrec de l’Aula de Teatre de la UA

    GREC ELECTROLLATÍ

    Un lloc on conflueixen la música, l’actitud i l’èpica teatral. Un viatge per l’univers clàssic, a l’altura i de la magnitud del viatge d’Enees. Avui no estem acompanyats de màscares i cors, sinó dels ritmes i melodies dels déus contemporanis, els trapers i els reggaetoners. L’alumnat de l’aula de teatre és el responsable de les rimes i els balls. Un petit aperitiu del que serà la Gal·la Electrollatina 2021. Prepareu-vos per a tombar els coliseus amb un twerking èpic. Les històries ja les sabeu, this is the remix.

 

https://cultura.ua.es/festival-alcudia

 

Organitza

                 

Patrocina

                     

Col·labora

            

 

VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant


Revista Cultural VEU
Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9593

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464